Sant Maurici-Refugi d'Amitges

En aquesta època el parc nacional està ple de colors que encara el realcen més. Grocs, vermells, verds... torrents juganers embolcallats per un entorn preciós. 

Aquesta serà la segona incursió de l'Arnau en el parc i escollim una de les entrades fàcils però no per això la menys atractiva.

Agafem el taxi que des de Espot ens deixa a l'estany de Sant Maurici. Aquí comencem l'excursió que, tot seguint la pista forestal, ens portarà al refugi (xalet) d'Amitges on fem parada per a menjar un entrepà de truita amb formatge realment bo i aprofitem per donar el dinar a l'Arnau que amablement ens escalfen.

La tornada la fem seguint el GR que agafem en el primer revolt tot baixant del refugi i que ens permet conèixer estanys i racons amb la tranquilitat del corriol que resseguim.

Seguir llegint »

Tarascon-Coll de Port-Coll de la Crouzette

Quan s'apropa el final de la temporada sempre ve de gust fer alguna sortida per l'Ariege per acabar d'arrodonir aquests últims quilòmetres de l'any. 

  Aquesta  vegada hem triat un bucle que surt de Tarascon. Hi arribem a quarts de deu i encara el fred es fa notar. Així que ens abriguem i fem camí cap al Coll de Port, la primera pujada del dia. És una pujada bastant contínua i no massa dura que ens permet anar escalfant motors.

  A mesura que anem pujant la inversió tèrmica es va notant cada vegada més, passem del fred del fons de la vall a la caloreta de les parts altes. 

  Arribats a Coll de Port els xiulets d'un pastor que fa baixar el bestiar de la muntanya ens fa embadalir mirant les vaques guiades pel so que genera a uns centenars de metres.

El descens de Coll de Port és ràpid, a mesura que anem arribant al fons de la vall, però, anem reduint velocitat per a no quedar-nos congelats.

  L'església de Massat ens dóna la benvinguda i ràpidament la deixem per fer camí cap a Biert on començarà la segona pujada del dia i l'ascens, amb diferència, més dur, el Coll de la Crouzette.

Els primers quilòmetres del Coll de la Crouzette son força plàcids, de fet massa en comparació amb els últims tres. A en Toni li anava pujant la mosca al nas al veure passar els quilòmetres al 4 i al 5% sabent que la mitjana del port és del 7,8%, i amb raó.

  Ens endinsem a la part més pendent, aquella on la carretera es fica al 13 i al 14% per arribar finalment als últims 500 metres de "descans" al 6%.

  Per tancar el bucle ja només queda pujar fins el col de Portel amb pendents més suaus (6-7%) però que venint de la Crouzette es noten i baixar del Coll de Peguere fins el coll de Caugnons.

Abans però ens aturem en una de les corbes de 180 graus del coll de Portel per a disfrutar a la nostre esquerra de les vistes de la plana francesa i a la nostra dreta del Pirineu més feréstec, un contrast encisador.

  El descens del Coll de Peguere fica a prova els nostres frens i dóna la benvinguda a l'última pujada del dia, el retorn al Coll de Port que ens permetrà tancar el bucle i tornar a Tarascon després de 75 quilòmetres.

Seguir llegint »

Pollineres-Refugi dels Estanys de la Pera-Coll de Perafita

Una altre cap de setmana amb bon temps. Sortim de casa a les 9h i ens dirigim cap a Cap de Reg per agafar la pista forestal cap a Pollineres. No està en massa bon estat i triguem prop de mitja hora en arribar a Pollineres. Ja hi ha força cotxes aparcats al parquing, molts d'ells han vingut per Arànser, quan tornem cap a casa ens adonarem que la pista està en millors condicions.

Del pàrquing surt una pista forestal cap al Nord que ens porta fins el refugi dels Estanys de la Pera però agafem el sender que surt paral.lel al torrent i que puja per la seva riba dreta.

Pujada distessa dins el bosc  sentint el rumor del torrent que anem seguint a poca distància. En poc més de 30' , amb parades incloses per llançar pedretes al riu, arribem al refugi dels Estanys de la Pera on aprofitem per a menjar quelcom asseguts a les escales que donen accés a l'interior del refugi abans de continuar pujant fins el coll de Perafita.

Una hora ens separa del refugi al coll. Aquí el vent bufa fort i decidim no pujar al Pic de Perafita. De volta al refugi, ja arrecerats del vent aprofitem per dinar i jugar una estoneta amb el peque.

Seguir llegint »

Presa de Cavallers-Refugi Ventosa i Calvell

"Els homes es fan, les muntanyes ja estan fetes."

El nostre petit homenet va creixent, com diu la frase, es va fent. Ara amb 19 mesos més que caminar corre i s'enfila, interactua i es fa entendre a la seva manera. De fet quan va veure la motxilla on aniria carregat hi va voler pujar, s'hi va quedar una bona estona la mar de panxo. 

La paciència se li acaba més ràpid quan va a la cadira del cotxe, és a les hores quan busquem a l'altre banda de la finestra vaques o cavalls o cantem cançons, i és quan s'esgoten les opcions quan hem de parar a estirar les cames. 

El viatge que ens espera dura unes tres horetes, hem de passar el Port del Cantó i el de Perves per arribar a Pont de Suert on parem per "estirar les cames" i de pas aprofitem per a comprar pa i esmorçar quelcom. La Vall de Boí la tenim ben a prop, ens hi estarem un parell de dies, el primer farem muntanya, endinsant-nos en el Parc Nacional d'Aigüestortes i el segon dia farem turisme visitant les esglésies romàniques de la vall, Patrimoni de la Humanitat.

Passem primer per la casa rural d'Erill la Vall on farem nit i acte seguit continuem conduint fins l'aparcament de la presa de Cavallers. No estem sols, un parell de famílies també s'estan preparant per a sortir a caminar. 

Sortim del aparcament a les 11h i comencem trepitjant asfalt, caminem  aproximadament 1km en pujada per la carretera que ens ha de portar fins la presa. A partir d'aquí el camí va vorejant la presa en un continu puja i baixa, a estones el camí és més pedregós a estones és més senzill el caminar-hi. 

A l'Arnau li apassiona l'aigua, i en aquest tram de la excursió s'ho passa d'allò més be llançant pedres " a la de tres " i amb el posterior " plof " una vegada la pedra ja és dins l'aigua. 

No ens n'adonem que ja hem arribat al final de la presa (1h). Superem un primer ressalt que ens durà al Planell de Riumalo, zona de concentració dels torrents de les muntanyes del voltant. Torrents que el camí creua en un parell o tres d'ocasions ajudant-se de ponts de fusta. Al final del Planell veiem davant el salt d'aigua de Riumalo (1h30) i és a partir d'aquí on comença la pujada més dreta i mantinguda. El corriol comença a fer llaçades amples per a superar els desnivells més importants de la excursió. A mesura que anem pujant les vistes sobre la presa son més generals

 i de rerafons el Comaloformo i els Bessiberris es deixen veure. 

A prop de l'Estany Negre el corriol suavitza i fem uns metres amb menys pendent abans de continuar pujant cap al refugi Ventosa i Calvell on finalment arribem després de dues hores i mitja.

Seguir llegint »