« N’ont-ils pas des ailes, nos hommes qui ont pu s’élever à des hauteurs où ne vont point les aigles ? … Ô Sappey, ô Laffrey, ô col Bayard, ô Tourmalet ! Je ne faillirai pas à mon devoir en proclamant qu’à côté du Galibier, vous êtes de la pâle et vulgaire bibine ; devant ce géant, il n’y a plus qu’à tirer son chapeau et à saluer bien bas ! »
Toquen les 6h30, avui em llevo espitós i inquiet fins que obro la porta de l'auto i miro el cel, farà un dia explèndid avui, el dia és perfecte per a fer la Marmotte.
Així que carrego energies en forma de hidrats i alguna proteina, omplo els botellins amb carbohidrats, agafo alguna barreta, m'abrigo que a aquestes hores fa fresca i començo el bucle, objectiu baixar de les 8h...
Per davant 196km i 5020m de desnivell, l'etapa reina d'aquesta travessa com ho va ser en el seu dia la Luchon-Laruns de la travessa del Pirineu amb Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor-Aubisque.
Començo en baixada, passo el "lacet" 1, el 2...arribo al 5 i agafo la carretera que surt amagada a la dreta i que em portarà, després de fer un mini port, a Villard Reculas, mentre hi arribava anava pensant en el nom del poble, espero no haver de fer marxa enrera i tornar a la carretera principal....
Reprenc la baixada que em portarà al Barrage de Verney, estic a 10km de Bourg d'Oisans, porto 35minuts, faig els meus càlculs: desde Bourg-d'Oisans fins aquí la carretera és planera, contant una mitjana de 30km/h... 20minuts, així que del temps total que trigui li n'he de restar 15 per tenir una orientació del temps real desde Bourg d'Oisans per fer el bucle.
Desde Verney faig dos o tres quilòmetres bastant planers i tot de cop, sense avisar comença la pujada. Tot i que la mitjana de pendent del quilòmetre no és elevada hi ha rampes puntuals que són molt dures, arribant als dos dígits amb escreix.
Passat Articol m'esperen dos quilòmetres al 10% i un tercer a més del 8% seguit d'un tram de dos quilòmetres planers on vaig trobant gent que amablement saludo i que m'acompanyen durant els dos quilòmetres següents de baixada.
No he tingut temps a relaxar les cames que m'apareix un rampot de més d'un quilòmetre i mig a més de l'11%, buff i tot just estic començant la volta.
Arribo al Barrage de Grand-Maison, les vistes son excepcionals, la carretera voreja per sobre la presa fins que tot d'una baixa fins prop de la captació d'aigües. Ja només em queden 3 quilòmetres i arribo al coll, abans però foto de rigor.
És diumenge, últim dia de més i inici de les vacànces d'agost per molta gent, així que el descens cap a la Chambre el faig no massa ràpid. L'inici el comparteixo amb unes motos i intento mantenir el seu ritme, arribem a Saint Colomban des Villards i el trànsit aumenta, tinc un parell de cotxes davant que no els podré avançar, em serveixen però de guia durant el que resta de baixada.
Arribo a St Etienne de Cuines i veig un parell de marques al terra amb pintura groga "MA" deuen voler dir Marmotte, les segueixo.
El terreny ara és planer, tinc el vent a favor i això em fa anar ràpid.
Arribo a Saint Jean de Maurienne i continúo fins a St. Martin de Maurienne, a mig camí avanço a un ciclista que està parat al voral, està evacuant líquids, als cinc minuts m'agafa i m'avança, és un tiu molt gros, està per sobre dels 80kg i m'he de ficar a 400w per mantenir-me a roda, sort que només son uns segons, tinc molt clar que no li donaré ni un relleu, ell però, no es queixa i em porta fins a St. Michele a bon ritme, al trencall cap al Telegraph li dóno les gràcies i li pregunto si puja cap al Galibier, "no segueixo recte", es la primera vegada que li veig la cara i la te tota suada i vermella, ostres ara si que em sap greu no haver-lo rellevat....
Encaro la pujada al Telegraph amb energies renovades després del calentón de fa una estona, m'esperen 12km a una mitjana del 7.3% sota una calor sofocant. Aprofito totes les ombres que vaig trobant durant la pujada, sé que desde el coll m'esperen quatre quilòmetres de baixada fins a Valloire i tres més de pujada fins a trobar-me amb Gonzalo i Taka on podré carregar d'aigua i menjar així que em vaig obligant a beure i menjar més.
Arribo a Valloire, els carrers son plens de gent, molta gent, cotxes que saturen els carrers, gent creuant per tots costats i jo que vaig jugant a esquivar gent i cotxes. Passo per davant de les típiques figures de palla que cada estiu tenen costum de fer a Valloire i començo la pujada al Galibier, primers quilòmetres al 8% amb un descans a l'arribar a Verneys, lloc de trobada amb els "sopporters", però no hi son.
Vaig be de forces així que segueixo pujant a bon ritme, pel segon port que més vegades s'ha pujat en el tour de France, darrera del Tourmalete, mentres pedalo tinc temps de recordar la història que amaga la carretera i el seu traçat: com a aficionat dels mapes, va caure a les meves mans un del 1950 de la zona de Valloire on marcava un tram al 14% entre Verneys i Bonnenuit, ara sobre el terreny no l'aconsegueixo reconèixer, el recorregut segurament seria un altre en aquells anys.
A mig recordar ens creuem amb els sopporters, avanço fins a trobar un sobreample a la carretera i els espero.
Ja desde casa investigo el tema i efectivament el traçat de la carretera als anys 50 era diferent a l'actual, a l'alçada de Bonnenuit el nou traçat suavitza la pendent ajudant-se d'una corba que voreja el poble a lo llarg del riu, avui en dia no es reconeix l'antic recorregut.
Carrego aigua amb carbohidrats i agafo alguna barreta, a partir d'aquí se m'unirà el Gonzalo.
Des del punt de trobada ja només ens falten 11 quilòmetres fins el Galibier, això ja està superat, el vent està calmat, la temperatura però és elevada tot i que estem per sobre dels 1500m.
La pendent va sent força contínua entre el 7 i el 8.5%, passem per davant del Pla Lachat i canviem de vessant,
guanyem desnivell ràpidament i no triguem a veure el túnel que passa per sota del coll, abans del 1976 el túnel era l'únic lloc de pas, a partir d'aquell any i degut al deteriorament d'aquest es tanca i es construeix el quilòmetre de carretera que puja fins el coll topogràfic i és aquí on les rampes son més pronunciades arribant al 13%. A partir del 2002 el túnel es reobre sent d'un sol sentit estant aquest regulat per un semàfor.
Arribem al coll, de rasquitllada veiem molta gent fent-se fotos amb el rètol amb el nom del coll darrera seu, nosaltres si tot va be demà també serem els protagonistes de les fotos que ens hi farem i ens farem fer, avui però només tenim al cap l'Alpe d'Huez.
Descens ràpid, tot esquivant els soferts ciclistes que van fent "esses" per la carretera, aquesta també ha sofert canvis, abans del 1947 el traçat era totalment diferent a l'actual, coincidint a l'alçada del monument a Desgrange, a l'entrada al túnel. El vetust traçat tenia una pendent mitjana propera al 10%, el nou traçat construit a partir del 1947 al mateix temps que els túnels paraneus del coll de Lautaret, te una pendent mitjana del 7%.
En groc l'antic traçat, en vermell l'actual
Continuo baixant creuant-me amb els cotxes que intenten avançar els ciclistes i a algun que altre vianant despistat i arribem al coll de Lautaret, carretera coneguda, només pensar en el primer túnel se'm fiquen els pels de punta, avui he passat més por que ahir.
Passem per la Grave, tot recordant les fotos que ahir ens feiem al costat de la carretera amb la Meije de rera fons. Seguim baixant ara però el vent el tenim de cara, a mesura que anem baixant es va intensificant, anem creuant pobles i túnels, alguna pujada i més baixada fins que arribem a 5 quilòmetres de Bourg d'Oisans on ens espera un tram pla amb llargues rectes que ens portarà al trencall cap a Alpe d'Huez, aquí ens espera en Taka i la seva mountain bike, ja hi som tots i l'Alpe d'Huez per endavant.
13.8km al 8.2% de mitjana, 21 lacets numerats de major a menor número, a cada lacet el seu número corresponent i el nom d'un dels vencedors d'etapa a Alpe d'Huez (el 2003 es van superar el 21 vencedors i es va començar pel lacet 21 repetint noms.
El quilòmetre 1 és el més dur de tota la pujada amb una pendent mitjana del 10.5%, arribem al lacet 21
Al quilòmetre 2 arribem als lacets 20,19 i 18 amb una pendent mitjana del 9.4%, la vegetació encara és abundant. Arribem a la població de La Garde i als lacets 17 i 16 al quilòmetre 3
i una pendent mitjana del 8.4%.
El quilòmetre 4 ens dóna una mica de treva, és al 7.7%, arribem als lacets 15 i 14
En el quilòmetre 5 passem per davant del 13 i del 12 i passem per La Ribot, pendent de 8.8% i la vegetació perd frondositat.
Quilòmetre 6 descans al 7.2%, previ avís del següent quilómetre, el 7 amb rampes de fins el 12% i una mitjana del 9.5%. Lacets 11,10,9 i 8.
Quilòmetre 8 i 9, força monòtons, només "dibuixem" dues corbes la famosa i fotogènica 7 i la 6, pendents del 8% i 7.2% respectivament.
Els quilòmetres 10,11 i 12 són molt similars en pendent, prop del 8.5% i uneixen la població d'Huez amb l'estació d'esquí on arribarem després de superar el lacet nº1.
El quilòmetre 13 transcorre íntegrament pels carrers d'Alpe d'Huez. La "versió" curta arriba fins davant de l'oficina de turisme, la versió Tour de France, encara continúa durant un quilòmetre més, és aquí on arribem després de 7h35'.
Objectiu conseguit, hem arribat a la muntanya dels holandesos (per haver viscut gran número de victòries de corredors holandesos) ara si que ens donem el plaer de fer-nos fotos a tort i a dret, inclús un video creuant la línia d'arribada...
Descens pausat fins el càmping i plat d'arroç per recuperar forces.
Seguir llegint »
Toquen les 6h30, avui em llevo espitós i inquiet fins que obro la porta de l'auto i miro el cel, farà un dia explèndid avui, el dia és perfecte per a fer la Marmotte.
Així que carrego energies en forma de hidrats i alguna proteina, omplo els botellins amb carbohidrats, agafo alguna barreta, m'abrigo que a aquestes hores fa fresca i començo el bucle, objectiu baixar de les 8h...
Per davant 196km i 5020m de desnivell, l'etapa reina d'aquesta travessa com ho va ser en el seu dia la Luchon-Laruns de la travessa del Pirineu amb Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor-Aubisque.
Començo en baixada, passo el "lacet" 1, el 2...arribo al 5 i agafo la carretera que surt amagada a la dreta i que em portarà, després de fer un mini port, a Villard Reculas, mentre hi arribava anava pensant en el nom del poble, espero no haver de fer marxa enrera i tornar a la carretera principal....
Reprenc la baixada que em portarà al Barrage de Verney, estic a 10km de Bourg d'Oisans, porto 35minuts, faig els meus càlculs: desde Bourg-d'Oisans fins aquí la carretera és planera, contant una mitjana de 30km/h... 20minuts, així que del temps total que trigui li n'he de restar 15 per tenir una orientació del temps real desde Bourg d'Oisans per fer el bucle.
Desde Verney faig dos o tres quilòmetres bastant planers i tot de cop, sense avisar comença la pujada. Tot i que la mitjana de pendent del quilòmetre no és elevada hi ha rampes puntuals que són molt dures, arribant als dos dígits amb escreix.
Passat Articol m'esperen dos quilòmetres al 10% i un tercer a més del 8% seguit d'un tram de dos quilòmetres planers on vaig trobant gent que amablement saludo i que m'acompanyen durant els dos quilòmetres següents de baixada.
No he tingut temps a relaxar les cames que m'apareix un rampot de més d'un quilòmetre i mig a més de l'11%, buff i tot just estic començant la volta.
Arribo al Barrage de Grand-Maison, les vistes son excepcionals, la carretera voreja per sobre la presa fins que tot d'una baixa fins prop de la captació d'aigües. Ja només em queden 3 quilòmetres i arribo al coll, abans però foto de rigor.
És diumenge, últim dia de més i inici de les vacànces d'agost per molta gent, així que el descens cap a la Chambre el faig no massa ràpid. L'inici el comparteixo amb unes motos i intento mantenir el seu ritme, arribem a Saint Colomban des Villards i el trànsit aumenta, tinc un parell de cotxes davant que no els podré avançar, em serveixen però de guia durant el que resta de baixada.
Arribo a St Etienne de Cuines i veig un parell de marques al terra amb pintura groga "MA" deuen voler dir Marmotte, les segueixo.
El terreny ara és planer, tinc el vent a favor i això em fa anar ràpid.
Arribo a Saint Jean de Maurienne i continúo fins a St. Martin de Maurienne, a mig camí avanço a un ciclista que està parat al voral, està evacuant líquids, als cinc minuts m'agafa i m'avança, és un tiu molt gros, està per sobre dels 80kg i m'he de ficar a 400w per mantenir-me a roda, sort que només son uns segons, tinc molt clar que no li donaré ni un relleu, ell però, no es queixa i em porta fins a St. Michele a bon ritme, al trencall cap al Telegraph li dóno les gràcies i li pregunto si puja cap al Galibier, "no segueixo recte", es la primera vegada que li veig la cara i la te tota suada i vermella, ostres ara si que em sap greu no haver-lo rellevat....
Encaro la pujada al Telegraph amb energies renovades després del calentón de fa una estona, m'esperen 12km a una mitjana del 7.3% sota una calor sofocant. Aprofito totes les ombres que vaig trobant durant la pujada, sé que desde el coll m'esperen quatre quilòmetres de baixada fins a Valloire i tres més de pujada fins a trobar-me amb Gonzalo i Taka on podré carregar d'aigua i menjar així que em vaig obligant a beure i menjar més.
Arribo a Valloire, els carrers son plens de gent, molta gent, cotxes que saturen els carrers, gent creuant per tots costats i jo que vaig jugant a esquivar gent i cotxes. Passo per davant de les típiques figures de palla que cada estiu tenen costum de fer a Valloire i començo la pujada al Galibier, primers quilòmetres al 8% amb un descans a l'arribar a Verneys, lloc de trobada amb els "sopporters", però no hi son.
Vaig be de forces així que segueixo pujant a bon ritme, pel segon port que més vegades s'ha pujat en el tour de France, darrera del Tourmalete, mentres pedalo tinc temps de recordar la història que amaga la carretera i el seu traçat: com a aficionat dels mapes, va caure a les meves mans un del 1950 de la zona de Valloire on marcava un tram al 14% entre Verneys i Bonnenuit, ara sobre el terreny no l'aconsegueixo reconèixer, el recorregut segurament seria un altre en aquells anys.
A mig recordar ens creuem amb els sopporters, avanço fins a trobar un sobreample a la carretera i els espero.
Ja desde casa investigo el tema i efectivament el traçat de la carretera als anys 50 era diferent a l'actual, a l'alçada de Bonnenuit el nou traçat suavitza la pendent ajudant-se d'una corba que voreja el poble a lo llarg del riu, avui en dia no es reconeix l'antic recorregut.
Carrego aigua amb carbohidrats i agafo alguna barreta, a partir d'aquí se m'unirà el Gonzalo.
Des del punt de trobada ja només ens falten 11 quilòmetres fins el Galibier, això ja està superat, el vent està calmat, la temperatura però és elevada tot i que estem per sobre dels 1500m.
La pendent va sent força contínua entre el 7 i el 8.5%, passem per davant del Pla Lachat i canviem de vessant,
guanyem desnivell ràpidament i no triguem a veure el túnel que passa per sota del coll, abans del 1976 el túnel era l'únic lloc de pas, a partir d'aquell any i degut al deteriorament d'aquest es tanca i es construeix el quilòmetre de carretera que puja fins el coll topogràfic i és aquí on les rampes son més pronunciades arribant al 13%. A partir del 2002 el túnel es reobre sent d'un sol sentit estant aquest regulat per un semàfor.
Arribem al coll, de rasquitllada veiem molta gent fent-se fotos amb el rètol amb el nom del coll darrera seu, nosaltres si tot va be demà també serem els protagonistes de les fotos que ens hi farem i ens farem fer, avui però només tenim al cap l'Alpe d'Huez.
Descens ràpid, tot esquivant els soferts ciclistes que van fent "esses" per la carretera, aquesta també ha sofert canvis, abans del 1947 el traçat era totalment diferent a l'actual, coincidint a l'alçada del monument a Desgrange, a l'entrada al túnel. El vetust traçat tenia una pendent mitjana propera al 10%, el nou traçat construit a partir del 1947 al mateix temps que els túnels paraneus del coll de Lautaret, te una pendent mitjana del 7%.
Continuo baixant creuant-me amb els cotxes que intenten avançar els ciclistes i a algun que altre vianant despistat i arribem al coll de Lautaret, carretera coneguda, només pensar en el primer túnel se'm fiquen els pels de punta, avui he passat més por que ahir.
Passem per la Grave, tot recordant les fotos que ahir ens feiem al costat de la carretera amb la Meije de rera fons. Seguim baixant ara però el vent el tenim de cara, a mesura que anem baixant es va intensificant, anem creuant pobles i túnels, alguna pujada i més baixada fins que arribem a 5 quilòmetres de Bourg d'Oisans on ens espera un tram pla amb llargues rectes que ens portarà al trencall cap a Alpe d'Huez, aquí ens espera en Taka i la seva mountain bike, ja hi som tots i l'Alpe d'Huez per endavant.
13.8km al 8.2% de mitjana, 21 lacets numerats de major a menor número, a cada lacet el seu número corresponent i el nom d'un dels vencedors d'etapa a Alpe d'Huez (el 2003 es van superar el 21 vencedors i es va començar pel lacet 21 repetint noms.
El quilòmetre 1 és el més dur de tota la pujada amb una pendent mitjana del 10.5%, arribem al lacet 21
Al quilòmetre 2 arribem als lacets 20,19 i 18 amb una pendent mitjana del 9.4%, la vegetació encara és abundant. Arribem a la població de La Garde i als lacets 17 i 16 al quilòmetre 3
i una pendent mitjana del 8.4%.
El quilòmetre 4 ens dóna una mica de treva, és al 7.7%, arribem als lacets 15 i 14
En el quilòmetre 5 passem per davant del 13 i del 12 i passem per La Ribot, pendent de 8.8% i la vegetació perd frondositat.
Quilòmetre 6 descans al 7.2%, previ avís del següent quilómetre, el 7 amb rampes de fins el 12% i una mitjana del 9.5%. Lacets 11,10,9 i 8.
Quilòmetre 8 i 9, força monòtons, només "dibuixem" dues corbes la famosa i fotogènica 7 i la 6, pendents del 8% i 7.2% respectivament.
Els quilòmetres 10,11 i 12 són molt similars en pendent, prop del 8.5% i uneixen la població d'Huez amb l'estació d'esquí on arribarem després de superar el lacet nº1.
El quilòmetre 13 transcorre íntegrament pels carrers d'Alpe d'Huez. La "versió" curta arriba fins davant de l'oficina de turisme, la versió Tour de France, encara continúa durant un quilòmetre més, és aquí on arribem després de 7h35'.
Objectiu conseguit, hem arribat a la muntanya dels holandesos (per haver viscut gran número de victòries de corredors holandesos) ara si que ens donem el plaer de fer-nos fotos a tort i a dret, inclús un video creuant la línia d'arribada...
Descens pausat fins el càmping i plat d'arroç per recuperar forces.
