Avui diumenge el dia es lleva clar, els núvols ja van quedar satisfets ahir amb la feina feta, Montserrat ens espera.
Sortim de Barcelona a dos quarts de nou direcció al monestir de Montserrat, aparquem el cotxe al voral de terra de la carretera que continua cap al coll de can maçana, als dos-cents metres del trencall.
A aquestes hores sorprèn el moviment que hi ha de cotxes, autocars, ciclistes i gent a peu, ben pensat, son quarts d'onze del matí d'un diumenge a Montserrat.
A mesura que ens anem apropant al monestir pel vial asfaltat, barrat al seu inici, la boira va escalant els escarpants vessants de la muntanya desafiant les altives parets de conglomerat, donant-li un caire especial. Les olors a embutits i formatges ens dónen la benvinguda a les portes del monestir, estic desitjant endinsar-me pels corriols d'aquesta muntanya màgica que a dia d'avui desconec.
Pujarem a Sant Jeroni per les escales, en plural, n'hi ha mil....
A les zones més baixes la boira estancada ens acompanya
a mesura que anem pujant la vista es va fent cada vegada més àmplia
la boira però va fent la seva feina inundant valls, humitejant tot allò que envolcalla
Arribem a l'ermita de Sant Jeroni, el cim el tenim a tocar de ma, les últimes escales ens hi porten. Al cim la boira ens pren les vistes cap al Pirineu, desde aquí dalt, el punt més alt de Montserrat, les vistes al Sud son captivadores
Anem retrasant el moment de la baixada, el vent ens ajuda a decidir-nos i comencem a desfer part del camí de pujada
Deixem el trencall de les escales i continuem direcció al pla de les taràntules, aquí arriba el funicular que surt del monestir, i desde on surten varis recorreguts que descobreixen algunes de les ermites amagades per la muntanya.
El camí continua direcció Sud, en curta pujada, les vistes del monestir desde aquí son impresionants, quasi podem sentir la olor de les coques...
en menys de mitja hora tanquem el bucle iniciat quatre hores abans, encara envoltats per muntanyes de gent. El recorregut, escollit per la Txell, ha sigut espectacular pel capritxós entorn pel que hem caminat, pel caire enigmàtic que li ha donat la boira i pel poder compartir una muntanya com aquesta amb qui les estima igual que jo, de ben segur que no serà l'última vegada que hi vingui.
