Cantabria (III)

Què té aquest indret que s'hi dorm tant be? el llit, la orientació, els aires de mar o tot el conjunt? aquesta nit he tornat a dormir com un nen. 

M'he aixecat bastant d'hora tot i que no soc el primer, em trobo al Tista dormint al sofà del menjador, s'ha llevat a primera hora per mirar si hi havien condicions a la platja de Trasierra, pel que veig el resultat ha estat negatiu. Intento no fer soroll, obro la porta d'entrada i surto a córrer una estona, baixo fins la platja i remonto per l'altre vessant, vaig resseguint el cap del penyassegat, m'impresiona com s'alterna la vegetació amb les roques i el mar, sento olor a herba molla, a terra, a brisa marina amb tints salats. Quan torno desplegament de menjar a taula, com cada dia. 

Carreguem el cotxe i fiquem romb cap a la platja de Sant Vicente, abans però recollim el "corcho", les aletes i el neoprè del Luisma que em deixa per així poder entrar tots tres al mar.

Avui torna a fer un dia de sol, ens equipem i ens fiquem al mar. En Toni em va indicant quina onada és la bona, quan aquesta arriba comencem a remar com a posseïts i intento aguantar al cap de la onada, em deixo portar, és impresionant la força que te, és una sensació xula.

Així van passant les hores, esperant la onada bona, disfrutant de les vistes cap a la costa, xerrant... fins que decideixo donar per acabat el meu periple al mar, aquest puja i baixa m'està marejant!

Dinem a Trasierra i acte seguit igual que varem fer ahir anem a fer la migdiada, avui però no ens podem permetre estar-hi tanta estona, amb mitja hora n'hi ha prou, son les quatre de la tarda i no aconseguirem aixecar-nos del llit fins les set.... no se que m'està passant, el llit m'abdueix.

La tarda la passem a Comillas, poble amb poc més de 1500 habitants però amb una riquesa cultural important. A comillas trobem després de Catalunya el lloc on més modernistes catalans han treballat, desde "el capricho de Gaudí" al "Palacio de Sobrellano" passant per la "Universidad pontifícia" com a elements més representatius.

Comencem la ruta pel capricho de Gaudí, la literatura diu que el primer marqués de Comillas el va encarregar dissenyar a Gaudí pel seu concunyat amb la idea que fos un fumatori, la literatura no oficial li dona un altre us, en tant que el concunyat del marqués es diu que li agradava la "festa". En tot cas, l'edifici de corbes suaus i tamany més aviat petit, en destaca la decoració de la façana i de la torre cilíndrica, plena de girasols disposats en franges horitzontals.

Deixem el capricho i continuem pel cami de terra fins al Palacio de Sobrellano, obra també d'un català, Joan Martorell i encarregat pel primer marques de Comillas, enriquit a les amèriques, gran amic del rei Alfons XII, que passarà alguns estius a Comillas. Desde el pati del palau, al fons, veiem la universidad pontifícia obra de Domenech i Muntaner, que avui no ens donarà temps de visitar.

El que  no ens saltem és el sopar, Cantábria és mar, muntanya, cultura i menjar, menjar molt i molt bo. Aquests dies tinc la sensació que se m'ajunten els àpats, que em passo tot el dia menjant, m'encanta.
Sopem al Quo Vadis i rematem la feina amb un gelat a la famosa gelateria Regma, famosa per tamanys dels mateixos, també per la qualitat, avui tastaré el de xocolata.