Surto ben d'hora de Puigcerda direcció Centelles, així que avui toca fer la collada de Toses i seguir baixant direcció Vic. Entro a Centelles per l'entrada Nord i ja veig rètols indicatius de la ferrada. Al principi vaig per asfalt per després seguir una pista de terra en molt bones condicions.
Quan arribo ja hi son tots, quina puntualitat! La meva germana amb el cunyat, en José Luis i la Patri i la colla del Cram, les dues Laies (des d'avui amigues per sempre) l'Erika, Mireia, la Sandra, la Silvia i el Fito.
La via la podem dividir en quatre parts:
El primer tram, després dels 10' d'aproximació tot seguint les marques grogues, comença amb un passos a voltes desplomats a voltes verticals que ens aniran avisant del que ens espera
Després, però, d'aquest avís, la via ens dona un descans en forma de camí, que ens permetra enllaça amb el segon sector.
El segon sector és força complert, trobem trams horitzontals, zones més dretes i el famós pont Nepalí de 68m, que per agafar-lo haurem d'escollir arribat el moment el desviament cap a la variant difícil.
El pont al principi no sembla tant llarg, però a mesura que vas avançant a passes curtes ( vist desde fóra sembles la trinca fent passes laterals imitan al Julio Iglesias...) te n'adones que et portarà el teu temps i aquí radica el secret, en no parar, anar fent xino xano però sense parar per així poder agafar el ritme que et marquen els moviments que fa el pont, tant pel teu pes com pel vent.
Després del pont, els dos trams, el fàcil i el difícil, es tornen a unir i ve una llarga travessa horitzontal.
Després de la travessa arribem de nou a un desviament, dreta fàcil i esquerra difícil (baixada)
El tram difícil ens porta al que podem anomenar la tercera part:
Arribem a unes roques, a peu, i davant se'ns presenten dues tirades, separades per una petita progresio horitzontal que les enllaça. El primer resalt presenta una zona desplomada molt dura amb una sortida incerta on hem d'utilitzar el cable de vida per a progressar o agafar-nos d'un molt bon canto de roca a mode d'escalada.
El segon resalt ja l'encarem força carregadets i tot i que és més fàcil que aquest primer també ens farà suar de valent.
Si hem arribat fins aquí ja quasi la via és nostra, ja només ens queda superar l'última dificultat d'aquest quart tram, al que arribem després de caminar 15' tot travessant la carretera que puja fins la Senyera.
Nosaltres no pujarem amb cotxe però si que ho farem per una escala fixada a la paret que per lo poc habitual de veure li dóna un caire a aquest últim escull molt particular.
Abans però d'arribar a l'escala hem de superar l'últim desplom del dia i ara si el merescut premi.
Seguir llegint »
Quan arribo ja hi son tots, quina puntualitat! La meva germana amb el cunyat, en José Luis i la Patri i la colla del Cram, les dues Laies (des d'avui amigues per sempre) l'Erika, Mireia, la Sandra, la Silvia i el Fito.
La via la podem dividir en quatre parts:
El primer tram, després dels 10' d'aproximació tot seguint les marques grogues, comença amb un passos a voltes desplomats a voltes verticals que ens aniran avisant del que ens espera
Després, però, d'aquest avís, la via ens dona un descans en forma de camí, que ens permetra enllaça amb el segon sector.
El segon sector és força complert, trobem trams horitzontals, zones més dretes i el famós pont Nepalí de 68m, que per agafar-lo haurem d'escollir arribat el moment el desviament cap a la variant difícil.
El pont al principi no sembla tant llarg, però a mesura que vas avançant a passes curtes ( vist desde fóra sembles la trinca fent passes laterals imitan al Julio Iglesias...) te n'adones que et portarà el teu temps i aquí radica el secret, en no parar, anar fent xino xano però sense parar per així poder agafar el ritme que et marquen els moviments que fa el pont, tant pel teu pes com pel vent.
Després del pont, els dos trams, el fàcil i el difícil, es tornen a unir i ve una llarga travessa horitzontal.
Després de la travessa arribem de nou a un desviament, dreta fàcil i esquerra difícil (baixada)
El tram difícil ens porta al que podem anomenar la tercera part:
Arribem a unes roques, a peu, i davant se'ns presenten dues tirades, separades per una petita progresio horitzontal que les enllaça. El primer resalt presenta una zona desplomada molt dura amb una sortida incerta on hem d'utilitzar el cable de vida per a progressar o agafar-nos d'un molt bon canto de roca a mode d'escalada.
El segon resalt ja l'encarem força carregadets i tot i que és més fàcil que aquest primer també ens farà suar de valent.
Si hem arribat fins aquí ja quasi la via és nostra, ja només ens queda superar l'última dificultat d'aquest quart tram, al que arribem després de caminar 15' tot travessant la carretera que puja fins la Senyera.
Nosaltres no pujarem amb cotxe però si que ho farem per una escala fixada a la paret que per lo poc habitual de veure li dóna un caire a aquest últim escull molt particular.
Abans però d'arribar a l'escala hem de superar l'últim desplom del dia i ara si el merescut premi.
