Seguim el procediment d'ahir i el que serà la tònica d'aquests dies, ens reunim tots a la taula per esmorzar i a l'estona baixa el Toni, obre la porta i surt al pati. La curiositat em pica i el segueixo, està dret mirant cap a l'Oest, al mar, m'explica que per saber si hi ha onades només cal mirar si el mar quan pica contra la línia de roques del cap de Sant Vicente genera espuma i avui sembla que n'hi hauran.
El mar però haurà d'esperar perquè avui marxem tots cap a La Hermida, un poblet proper a Potes i on trobem la primera ferrada de Cantabria.
Aparquem prop de l'oficina de turisme i fem un tram de carretera a peu fins arribar a l'edifici d'informació de la ferrada on tenim un croquis de la via i les seves variants i on també podem llogar el material.
Comencem l'aproximació, la Carol, el Tista i jo. Per la Carol és la primera ferrada i està una mica nerviosa fins que arribem a peu de via, 15 minuts després.
Comencem amb un tram de grapes fàcil per anar entrant en matèria i que va molt be per a algú que mai ha fet cap ferrada.
Després alternem amb un tram a peu per dins el bosc que ens portarà a un segon tram de grapes
Segon tram de grapes més llarg però igualment factible
Després de la cova la dificultat aumenta una mica, el següent tram de grapes, més vertical
seguit d'una rampa inclinada amb les grapes molt separades que ficaran a proba la nostra elasticitat
Anem guanyant alçada i les vistes sobre el Desfiladero de La Hermida comencen a ser impresionants, deixem la variant dels ponts a la dreta i continuem amunt, caminant
i seguim caminant
i més camí
i caminem
I per fi arribem al final de la via, la cova del Cilorio
Ara ens espera el descens, la pujada ens ha costat dues hores i mitja, el descens voltant les dues hores
La venen com la ferrada amb més desnivell d'Espanya, realment el desnivell el guanyem en els trams a peu, els trams més verticals no cobreixen ni el 50% del desnivell total, tot i això la ferrada val la pena per les vistes. Desde el punt més alt, veiem, a la llunyania un sinuós camí que ens atrau, ens quedem amb la situació.
Tot i ser la primera ferrada de la Carol ha respost en tot moment amb seguretat i decisió, i el més important ha disfrutat, segur que no serà la última que faci.
El camí de baixada ens deixa a l'asfalt de la carretera que uneix La Hermida amb Bejes, ens toca baixar 2-3 quilòmetres pel quitrà. El Toni ens espera a casa Paquin, dinant, ens l'han recomanat, arribem passades les quatre i molt amablement ens serveixen el dinar, venim tots tres famèlics, els macarrons, el bonito i les mandonguilles no triguen a desaparèixer del plat.
Tips fiquem direcció Potes, abans però fem parada al edifici del Parc Nacional de Picos de Europa,
entrem a preguntar pels mapes del parc i ens envien a Potes a la llibreria Bustamante, tot queda a casa.
L'edifici és espectacular, de nova construcció, ja que hi som hi entrem a fer el tafaner. Geologia del parc, fauna, flora, primers habitants, ramaderia, agricultura, tipus de construccions, explotació minera, camins ( veiem una foto enorme amb el traçat del camí que hores abans havíem vist desde la ferrada), història....tot això amenitzat amb fotografies, maquetes ( la més impresionant la de picos de europa en 3d en vinil) un teatre virtual i un cinema, no s'estan de res aquests cántabros!
Arribem a Potes i el primer que faig és comprar els mapes de la zona, per fi ja els tinc! Dos mapes amb una petita guia de recorreguts variats, només obrir-lo la primera imatge que apareix és la del camí, és el camí que uneix Urdon amb Tresviso, quedem prendats al moment, no podem marxar d'aquí sense fer-lo, avui però ja és massa tard, l'horari que preveuen és de 2h45 en pujar i son les set de la tarda.
Anem passejant i recorrent els carrers de Potes, amb el rum rum del quan i el com podrem fer el camí voltant pel cap. El poble és encantador, té un aire medieval amb les cases de pedra i fusta i els carrers empedrats, hi ha molta gent pels carrers, han instalat una tirolina de pont a pont i la gent s'hi llença, és l'atracció del poble.
Quan la llum del dia comença a donar pas a la llum dels fanals, donem per acabada la visita a Potes i tornem a casa, ens esperen encara una hora i mitja de cotxe, ha estat un dia intens,exprimit, amb un rum rum al cap que anirem alimentant.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada