dijous, 9 d’abril del 2009

Ciclisme pel Pirineu Central

Ha sigut una decisió d'última hora, hem agafat la auto i hem marxat cap als pirineus francesos. El temps per a aquesta setmana santa no el prediuen com a bo, i això sobre dues rodes vol dir mullar-se fins les calces.
Sortim dijous cap allà les 8h. El dia abans hem carregat i hem anat a comprar uns quants queviures per als 3 dies que tenim previstos. La dieta a base d'arròs nogues pa de motlle integral, tonyina, iogurts, pinya i kiwis, esperem que aporti les suficients calories per a no perdre massa kilos!!.

Arribem a Audressin i pujem el Portet d'Aspet amb la auto, el coll és ple de cotxes allà no la podem deixar, iniciem el descens i en la primera paella, a la dreta, forma un replà, no ens ho pensem dues vegades i allà es queda. Mengem una mica d'arròs amb tonyina i nogues, ens vestim i sortim cap a les 13h, al cel no hi ha ni un núvol, però vestim d'hivern ( a gat escaldat...) baixem el Portet d'Aspet fins el Pont d'Oule ( uffff remuntar després aquests 4 kilòmetres!! hi ha un parell de trams amb senyals de perill 17%).

Del Pont d'Oule trenquem a l'esquerra direcció coll de Menté, que per a aquesta cara és molt més suau que per Sant Beat ( 9km al 9%!!).




A mitja pujada ens trobem a un home entrat en anys que xino-xano amb una bici que és una barreja de carretera amb passeig va pujant a un ritme no gens despreciable per l'edat que deu tenir i per un tram on la pendent és bastant acusada.
Arribem al Coll, lloc conegut ( l'any passat el varem fer per l'altra cara) i ens trobem amb una dona també gran que curiosament porta la mateixa bici que l'home que uns moments abans hem vist pujar, han d'anar junts!. Inicia la conversació la dona que ens pregunta si hem vist pujar un home,
- Oui il c'est ici meme
És la seva dona i és tres anys més "jove" que ell..... ella en té 74!!!!!!!!!

Iniciem el vertiginós descens cap a Saint Beat i anem a buscar un poblet que es diu Fronsac, Antichan i ens plantem com qui no vol la cosa al Coll des Ares:







Desde aquí enllacem amb el coll de Buret i girem en direcció cap al portet d'Aspet, la pujada fins al pont d'Oule es força suau, però arribats a aquest punt un rètol indica que ens falten 4.4 km al 9.75% de mitjana! Pujo pinyons i .... merda!! se m'enganxa la patilla del canvi amb els radis i me l'arrenca!! El primer que penso es que se'ns han acabat les vacances. Arriba el Dani i decidim que jo pugi fins la autocaravana amb la seva bici.





Agafo l'autocaravana, el recullo, truquem a Puigcerda per a que ens donguin el telèfon de Totbikes, el distribuidor oficial de Cervélo a Andorra i li demanem que ens busqui alguna botiga propera on ens puguin vendre una patilla de canvi. Poc després ens truca i ens comenta que per anem fins a Pau, ens dona l'adreça, la introduïm al GPS i cap a Pau. Entrem a l'autopista i en poc més d'un hora i mitja arribem, amb la sort que passem per davant d'un parking per a autocaravanes. Decidim passar la nit aquí, la botiga está a 300 m, quina sort!

Sembla que hi ha algun tipus de festa que per sort a les 23h s'acaba i ens deixa dormir. Ens aixequem d'horeta i anem a la botiga, la trobem ràpid i ... bingo tenen la patilla!!!

La monto i anem direcció Escot ( desde on comença la famosa cara del Marie Blanque ), deixem a la plaça del poble la auto i ens dirigim cap al Somport, la idea és pujar-lo i si queden forces fer el Marie Blanque. Sortim abrigats amb roba d'hivern, el temps ha canviat ja no fa tan bon temps com ahir, el cel està ennuvolat, desde Escot fins el port tenim per davant 40 km.





Quan arribem a l'últim poble comença a ploure, cada cop és més intensa, a mesura que anem avançant fa més fred, arribo al trencall del túnel, ja només em queden 7 km, però quan en porto 2, comença a nevar, només penso en la baixada i la poca roba que porto, estic empapat d'aigua, arribo al coll menjo uns sandwitxos i em començo a ficar tota la roba que porto. El descens se'm fa dur, fins que no arribo a Urdos no millora la temperatura, arribo a la autocaravana després d'1h de penós descens i per sort el dia abans a Castillon en Couserans varem carregar aigua. Ens toca tornar a correr, el Dani ha punxat a pocs kilòmetres de sortir i la càmera que ha ficat estava punxada i no en portem més. Hem de buscar un Decathlon. Després de molt voltar en trobem un a les afores de Pau.




Anem direcció Laruns (on comença el Portillon i l'Aubisque) es passa tota la nit plovent, ens aixequem i segueix plovent, una cosa és sortir en bici i que t'enxampi la pluja, l'altra és sortir ja plovent, aquesta vegada desistim, ja tornarem.

De camí cap a casa parem a Lourdes, ens feia gràcia veure tota la infrastructura que s'havia muntat voltant la cova i les aparicions, els carrers són com els de qualsevol poblet de costa amb souvenirs però amb la diferència que en lloc de samarretes del Barça o flotadors pels nens o crema after sun, vénen espelmes "veneïdes", potets d'aigua "veneïda", imatges de la verge ( segurament també veneïdes ) etc. Visitem el castell de Lourdes, desde on hi ha unes bones vistes de la ciutat i del lloc de peregrinació.

Seguir llegint »