Carros de foc

Feia anys que li anava al darrera a carros de foc a l'hivern, amb esquís de muntanya i aquest any les condicions són les millors dels últims 3 anys i decidim intentar-ho, l'Albert, la Gemma, el Queco i jo.

Tots els refugis són oberts menys Josep Maria Blanc i Colomina, la idea és però, arribar-hi.

El plàning final és sortir el mateix dissabte perquè el Queco té guàrdia divendres; hem quedat a les 8h a Alp i acabem arribant a Espot a les mil, agafem un "taxi" que ens portarà a Sant Maurici i ens acabem calçant les pells a les 12h!.

Decicim fer l'itinerari en sentit horari perquè així el primer dia, com què duem menjar, podem prescindir dels serveis dels refugis tancats. Així doncs la idea és desde Sant Maurici direcció Mallafré, coll de Monestero, Josep Maria Blanc, Colomina, Estany Llong.

Comencem a seguir traces que teòricament ens haurien de portar al coll de Monestero i que finalment acabem deduïnt que ens han portat al coll de Peguera cosa que ens obliga a canviar els plans ( i que després acabarem agraïnt!)

Del coll de Peguera baixem en lleuger flanqueig cap a la dreta direcció a un coll que ens obliga a ficar pells, passem pel costat dels estanys del Vidal d'Amunt direcció al coll de Carboneres, desde on baixem fins l'estany Morto que el vorejem per la dreta i on aprofitem per ficar pells i fer un mossec. Amb la panxa plena afrontem l'última pujada del dia, la collada dels Gavatxos, que ens obliga a treure esquís i pujar a peu.

A dalt vistes espectaculars del tossal de Muntanyeta.

Esquivant llacs i turonets i a vegades algún pi arribem a l'estany llong, ara només ens manca seguir el curs del llac i arribarem al refugi.

Un bon plat de sopa de batalla, una mica de pa i les restes de les provisions que encara ens quedaven a la motxila serviran per fer l'apat més important del dia, tots aplegats a la vora del foc que periòdicament va revifant el guàrda del refugi.

Les previsions per diumenge no són massa favorables, anuncien neu i vent a cotes altes..... i així és. Ens llevem a les 7h amb la intenció de sortir direcció al Ventosa i Calvell-Colomers-Saboredo i Amitges. Així doncs esmorzem com a bèsties, ens equipem i ens adonem que durant la nit s'han acumulat 15cm de neu nova, el dia està tapat la boira tapa la visió dels cims, però decidim intentar seguir el plàning. Baixem seguint el curs del torrent fins que trovem un pont on atravessar-lo i ens diriguim cap al coll de Contraix, el guàrda ens ha comentat que està en condicions i la neu assentada.

Arribem als peus de la canal de desgüàs de l'estany de Contraix i aquí comencen els problemes, el Queco no porta grampons i la pendent és massa acusada per a pujar amb esquís i la neu massa dura per a clavar la bota. Aconseguim superar aquest ressalt no sense dificultats i ens apareix davant nostre el coll de Contraix envoirat, s'insinua vent i comença a nevar, per altra banda la pendent és molt similar a la del corredoret que acabem de fer així que decidim desfer el camí fins al refugi, remontar el portarro d'Espot, anar a dinar a Amitges i finalitzar la travessa, no sense abans omplir l'estomac amb un bon plat de macarrons a Amitges i baixar esquiant per la pista forestal fins a Espot.

Seguir llegint »

Via Visionaris a Cambres d'Ase

Hem quedat a les 6h del matí a casa, avui l'objectiu és Visionaris una via que fa poc ha obert l'Alfons Valls a Cambres d'Ase.

El Jordi arriba puntual i a les 6h30 estem a Eina, arribem al pàrking superior i ens calcem els esquis de muntanya. Com ve sent habitual la motxilla pesa mitja tona : arnes, aliens, pitons, friends, cintes, roba, veguda, motxilla petita i ..... les botes plàstiques!.

L'aproximació desde Eina és més ràpida que desde l'estació de Sant Pere dels Forcats, t'evita aquelles primeres rampes súper pendents. En 20' arribem a l'últim telearrastre, ara desde aquí fins el peu de la via resta 1h de pujada entre el bosc.

Deixem els esquís i botes en una plataforma a l'esquerra de la via, ens calcem les botes, ens equipem, ens hidratem i cap a munt.

Inici del primer llarg

Arribant a la primera reunió

L'entrada a la via és molt evident.







El primer llarg comença amb 60/65º per després aplanar-se fins els 55º

A l'inici del segon llarg s'ha de superar un desplom amb herba 70º, per després anar progressant per una capa de neu bastant compacta 45º/50º

Inici 2on llarg

Sortida ràpel

Tercer llarg de conexió amb el ràpel de 10m que ens portarà a la base de la via dels Alfons, on continuem per ella en el que serà el 4rt llarg. Progressió per una capa de neu molt fina on, en tendencia cap a la dreta arribem fins el peu de "la xemeneia".

Arribant a la 4ta reunió

Aquí muntem reunió i comencen el llarg més difícil, 70ºM5 xemeneia amb blocs empotrats i desplom que ens permet pujar gantxejant, sortida amb neu inconsistent.

Xemeneia amb blocs empotrats inici 5e llarg

Ultim llarg 60º M4 que dona sortida a una campa de neu que en 200 metres ens porta al cim.
Hem utilitzat un joc d'Aliens, pitons plans i universals, tascons, joc de friends.

Seguir llegint »

Snow bike amb la bici de carretera

Avui he plegat a les 16h, hem fet horari intensiu i després de les nevades d'aquests últims dies avui sembla que em deixarà fer les dues horetes previstes en bicicleta.

Sembla que fa una mica de vent, per la recta de Llivia en dues ocasions me les he vistes magres per a poder aguantar la bici recta, les ratxes de vent en algún punt son molt fortes, però per sort puntuals. Arribo a Coll Rigat i trenco a la dreta direcció Eina, a partir d'aquí em trobo la carretera plena de neu, però és divertit, la bici s'agafa be a la neu i el fred controlat em deixa disfrutar d'aquests moments d'snowbike. Arribo a Eina i segueixo direcció Llo, just abans de coronar el primer "port" les ràfegues de vent son tant fortes que han tapat la carretera amb la neu de les vores, prop de 50-70cm de neu em barren el pas. Em trobo 5 cotxes enbarrancats no veuen res i no poden ni avançar ni retrocedir, han quedat atrapats pel sobtat vendaval. Tinc clar que la única opció és avançar amb el vent a l'esquena i així ho faig, tiro direcció Llo, la major part del temps sobre la bici, fins que trobo l'últim cotxe i la màquina llevaneus també atrapada pel temporal, sé que a partir d'aquest punt trobaré "bona" carretera, sembla que la màquina ha fet la feina. Arribo a Llo i a partir d'aquí no trobo més sorpreses, en el video es pot veure com estava la carretera, he pogut filmar fins que el vent m'ha deixat. Al final 1h40'.

Seguir llegint »

Ars i Civis

Avui com cada dia he esmorzat com un "viking" (ja peso 76kg!!! això no pot ser), carrego la bici de carretera, les botes plàstiques i me'n vaig cap a Arcalís per a veure la prova de la copa del mon d'esquí de muntanya. L'entrada a Andorra està saturada com és habitual els caps de setmana i per a més "inri" passada la Massana he de ficar cadenes al cotxe. Entre una cosa i l'altre arribo cap a les 11h, sort que han enraderit la sortida 1h30 i em dona temps a veure'ls sortir. Impresionant la sortida de Kilian, potser ha estat els primers 5 minuts corrent! Els canvis de pells són molt ràpids:

Entre una cosa i l'altre he sortit d'Arcalís a les 13h, ficar gasoil, comprar 4 coses, se m'han fet les 15h i sense dinar i amb unes cues que per anar del River a la Aduana he estat 20 minuts, així que passada la Aduana he parat en el trencall d'Argolell i cap a munt, primera pujada fins a Ars, molt maca, fins el desviament 4.3km i en total fins a Ars uns 9km:

Desde Ars he baixat fins el trencament i he pujat fins a Civís:

Desde el trencall cap a Ars arribem a una zona de "paelles" molt maques, per arribar poc després a Asnurri:

Als dos kilòmetres després d'Asnurri em trobo amb una rampa del 11% que serà el plat fort del dia y que em portarà poc després fins a Civis.

Al final m'han sortit 32km en 1h40' i 245w.

Seguir llegint »