Hoquei gel a Canillo

Avui tocava escalada matinera, hem quedat amb en Jordi a les 8h i hem anat cap a Malpàs, un sector de conglomerat que està aprop de Berga, direcció Avià/Solsona tot agafant (després de l'Espunyola) una carretera a la dreta direcció Capolat.
Son vies relativament curtes i això ens ha permès fer-ne bastantes; al final han sortit 6 vies: 6a,6a+,6c+,7a+,7a,6b+







Hem acabat a dos quarts de quatre i desde aquí cap a Andorra que avui toca partit!!




Un any més i ja en portem 6, quan s'apropen les festes de Nadal toca organitzar una sortida a Canillo per a fer "el partit". Després de dues setmanes trucant la gent per a poder asolir el número mínim de participants, 10, avui és el gran dia!!
A les 20h estem tots a la recepció del palau de gel de Canillo, aquest any som : El David, Joan Carles (alies perraca),Raul, Jaume, Alberto, Toni, Xavi, Francesc, la Roser, Mireia, Paqui, Laura, Mariona, Nuria i Jo.


Abans de començar s'ha d'analitzar el "rival"


I per fi comença el partit!!


Inici de la segona part, bastant més suats!




Al final 8-2! continua el domini dels Topos!

Seguir llegint »

Roller Ski a la Collada de Toses

Rebuscant pels recons oblidats de l'habitació de casa, ahir per la tarda quan vem tornar d'escalar a Mongrony ( un 6b per escalfar¿? i un 7a per acabar ) vaig desenpolsinar els rollers que tant de temps feia que no els utilitzava, m'enrecordaré de fer anar això?
Aquest matí ho hem comprovat, amb en Jordi, hem quedat a Urtx per a pujar amb dos cotxes fins a la collada i baixar amb l'altre, 20km amb una pendent força suau, per anar agafant la tècnica i l'equilibri necesaris.
El dia s'ha aixecat força gris, el sol està escudat per un mantell de núvols que esmorteeix la seva claror en un cercle molt més ampli, no em faran falta les ulleres;









aquesta nit passada han caigut quatre gotes, hi ha trams humits, tenim l'esperança que el dia s'aguanti...i així succeeix, a mesura que anem pujant tot gaudint de les olors de l'herba humida, disfrutant cada corba de la carretera, el dia es comença a obrir, estem arribant a dalt, la temperatura és excelent, vaig sense guants i no tinc fred, només m'acompanya una tèrmica, el maillot de la bici, les malles i un buff. Han sigut 20km en 1h 40 amb parades incloses i a un ritme suau, d'aquells que et permeten "anar fent base" i "anar fent boca".

Seguir llegint »

Petit Peric desde les Bulloses

L'hivern està trigant massa a aparèixer aquest any, després de setmanes de bon temps avui ens donarà el primer toc d'atenció.

Pot ser l'últim treking de l'any, a partir d'aquestes dates la lògica aconsella canviar les botes de treking pels esquís de travessa i la diversitat de colors s'unifica en un de sol, el blanc.
L'itinerari escollit: el Pic Peric desde les Bulloses.
Sortim a quarts de 9 de Llívia, Gonzalo i jo direcció al parking de l'Hotel Boneshores al costat del llac de les Bulloses, el dia és explèndid no hi ha pràcticament núvols, fa caloreta, pot ser un bon tancament de temporada!

Sortim del parking i ens disposem a vorejar el llac/presa, al fons s'albira el nostre objectiu, amenaçat per núvols baixos.
En 30' deixem el llac endarrera, travessem un pont de fusta i anem seguint les marques de GR fins que un rètol ens mana girar a l'esquerra en direcció Campcardós.



El ritme és el suficientment tranquil com per a permetre'ns anar xerrant durant tot el recorregut i sense adonar-nos-en arribem al petit refugi de la Balmeta, portem dues hores, entrem a fer el xafarder, li fem una ullada al temps (sembla que el cim faci de barrera als núvols i no els deixi passar) i continuem cap al cim.



Ataquem la pala final, pràcticament aquí guanyarem tot el desnivell fins el cim, així doncs la pendent és força més acusada. Ens trobem zones amb neu gelada que ens obliga a clavar cantos i zones amb més gruix que ens deixa respirar una mica.



A mesura que anem pujant ens ve al cap el descens, amb aquest calçat i sense grampons no serà fàcil, gens fàcil. Instintivament aumentem el ritme passem un primer ressalt, no és aquest el cim, passem un segon ressalt... tampoc, em recorda al Cassamanya, a la tercera la vençuda, ja hi som! estem al cim del Petit Peric després de 2h30', comença a entrar vent de Nord, molt fort, arrossega la neu i ens la estavella a la cara, no veiem res, iniciem el descens sense perdre ni un segon.
La baixada es complica, a les plaques de neu gelada li sumem el vent que no ens deixa veure res, estem al Capcir o a Canadà? a les pestanyes se'ns hi gela la neu que el vent ens dispara a la cara, ens costa mantenir els ulls mig oberts, hem de baixar ja!
Rellisco i baixo uns metres lliscant, m'aturo amb el bastó, m'aixeco, tinc les mans gelades, m'he deixat els guants a casa! Se m'estan congelant les mans, així m'ho fa saber el meu cap quan em començo a marejar i he d'asseure'm, em fico a les mans els guants de recanvi de Gonzalo, vec una mica d'aigua i cap abaix,hem de sortir d'aquí! A mesura que anem baixant el vent suavitza, anem a buscar el bosc allà estarem més progegits. Anem baixant per un recorregut diferent al de pujada, arribem a un parell de llacs i tot seguint el torrent arribem fins el refugi, parem lo just per a veure una mica de te calent i per evitar refredar-nos sortim ràpid, la tempesta ha deixat 15cm de neu nova i no hi queda cap tipus de rastre d'aquest matí, tot i això aconseguim intuir el camí tot i que al final, un cop hem arribat al cotxe, ens n'adonem que hem trigat 30' més a baixar del cim que en arribar-hi!!

Seguir llegint »

Escalada a les Bulloses

Estem a 1 de Novembre i anem amb màniga curta, estem a 1900m a uns 20º, escalem sense samarreta i tot suant ens ve a la memòria que tot just fa un any exactament el dia 2 de Novembre estavem fent esquí de muntanya després de la important nevada dels dies anteriors.

Quedem a les 8h30, avui toca la zona de les Bulloses, el roc d'Aude. L'altra vegada vaig deixar un projecte per la zona un 6c+, abans però escalfem en un 6a+ del costat i hi anem directes.
Tota la via és molt física amb un descans al mig que si no hi fos tranquilament seria 7a. Es va pujant per una fisura, entra una mica més de la primera falange alternant dreta esquerra fins a trobar un forat que agafem amb esquerra i ja amb dreta busquem la coronació de la fisura, aquí arribem al descans, després una travessa a dretes amb dos passos bastant dinàmics ens porten a la part final ja més suau. Bonica via i molt a prop de casa.
Canviem de sector i anem a explorar zones noves el sector de Miroir de Pierre, una pedra enorme on es dibuixen unes precioses fisures, a la dreta un 6a a l'esquerra un 6c. El 6a primera part tècnica i segona disfrutona que solventem amb bavaresa.







El 6c una primera secció molt tècnica ens porta fins a un flanqueig sense peus per acabar sortint verticals.







Tornem a canviar de zona ara ens arribem fins al sector anomenat Quer Roig i sense preàmbuls ens fiquem a "jugar" amb una fisura de 7a una mica dubtós, pel Jordi està més aprop de 7b que de 7a.



Tant si n'és un com l'altre li fem varis pegues i ens assegurem una bona congestió dels avantbraços. Són les 16h i ni hem dinat així que toca retirada satisfets per la feina feta i deixant-nos nous objectius pel futur.

Seguir llegint »

Ferrada Regina de Peramola

El fred ens està donant una treba que aquest dissabte aprofitarem i anirem a fer amb la family la Regina, tornarem doncs a tastar els desploms i les alçades del tercer tram!.



A les 9h30 estem tots a l'aparcament de la ferrada, la meva germana, cunyat i jo, anem a recer de tota una gentada que ens ha passat al davant.

En 20 minuts arribem fins el peu de la ferrada i ens trobem amb el primer grupet de 10 persones, llàstima que ja hi hagi part del grup enfilat del contrari els hi demanariem pas!. Ens equipem i a una distància prudencial comencem a pujar. Les pedres cauen sense control i ens refugiem en un dels primers desploms. Continuem pujant, aquesta primera part és la més delicada i descomposta un cop passem aquest tram tot serà més compacte.






Just abans de creuar el pont se'ns uneix un altre grup per darrera,







al final establim conversa amb tots i a ulls foresters podriem semblar un megagrup, anem tots junts.
Anem progressant pel segon tram,







enllacem amb el tercer, terreny desconegut pels meus acompanyants: primera paret amb algún desplom que continua amb una successió de flanquejos,






arribem al pas de la fe i continuem fins que arribem a l'última pared on escollim la sortida dreta que ens porta fins el final de via. Disfrutem de les vistes i xino xano iniciem el descens.





A mig camí parem a menjar uns entrepans que ens ajudaran a arribar fins el cotxe, en total 3,5h de pujada i 2h de baixada.

Seguir llegint »

Canigó desde Merialles

Animat per les fotos que dies endarrera va publicar en Manel, em venia de gust pujar a aquest emblemàtic cim per la ruta "llarga". I a més (igual que la primera vegada que vaig fer cim, el solstici d'estiu del 2008) l'he fet en solitari.

Aquesta nit canvien l'hora així que podré jugar amb el temps com més em convingui, ja sigui dormint una hora més o arribant a casa puntual per a dinar.
Hem llevo a les 6h, esmorzo i faig la motxila, agafo el gore, el forro, un buff, una tèrmica per a canviar-me al cim, mig litre d'aigua i una barreta.
Encara és fosc quan agafo el cotxe però estic segur que no trobaré transit per la carretera, la gent s'haurà decantat per aprofitar i dormir una hora més. I així és, estic pràcticament sol i amb un ritme alegre em planto al refugi de Merialles en 1h25' tot havent passat per Montlluis, Vilafranca del Conflent, Vernet les Bains, Casteil, Coll de Jou i la pista forestal en bastant bon estat fins el refugi.
Aparco el cotxe davant del refugi, no estic sol, segurament tota aquesta gent va fer nit aquí i aquest matí ben d'hora han sortit cap al cim, així que tindré companyia.
He agafat el Suunto per si em fes falta utilitzar la bruixola, últimament he enganxat bastants de dies amb boira.
Son exactament les 8h del matí quan començo a caminar, segueixo les marques de GR que em portaran un altre cop fins el camí i sorpresa aquí hi ha un altre parking més gran que el del refugi, just en una intersecció de pistes. Segueixo les marques de GR que progressivament es va allunyant de la pista forestal per un caminet a voltes empedrat a voltes de terra.







Aquest inici és en baixada per a poc després amb una pendent força suau anar guanyant metres progressivament, vaig creuant rierols i travessant zones de pi negre, el ritme és força bo, porto dues setmanes sense tocar la bici i em noto les cames molt àgils i sobtadament les pulsacions son baixes, així que vaig disfrutant de la pujada. Arribo a una corba a la dreta i em trobo a 3 persones, semble però que baixen... un bon jour, un creuament de mirades i uns ulls blaus que m'acompanyaran força estona.
Arribo al Coll del Vert (25') obro la tanca pel bestiar i segueixo el camí força planer que em portarà fins el riu de Cadí, porta força aigua i decideixo creuar-lo passant per sobre d'uns troncs lligats de vern no massa estables però que fan la funció.
El pi negre deixa pas als matolls de bàlec i neret i al prat subalpí, i tot seguit arribo a una cruïlla (50') un rètol m'informa que fins al cim em queden 2h més.



Giro a la dreta tot vorejant el roc de Cadi, aquí la pendent s'accentua, tot pujant a la llunyania veig un grup de 25 persones, passo davant del refugi Aragó ( és una petita cabana ) i dóno caça als últims del grup, una dona de mitjana edat que ajudada per uns bastons va pujant a recer del grup, inconscientment aumento el ritme per a avançar-los, avui tinc ganes de pujar sol!
Estic als plans de Cadi, els núvols comencen a fer acte de presència, van avançant cap al cim, accelero el ritme, dec anar a 170, això s'ha convertit en una cursa cap al cim, em planto als peus de la canal, el camí amb llaçades curtes supera el desnivell per la dreta, avanço a 4 persones i tot veient a una cinquena més amunt me n'adono de les voltes que dóna i decideixo pujar recte per la canal, la primera part roca descomposta he de pujar a quatre grapes la part final blocs grans que em permeten pujar més ràpid, conecto amb el camí i tot vorejant em deixa als peus de la bretxa Durier, els núvols ja hi son, m'han guanyat la partida!.
Trobo alguna clapa de neu, la roca és humida però no hi ha cap tram compromès, passo pel costat del curiós "gendarme" desdibuixat pels núvols que li donen un aire amenaçador. Últims metres i ... s'està obrint!!!







Arribo al cim i aquest em regala unes magnífiques vistes: veig el Mediterrani, dedueixo port Barcarès, inici uns mesos endarrera de la nostra travessa dels Pirineus, s'albira també el golf de Roses, el cap de Creus, estic veient el Fort Liberia als meus peus, molt petit, ens separen més de 2000m de desnivell. Prades, Vilafranca del Conflent, em giro i veig les meves muntanyes, Pic Peric, Carlit, serra de Madres ... perdona ens pots fer una foto? si i tant, les dues noies alemanes es fiquen al costat de la creu, retrat fet. El temps va passant ràpid aquí dalt tan ràpid com l'avanç dels núvols que tornen a contraatacar, faig el xafarder davant de la taula d'orientació, miro cap al mar i intento trobar el lloc que m'indica el dibuix, Perpinyà, vale ja el veig, el llac de Salses, el Mont Aigoual....
no pot ser! això està prop de les gorges del Tarn! a uns 400km! em giro tot responent la pregunta d'un home que em preguntava sobre la ruta que havia seguit per arribar al cim i tot donant-li les oportunes indicacions me n'adono que ja porto aquí dalt quasi 40' i ens està invaïnt els maleits núvols. Començo el descens no sense abans girar-me per última vegada a contemplar aquesta meravella, despedir-me de tothom i iniciar el descens tot cofoi. A mitja bretxa em trobo els últims nanos que he avançat i els animo que ja queda poc! assoleixo els peus de la bretxa i tot vorejant passo per davant de la sortida de la canal, millor baixo pel camí ara ja no tinc pressa, em trobo amb tota la colla dels 25 tot son rialles, han parat a menjar quelcom. Continuo el descens ara ja tot sol, desfaig el camí fet, a veure si arribo a casa per dinar que per la tarda m'agradaria anar amb en Jordi a buscar una zona per entrenar amb els piolets.


Desde el refugi de merialles fins al cim surten aproximadament 9km i 1100m de desnivell, el total de pujada ha sigut 1h 55' i de baixada 2h10' (me l'he agafada amb molta calma la baixada he de conservar els genolls!)


Ver Sin título en un mapa más grande

Seguir llegint »

Escalada al Clot de l'Espasa

Avui és el quart dia que em fico uns peus de gat aquest any (i el segón que ho faig al clot de l'espasa), la cosa ja comença a evolucionar amb normalitat, ja he deixat endarrera aquell primer dia que se'm van inflar tant els avantbraços que pensava que m'explotaven! Encara em falta molta força que guanyar (tota la que la bici m'ha tret del tren superior) però amb dedicació tot es pot fer.

Hem quedat a les 9h, la idea és anar a la zona de les Bulloses a entrenar fisures (el Jordi, que marxa a Indian Crek) i jo vull intentar resoldre un 6c que tinc entravessat.
Arribem a peu de via i comença a plovisquejar, dimarts, dimecres i part del dijous passats va ploure amb intensitat i la roca és molla!! haurem de deixar les vies per a un altre dia i la solució és anar cap al Clot de l'Espasa.
Desde les Builloses és una pallissa, tot desfent el camí fet hem de baixar el coll de la perxa arribar a Puigcerda, pujar la creueta i abans de Castellar de n'Hug agafar el trencall cap a Montgrony que ens portarà fins a Gombrèn, passem Gombrèn, trencall a l'esquerra i per cami formigonat estret que més tard es converteix en pista en mal estat ens quedem a 15' del peu de via. Arribem tots dos destroçats i encara hem de començar.
En aquesta zona també l'hi tinc l'ull ficat a un 6c molt maco que es diu Trialman.
Comencem escalfant amb un 6a+ que em sembla molt dur, després de tanta corba les paraules coordinació i equilibri sembla que les he oblidat i s'em queden els avantbraços com una pedra, buff comencem bé!
La segona via escollida per "escalfar" es un 6b+ que ens torna a deixar la moral pel terra, una de dos o no estem escollint be les vies per escalfar o el viatge ens ha deixat tocats (segurament son les dues coses a l'hora).
Arriba el moment de probar el 6c (tinc la sort que el Jordi m'obre les vies i així les puc ensajar). La via la podem dividir en tres parts una primera part bastant desplomada i de moviments de pura força, una segona molt mantinguda més tècnica però menys atlètica, tot i que amb algún bloqueig molt dur i com que ja vens tocat és fa molt dura ( potser el pas difícil està aquí ) i una vegada tens això superat fins la reunió arribes per una xemeneia fàcil.


Provant la segona secció

En total faig 4 pegues, en els dos primers ensajo la primera part i en els dos últims la segona, les sensacions, ara si, son bones, només em falta una mica més de pila i serà meu!



Jordi baixant de Carta Magna, es pot veure el petit desplom que te la via

Seguir llegint »

Mont Valier

La tardor és una de les millors èpoques per a fer muntanya, els grocs es barregen amb els taronges i els vermells per a trencar la monotonia del verd perenne. Les fulles caigudes suavitzen la petjada formant una catifa uniforme al pas per estrets camins envoltats pels despullats arbres que amb la única companyia de la espessa boira crea un ambient a voltes misteriós a voltes melancòlic, on a cada racó et sembla que pugui aparèixer un follet o potser una fada...



Dos anys fa que per primera vegada vaig veure la imponent figura del Mont Valier, va ser durant una sortida en bicicleta de carretera que varem fer amb en Dani pels voltants de Massat, direcció a Aulus les Bains, una vegada superat el coll de Sarraillé tot entrant al preciós poble de Cominac, accentuava l'inconfusible estil constructiu de la zona, com a teló de fons, l'esbelta silueta del Mont Valier, va ser impactant i d'una manera potser inconscient vaig ficar-lo en el punt de mira.



Quan Gonzalo em va proposar de pujar-lo no ho vaig dubtar ni un instant, aquest any però dormirem al cim.

" La vida es Bella "

Hem quedat a les 8h30', tenim temps de sobres, ningú ens espera, em passa a recollir Gonzalo i sortim direcció Foix (no em cansaré mai de contemplar el seu castell) i des d'aquí cap a St. Girons, Castillon Couserans- Bordes sur Lez i ens endinsem per la vall de Birós on als pocs kilòmetres veiem el rètol de Mont Valier indicant un desviament cap a l'esquerra per una estreta pista asfaltada que ens endinsa (tot passant per poblets com Ayer, on aprofitem i carreguem aigua) a la vall de Riberot fins al Pla de Lalau on deixem el cotxe en un parking força gran i sobtadament ple de cotxes.(més tard deduïm que la cascada de Nerech és un important reclam turístic de la zona)

El dia no es presenta massa assoleiat, a partir dels 2400m tota una barrera de núvols governa el cel. Tot i que vem mirar la méteo francesa i per aquests dos dies anuncien sol, no les tenim totes i junt amb la tenda de campanya, sac de dormir i el menjar agafem una samarreta tèrmica de recanvi, el gore, gorro i els guants. A part del fogonet per a fer-nos una sopeta ben calenta al cim del Petit Valier. Aproximadament debem de portar uns 20kg a l'esquena així que ens ho haurem d'agafar amb calma, ja que ens esperen quasi 2000m de desnivell positiu.

Iniciem la marxa al voltant de les 12h, l'ambient és fresc i força humit, calibrem els altímetres als 926m del pla de Lalau i iniciem la marxa.

Els primers metres són de descoberta, de no parar de fer fotos a cada racó, a cada corba del camí, un arbre, un sotabosc cobert de molsa, un camí amagat sota el mantell de fulles... així ens passen els primers 20', per un recorregut força planer que va seguint al mateix nivell el curs del riu.














Deixem el riu i comencem a agafar alçada tot resseguint el contorn de la muntanya, encara estem envoltats per arbres de ribera, el sotabosc és tan verd com el millor dels jardins i la molsa dibuixa la forma de les roques que va cobrint.





Portem un ritme bo, però la humitat ens fa suar de valent i fem una parada per a rehidratar-nos, comentem el fet que el camí tot i no ploure és moll i les torrenteres baixen plenes d'aigua.(al refugi ens assaventarem que durant bona part del matí ha estat plovent).
Arribem a la cascada de Nerech, impresionant, mirem l'altímetre, només hem fet 400m de desnivell?



Després de les fotos de rigor creuem el pont i guanyem desnivell per la vessant dreta del riu, en poc més de 15' superem el desnivell de la cascada i el paisatge canvia, passa dels arbres de ribera a un matollar barrejat amb zones de pins.




Anem seguint les marques de GR que ens han de portar fins el refugi dels Estagnons. Tot xino xano arribem fins una primera cabana (de Caussis) aquí trovem un trencall que ens portaria fins l'estany Rodó, nosaltres seguim recte tot pujant cap al refugi, no el tenim massa lluny, en 20' arribem. Aquí fem parada per a menjar alguna cosa, un parell de barretes serán el nostre dinar, són les 15h estem a 2245m.

Omplim totes les ampolles d'aigua al refugi, hi ha una aixeta a l'exterior que té aquesta finalitat, de sobte una olor a carn a la brasa desperta els nostres instints i decidim no demorar més la sortida, avui hem de dormir al Petit Valier!.



Hem estat xerrant amb uns catalans que vénen de Mongarri i ens han orientat una mica en quant a horaris. Oficialment del refugi fins al Mont Valier són 2h de marxa, ells ens han comentat que han pujat sense motxiles en 1h20'. Això està fet! En Manel Figuera em va recomanar dormir o al coll de Faustin o al Petit Valier que hi ha més espai, així que posem fil a l'agulla i anem direcció al Coll de Faustin. A mesura que anem arribant la boira es va apoderant de les escasses vistes de les que fins ara disfrutavem, sort que el camí está marcat ara però amb marques grogues.





Hem necessitat 45' per arribar al coll, l'inspeccionem i veiem un parell de zones on podem plantar la tenda, decidim però pujar al petit Valier.

El recorregut és interessant, primer per una "goulotte" que ens portarà pel pas de la Balma a una zona hervada i des d'aquí al cim.



Just al final del tram de roca és on decidim acampar, al cim del Petit Valier s'ha començat a girar vent i aquesta zona ens sembla la més arreserada.



Estem a 2720m a 3º i amb una humitat del 100%, plantem ràpidament la tenda i ens amagem dins el sac amb tota la roba que portem, escalfem uns tallarines ens saben a glòria i que acompanyem amb una mica de pa, és el primer àpat important del dia.
Fem la digestió amagats dins el sac i anem conversant sobre els més diversos temes, van passant les hores, la claror comença a donar pas a la nit, les ràfegues de vent són contínues, la boira encara ens acompanya i decidim ficar a bullir aigua per a fer la sopeta que ens ajudarà a entrar en calor.
Ja és negra nit, són les 21h, fem plans per demà: si el temps canvia fem cim al Valier i desde el refugi trenquem direcció cap a l'estany rodo i el llong (tot intentant fer la ferrada que acaba prop d'aquest últim), pugem el port de Barlonguere fem el pic dels tres comtes i baixem per la cabana de Peiralada fins el pla de Lalau. Si el temps continua igual, doncs intentariem fer el Valier i desfariem les passes fins el pla de Lalau pel mateix recorregut de pujada.
Acompanyats per les violentes ràfegues de vent intentem agafar el son.

La tenda s'encongeix de cop i la tela dels costats ens colpeja el cap, ens despertem, mirem el rellotge son les 2 del matí, repassem mentalment tots els anclatges amb els que hem assegurat la tenda, el vent és molt fort i la tenda molt escandalosa, aquest episodi s'anirà repetint a les 3h45,5h15,6h30,7h20 i finalment ens llevem a les 8h.
Tenim l'esperança que amb tant de vent la boira s'hagi escampat... però tot el contrari, després de donar-nos 5 minuts de treva torna a fer acte de presència amb més virulència i acompanyada d'aigua.




Esmorzem, recollim l'interior i desfem la tenda amb tota la prudència del mon per a què no ens voli i sense més dilació emprenem la marxa, desfem el camí fins al coll de Faustin i comencem a pujar cap al Valier.
En el coll ens trovem un grup de tres francesos un d'ells en calça curta¿?!
La pluja ve de costat alimentada per un vent cada cop més fort; imposem un ritme fort de pujada i en menys de 15' fem el cim, dues creus una de ferro i una de marbre ens donen la benvinguda al cim, podem llegir en una enganxina a la creu de marbre "la vida es bella" segurament la deurien ficar en millors condicions de les que tenim ara.



Estem xops els pantalons els tenim enganxats a les cames i l'aigua d'aquests s'escorre fins arribar als peus, el mateix passa amb les mans que tot i portar guants hem perdut sensibilitat als dits.
Fins al refugi ens acompanyarà, ja de baixada, aquest temporal, ens amaguem sota el cobert exterior per a aixugar-nos i aprofitant la treva que ens dóna la pluja quan surt el guarda del refugi a saludar-nos:
-"Fa un dia humit eh?"
Xops reiniciem la marxa que ens portarà al parking, després d'unes altres 3h de descens.



Treiem les cadires i la taula i dinem, és la 1 de la tarda, estem xops però satisfets, el Mont Valier, el senyor del Couserans és nostre, no podem dir el mateix de les seves vistes.


Veure Mont Valier ampliat

Seguir llegint »