dimecres, 21 de juliol del 2010

Tour de France (4)

Ahir dia de "festa" per alguns, d'altres vem fer un treking per la zona per "estirar" cames.

Avui la idea és anar a pedalar per la zona del circ de Tromouse, 30km de port que ens deixarà als peus del bonic circ, on trovarem més d'un 3000 davant dels nassos.
Tenim reforços, ahir va venir en Martí Gispert, el jabalí, i avui ens juntarem amb en Pau Bartoló i un amic que ens acompanyaran en aquesta primera pujada.

Una altre dia de descens entre boires, fred matiner. Aproximació planera amb alguna pujadeta curta però intensa que ens va fent entrar en calor. Arribem a una cruïlla : podem escollir anar a Gavarnie i pujar al coll de Tentes o pujar al circ de Tromouse, per unanimitat s'escull Tromouse. Els primers metres ja avisen del que ens espera, primeres rampes dures que més amunt quedaran esmorteides per alguna petita planera. Arribem al refugi i la carretera s'estreny a partir d'aquí la carretera encara és més pendent, sense treva, fins que després d'uns 4km s'ens obre l'espectacle del circ entre la boira.





Foto de rigor i en rapidissim descens comandat per l'amic d'en Bartoló, que ens porta a tots collats pels trams planers, arribem a Luz: dos grups uns es queden a fer un "mos" en Gonzalo i jo decidim no postergar més el moment d'atacar la que teòricament és la cara més dura del Tourmalet amb els seus 18.6km, avui si, farem cim.

Seguir llegint »

dilluns, 19 de juliol del 2010

Tour de France (3)

Avui dilluns, tercer dia del nostre particular "stage" pels pirineus, fem el que podria ser l'etapa reina, pugem els 7km de Tourmalet, baixem fins a Sta Maria de Campan, pujem en direcció cap al Coll d'Aspin per girar a la dreta direccio la Hourquette d'Ancizan que per l'altre vessant ens portarà fins a Arreau i desde on pujarem la cara "maca" de l'Aspin, tornem a baixar fins a Sta Maria de Campan i com a "colofon" el Tourmalet.

Primers kilòmetres, primeres ràmpes, no hi ha treva ni espai suficient per a escalfar, dolor de cames però en només 7km estarem baixant.





El dia promet ser calurós i així la baixada del tourmalet ens refresca i ens permet afrontar la primera pujada important del dia amb energia, la Hourquette d'Ancizan,



paissatge preciós que no deixa indiferent a ningú i casi sense adonar-nos-en arribem a l'estret de roques que marquen l'inici de la baixada, punxada de la roda del davant, el rafa ens passa i ni para només ens regala algunes paraules ininteligibles entre les que deduim un "venga va no perdeu temps".

Doncs dit i fet sense perdre més temps del necessàri continuem el descens i atrapem al "señor" en una cruïlla, ara ja tots junts i com a bon peloton ens anem donant relleus fins arribar a Arreau on comença l'Aspin. Tenim curiositat per comparar el temps que triguem amb el que trigaran demà els professionals, així que només començar engegem el cronòmetre. Primers kilòmetres suaus per anar entrant "en calor" i just quan canviem de vessant comença la festa, sense tenir grans pendents, és un port molt mantingut i per a mi un dels més macos que he fet. El ritme ja comença a ser maco sense arribar a ser molt ràpid, ens anem donant relleus amb en "Jordi" i quan només en falta un de kilòmetre comença a apretar força més el ritme: estem pujant a 320w, les últimes rampes son del 6-7% així que debem estar pujant a 20km/h però sembla que no en té prou així que apretem una mica més fins els 350w, una cosa porta a l'altre i acabem sprintant.... segur que ho acabarem pagant al Tourmalet.
I es clar que ho acabem pagant. Arribem a Santa Maria de Campan, i decideixen parar a comprar alguna cosa per menjar i beure, jo no m'aturo i vaig pujant ( si m'aturo no hagués pogut tornar a arrencar) primers kilòmetres suaus i a l'alçada del càmping comença a pujar amb alegria, una alegria que no deixarà fins al coll. Pujo sol, a estones avanço algú que s'ha aturat a la cuneta a refrescar-se, fa molta calor, les ràmpes abans de la Mongie al 10% em van castigant i els 4 últims kilòmetres fins el coll s'em fan llargs, ara però només m'he de deixar anar i arribaré a la autocaravana, ja estic salvat.

18.6km d'asfalt impregnat d'història metre rere metre:

Corria l'any 1910 quan per a revitalitzar el Tour d'aquell any Henri Desgrange el director de la carrera va enviar a Alphonse Steinés a estudiar la zona, fins al moment la ronda gala no incloïa en el seu recorregut muntanya.
Steinés va arribar al Tourmalet un matí d'hivern amb cotxe i xofer, a 4 kilòmetres del coll, però, degut a la enorme quantitat de neu va tenir que continuar a peu, sol, donant les pertinents ordres al xofer de recollir-lo a l'altre costat... va aparèixer mig dia després, mig congelat en el poble de Bareges, després d'haver fet cim. Abans d'entrar en calor i canviar-se de roba, va anar a l'oficina de telègrafs i va enviar el següent missatge a Desgrange:

"Atravessat Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable."
La mentira de Steinés, que amb el seu missatge de set paraules passaria a la posteritat, va convencer a Desgranges i va suposar l'estrena dels Pirineus i del Tourmalet en el recorregut del Tour d'aquell mateix any.
Seguir llegint »

diumenge, 18 de juliol del 2010

Tour de France (2)

Estem dormint a 1750m a 4 kilòmetres del coll del Tourmalet, qualsevol recorregut que plantejem tindrem com a digne rival els 16 o els 18km del coll del Tourmalet per Santa Maria de Campan o per Luz Saint Saveur, així que optem per ascendir "només" al mític Luz Ardiden, 14 kilòmetres, els primers dintre del bosc, els últims descoberts i plens de, com diuen per aquestes contrades, "lacets", que donen constància de la pendent a superar.

El descens del tourmalet ple de boira, moments de fred, cames entumides, 14.7 kilòmetres al 7% de mitjana que ens portaran fins a Luz Ardiden.

Corria l'any 1985, el Tour de França encara li mancaven algunes rutes pirinenques per a descobrir, així que aquell any li va arrivar el torn al poble de muntanya de Luz Ardiden, a una mica més de 1700m. Aquell any era el quart que Pedro Delgado corria com a professional i aquí va començar la seva història de gestes ciclistes.

Avui 18 de Juliol de 2010 25 anys després assavorirem aquests 14 kilòmetres que ens separen de l'estació de Luz Ardiden, xino xano passant de la freda boira del Tourmalet a la xafogor de les paelles nues de vegetació dels kilòmetres finals de Luz.





A dalt, foto de rigor i descens fins a la vall, ens espera sa majestat el Tourmalet. Avui però no farem cim, avui és el dia que fan "l'etape du Tour" i te final al Tourmalet, així que on s'uneixen les dues carreteres (poc després d'on tenim l'Autocaravana) ens fan aturar, no ens deixen continuar pujant, demà serà un altre dia!
Seguir llegint »

dissabte, 17 de juliol del 2010

Tour de France 2010 (1)

S'ha convertit en tradició seguir les etapes de muntanya dels Alps o Pirineus del Tour de France i aquest any no ens podiem perdre els 100 anys del Tourmalet en el Tour.



Aquell any, el 1910, el primer en coronar-lo va ser Octave Lapize. L'etapa d'aquell any va ser la famosa Luchon-Bayona que, últimament els anys parells, es repeteix en format cicloturista pels voltants de mig juny. 326km de mite que enllacen Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Solour i Aubisque, l'anomenat en l'època el cercle de la mort, centre de l'univers ciclista i terreny de joc de l'èpica del Tour. Kilòmetres d'asfalt que a base de cops de pedal han omplert les pàgines de la història del ciclisme i que ens disposem a assavorir.

Sortida de Puigcerda divendres per la tarda, dos vehicles, cinc ciclistes i 4h per davant abans d'arribar a Sant Lary Soulan. Demà dissabte la intenció és pujar als Llacs d'Oredon, Cap de Long, Aumar i al pla d'Adet.

Sortim d'hora son les 9h, el dia es presenta tapat, núvols alts amenaçadors, decidim començar a pujar primer els llacs i deixant com a última opció el Pla d'Adet si el temps acompanya.



Estem pedalant direcció al túnel de Bielsa a l'alçada d'Aragnouet ens desviem a la dreta direcció als llacs. Pujada llarga amb rampes mantingudes al 10% però amb força descansos.

En el peloton estem en Jordi Palomares, Xisco Martinez, Gonzalo Melero, Rafita el cartero i jo.

A les primeres rampes en Jordi ja tenia en ment fer una apretadeta i fica la directa, els demés anem pujant a ritme (300w)



i a la cruïlla al Llac de Cap de Long-Aumar ens retrovem tots i engaltem els últims kilòmetres plens de paelles



que ens portaran fins l'impresionant llac de Cap de Long, a 2161m.



Desfem part del cami fins la cruïlla i pujem fins l'altre llac el d'Aumar, vistes impresionants del Neouvielle.





En ràpid descens desfem els més de 1400m de desnivells fins a Saint Lary, mengem quelcom i encarem la pujada al Pla d'Adet. Uns primers metres planers per anar escalfant i al fons ja veiem la primera diagonal que ens donarà la benvinguda a la zona més intensa de la pujada: 6 kilòmetres entre el 9 i el 10%.



Pujada a ritme(300-305w) i descens kamikaze fins la autocaravana on ens recuperem i sense perdre més temps sortim direcció al Tourmalet on hem de muntar el "camp base" per la resta de dies.

Tota la pujada de Santa Maria de Campan - la Mongie els pàrkings estan atapeits d'autocaravanes, ni en el saló del caravaning n'he vist tantes, arrivem al coll i baixem per l'altre vessant amb l'esperança que allà on ens vem instal.lar fa un any hi tornem a trobar lloc, no hi ha hagut sort, han muntat una carpa que venen menjar i vegudes... Baixem fins l'estació de Bareges i aquí si que tenim sort, a més tenim el bar al costat el que ens permetrà veure les etapes per la tele amb total comoditat.
Seguir llegint »