Cantabria (II)

El despertador sona i sense pressa decidim fer-li cas, m'incorporo al llit i me n'adono que feia molt de temps que no dormia tant be, com diu el Toni és "l'efecte Trasierra". Baixo per les escales de fusta intentant fer el mínim soroll possible, els últims tres graons m'ho fiquen difícil i un soroll sord em delata. Començo a preparar l'àpat més important del dia, l'esmorçar, truita de dos ous, una llauna de tonyina, un bol de cereals amb beguda de soja, un iogurt ... la taula de vuit persones es veu petita davant el desplegament que he fet, un punt de vergonya m'invaeix.

Començo a  passar comptes amb tot aquest menjar i se m'uneix el Tista, als pocs minuts apareix el Toni, tot i que no s'assembla a aquell Toni que estic acostumat a veure, te els ulls mig tancats i fa veu de bar, "bon dia!", mig adormit encara, travessa el menjador obre la porta del carrer i gira a la dreta, on deu anar?

A l'estona torna entrar i se'ns uneix a la taula.

Avui tenim preparada una sortida en bici per la zona, tocarem mar i muntanya, el dia sembla que serà bo, hem d'aprofitar-ho.

Sortim de Trasierra direcció a Comillas, farem tota la carretera de la costa fins a  Ceceña on agafem el trencall cap a el Tejo

A mesura que anem pujant veient rètols que publiciten les Cuevas del Soplao hi passarem pel costat.
Anem travessant poblets, Valdáliga, Labarces, entrem a la vall del riu Nansa.

Arribem a Puentenansa i agafem el trencall a l'esquerra que ens portarà fins la Collada de Carmona, punt alt de la sortida.

Després d'un còmode descens arribem a la Vall de Cabárcenas i en pla-baixada fem cap a Cabezón de la Sal, curiós nom que resulta que li ve per les mines de sal que hi ha i de les que n'han tret profit durant segles, arribant a debilitar el terreny amb el conseqüent esfondrament. Ja en època dels romans hi feien extraccions, sent un "cabezon" la mesura utilitzada pel comerç de la sal.
A una de les rotondes trobem aquesta bici de fusta, suposo que en honor de Juanjo Cobo, ciclista guanyador de la Vuelta 2011 i fill de Cabezón.

Reemprenem la volta direcció la Ayuela i Ruiloba fins a trobar la carretera que ens porta de tornada a Trasierra i així tancar el bucle de 85km i 1400m de desnivell, que em permet conèixer una mica més Cantabria.

Ens canviem ràpid per arribar a temps a dinar al Filipinas, un restaurant a Comillas que s'hi menja molt be i abundant, tenim gana, ens ho mereixem.
La llista és temptadora, amb el cocido montañés al capdavant. Em tiro enrera, no em va el xoriço, la butifarra ni la cansalada, així que demano uns macarrons...abans però que me'ls portin em dona temps a tastar el cocido, això està boníssim, com se m'acudeix demanar macarrons, a més al sofregit hi han ficat xoriço, no n'aprendré mai!

Ja dinats anem a fer un tomb per Comillas, poble petit però amb un patrimoni impresionant, però això ja ho explicaré demà, ara toca desfer el camí i tornar a Trasierra on el Tista i jo ens obsequiem una migdiada d'aquelles que fan història, una hora i mitja, és l'"efecte Trasierra".

La tarda s'ha fet curta però per aquest parell de  fanàtics del surf si hi ha onades qualsevol hora és bona així que baixem cap a la platja de Trasierra i mentre ells es remullen amb la freda aigua del Cantàbric jo em relaxo escoltant el soroll del mar i disfrutant de les últimes hores de sol.