Rocacorba

Dormim al costat de l'estany de Banyoles, avui és l'últim dia d'aquest mini stage així que l'etapa serà curta, molt curta, es reduirà a una cronoescalada al Rocacorba.

Es tracta d'una pujada de tretze quilòmetres i mig, dels quals els tres primers son molt planers i és a partir d'aquí on comença la festa amb porcentatges que arriben fins al 15% de forma aïllada i amb mitjanes de fins el 10.5% el quilòmetre. La part final és realment dura.

Deixem l'autocaravana prop del quilòmetre 5, en un sortint de terra i baixem fins el quilòmetre 0 per escalfar motors, fem el mateix fins el quilòmetre tres i a partir d'aquí deu quilòmetres per endavant al que dongui el cos, quaranta minuts disfrutant patint.

Ja amb la feina feta carreguem les bicis a l'autocaravana i avancem camí. Arribem a Ripoll i dinem, hem calculat força be el menjar per aquests dies no n'ha sobrat pràcticament res. Mentres els companys de fatigues fan la digestió a l'autocaravana vaig a visitar el Monestir de Santa Maria de Ripoll, un dels més prestigiosos de la Catalunya medieval, fundat per Guifré el Pelós, l'instaurador de la dinastia comtal de Barcelona.
En aquella època a part de fer les funcions religioses també tenia un "scriptorium", una editorial de l'època, del que sortien llibres religiosos, d'història, de poesia...tots bellament il.lustrats.

La basílica del monestir n'és una de les més grans i importants de Catalunya, amb una planta de cinc naus.

Impactant és la portalada d'accés a la mateixa, una de les millors obres de l'escultura romànica europea.

I el claustre transmet harmonia i pau

   

Val la pena la visita, tan aprop de casa i tan desconeguda.
Ara si posem romb a casa, després d'una hora i mitja voltant pel monestir i de les cares de pocs amics dels companys de fatigues, donem per enllestit aquest pont de quatre dies, més profitós del que ens pensàvem a priori.

Seguir llegint »

Collformic, Santa Fe i Turó de l'home

Dormim plàcidament a Santa Maria de Palautordera, després d'un copiós esmorzar comencem la que serà l'etapa reina d'aquest stage, tres ports BIG, més de 160 quilòmetres i quasi 4000m d'ascens. Sortim direcció al poble de Montseny, el ritme és tranquil i la pendent moderada, anem xerrant disfrutant de la pujada, a la llunyania es veu el coll que després de quasi 20 quilòmetres el coronem.

Decidida baixada fins el Brull, al passar-hi em ve un flash, jo aquí hi he estat abans...vaig fer-hi una cursa d'orientació quan corria pel Farra-O, ja fa alguns anys d'això, aquest any n'he de fer alguna.

La carretera ens porta fins a Seva i continuem direcció Viladrau i Coll de Revell, creuem l'eix transversal per sobre i continuem pujant fins Sant Hilari Sacalm. No deixem de veure rètols d'empreses d'aigua, Font Vella, Font d'Or, Aigua del Montseny, Vichi, Aquarel, Aigua de Viladrau... el 80% de l'aigua embotellada a Catalunya ve del Montseny, de fonts però no en trobem. De Sant Hilari Sacalm comencem un descens "kamikaze" a quasi 80km/h que ens portarà fins Arbúcies, inici del segon BIG del dia, Santa Fe. Per trobar la carretera hem de creuar el poble, arribem fins a coll de Revell i després de mig quilòmetre de baixada agafem el trencall a esquerres que sense cap descans ens porta al coll de Santa Fe.

El cel clar del matí ha donat pas a inofensius cúmuls que poc a poc van guanyant gruix i alçada, el Turó jau sota la densa capa de núvols, espero que aguanti el temps, si més no fins el trencall dels sis últims quilòmetres. El descens fins a Campins es fa per carretera revirada, es fa llarg. Per fi arribem a la rotonda que ens permet canviar de direcció, comencem la pujada al Turó de l'Home, el tercer BIG del dia. Portem a les cames mes de cinc hores de pedalada i el ritme ja no és el del principi, intento mantenir-lo, m'obligo a no decaure en la monotonia que comporta una pujada de 25 quilòmetres, vaig regulant l'aigua, tinc quasi buides les dues ampolles, la calor a la part baixa apreta, a dalt els núvols s'han fet amb el cim. Estic a mig camí i em comencen a caure gotes, no penso parar fins el trencall. La temperatura ha baixat però em queden poc més de dos quilòmetres, arribo, em fico el gore i sense temps de disfrutar del paissatge començo el descens. Un cop arribo a la costa del Montseny agafo el trencall que m'ha de portar a Montseny. Preciosa carretera estreta revirada amb bon asfalt, la més maca de les que he fet aquests dies, hi he de tornar per fer-la de pujada. Arribo a Montseny i ja només em queda un plàcid descens fins l'autocaravana, tinc el plat a taula, tot un luxe de companys. Dino em dutxo i comentem l'etapa, les anècdotes, els ports. Recollim la parada i fiquem romb a Girona, els hi vull ensenyar la catedral, els carrers estrets, els ponts sobre l'Onyar, l'església de Sant Fèlix, la plaça porxada, la parada de creps de xocolata.... Banyoles ens queda a pocs quilòmetres, allà farem l'última etapa i l'últim BIG, el Rocacorba, mentres però les nostres ments romanen relaxades degustant el sabor d'una crep sense glúten de xocolata, asseguts a les escales que porten a la Catedral.

Seguir llegint »

Pedalant per la Costa Brava

Després d'un reparador son el despertador torna a despertar-nos a les 7h, fins les 8h no li fem cas, no esmorzem fins les 9 i sortim a les 10. El dia s'aixeca clar, humit però calurós. Recordo una suggerència del meu tiet un parell de mesos enrera, la carretera que puja a l'ermita de Sant Grau. Sortim de Sant Feliu direcció a Tosses i als deu quilòmetres, després de treure la "carbonilla" amb algún sprint malintencionat, prenem el trencall a la dreta direcció Ermita de Sant Grau, son cinc quilòmetres de pujada mantinguda però força còmode i amb unes vistes espectaculars sobre el mar.

Arribem al coll i ens deixem caure per l'altre vessant que ens portarà fins a Llagostera, avui hi passarem dues vegades. Deixem enrera Llagostera i ens endinsem en una carretera força més transitada que ens ha de portar fins Cassà de la Selva aquí reprenem el caire tranquil de les carreteres secundàries, aquesta ens porta fins a la Bisbal de l'Empordà després de passar un petit port de muntanya. La Bisbal ens dóna la benvinguda i també ho fan les carreteres planeres, anem direcció Calonge tot encarant el port de la Ganga abans d'arribar-hi, de suaus pendents ens permet pujar a plat. Divertit descens fins a Calonge per carretera revirada i asfalt en bones condicions. Entrem a Calella i ens desviem als pocs metres cap a la dreta tot seguint un rètol que em vist de casualitat indicant Romanyà. Tercer port del dia i tercera carretera que travessa el massis de les Gavarres. Passem de llarg Romanyà, poble on va viure i escriure les seves últimes noveles Mercè Rodoreda i en el que va ser enterrada. Ens tornem a retrobar amb Llagostera i la tornem a travessar, la imponent església ens ofereix la seva refrescant ombra i ens marca la direcció per arribar a Tossa de Mar on 365 corbes ens esperan i desafien després de més de quatre hores de pedalada. La carretera espectacular, la perfecta trencacames, amb unes vistes encisadores de la costa i del mar, deixem a l'esquerra el trencall que unes hores abans hem agafat i arribo a l'autocaravana, m'han preparat el dinar, no puc demanar més ni agraïr menys la il.lusió que m'ha fet després de 5h 136 quilòmetres i més de 2200m d'ascens. Després de dinar aprofitem per visitar Sant Feliu, fem un tast de pans artesans: pa d'oliva, de nous, de cereals, normal, de xocolata... Em controlo i amb el de cereals ja fem tot i que del sopar no passa la barra de quilo

Posem romb a Sant Celoni després de fer quatre compres al Mercadona, hi arribem en poc més d'una hora, no trobem cap lloc interessant per passar la nit, anem cap a Santa Maria de Palautordera, aparquem en un parc que sembla força tranquil, demà l'etapa reina d'aquest stage.

Seguir llegint »

Tour de Madeloc

Pendents del temps, l'anem seguint curosament dia a dia i les previsions no acompanyen en tota la zona pirinenca ni els Alps centrals, l'única zona que es queda al marge de la borrasca en teoria és la Costa Brava. Així que ens adaptem a les circumstàncies, fem una ullada a la pàgina challenge-big per a assaventar-nos dels ports més carismàtics de la zona i sense pensar-nos-ho més fiquem romb a Colliure.

Sortim de Puigcerdà havent dinat, després de fer les corresponents compres de menjar, carregar les bicis i la roba per aquests dies, arribem a mitja tarda cosa que ens dona temps per visitar aquest preciós poble costaner. Aparquem l'autocaravana al parking de la "gare" i recorrem els carrers intactes al pas del temps d'aquest poblet de poc menys de tres mil habitants i que tant va captivar a molts pintors per la intensitat dels colors que s'hi barregen. Arribem als peus del Castell de Colliure de possessió catalana fins el tractat dels Pirineus, reformat a posteriori i convertit en presó durant l'exili dels republicans de la Guerra civil espanyola el 1939. A l'altre costat la torre de l'església el desafia altiva vora el mar.

Seguim recorrent els carrers amb la mirada fixada en un punt en concret, el cementiri. Als 16 anys una poesia em va captivar, per aquella època per Radio Pirineus oferien la possibilitat de que et recitessin la poesia escollida, en Toni Soler era l'encarregat de fer-ho, sense pensar-m'ho hi vaig trucar, volia escoltar "A un olmo seco" d'Antonio Machado .
  Al olmo viejo, hendido por el rayo 
  y en su mitad podrido,
 con las lluvias de abril y el sol de mayo
 algunas hojas verdes le han salido
 ¡El olmo centenario en la colina 
 que lame el Duero! Un musgo amarillento
 le mancha la corteza blanquecina 
 al tronco carcomido y polvoriento.
 No será, cual los álamos cantores 
 que guardan el camino y la ribera,
 habitado de pardos ruiseñores.
 Ejército de hormigas en hilera 
 va trepando por él, y en sus entrañas
 urden sus telas grises las arañas.
 Antes que te derribe, olmo del Duero, 
 con su hacha el leñador, y el carpintero 
 te convierta en melena de campana, 
 lanza de carro o yugo de carreta; 
 antes que rojo en el hogar, mañana,  
ardas en alguna mísera caseta, 
al borde de un camino; 
 antes que te descuaje un torbellino 
 y tronche el soplo de las sierras blancas; 
 antes que el río hasta la mar te empuje 
por valles y barrancas, 
 olmo, quiero anotar en mi cartera  
la gracia de tu rama verdecida. 
 Mi corazón espera 
 también, hacia la luz y hacia la vida, 
 otro milagro de la primavera. 

 La força nostálgica de la poesia i l'esperit de resistència que transmet, m'atreia i definia en gran mesura el meu "modus operandi". Ara quasi vint anys després visitaré el lloc on descansa el seu creador, Antonio Machado, vuitanta anys separen la data de la seva creació del meu descubriment.

La tomba, a l'entrada del cementiri, dissenyada per votació popular, acull les restes del poeta i de la seva mare que mor tres dies després. La llegenda diu que sempre, cada dia, hi ha una flor fresca sobre la tomba, avui n'hi ha més d'una. Tornem a l'autocaravana i desfem part del camí per anar fins l'area de "campingcars" que hi ha a pocs quilòmetres equipada amb banys, llum i aigua, i amb unes vistes del mar privilegiades. Sopem i anem a dormir d'hora que demà comença "l'stage" de Setmana Santa! Son les 7 del matí, dia clar i calurós, un bon inici. Sortim vora les 9h en direcció cap al coll d'en Calvó, carretera estreta i tranquila, l'asfalt rugós, la pendent suau per anar escalfant motors, a prop el primer BIG.

Arribem al Coll de Molló, a la dreta surt el trencall que ens portarà fins la Tour de Madeloc, els números fan respecte, 9 quilòmetres els set primers res d'anormal, a partir d'aquí més de dos quilòmetres a més del 10% amb rampes de fins el 24%, que ens portaran fins la Torre del segle XIII, que servia en el seu temps, donada la seva privilegiada situació per a avisar al poble de possibles atacs, avui serveix com a repetidor de televisió.

Desfem el camí fet fins el Coll de Molló i ens llancem cap a Banyuls on tancarem el bucle tot arribant a Colliure.

Anem d'hora així que decidim investigar una carretera que ahir sobre el mapa ens semblava interessant, dissenyada entre un llac d'aigua salada i el mar uneix Saint cyprien amb Canet plage. La olor a mar fa estona que es deixa sentir, soroll d'onades, alguna gavina i a aquesta hora del dia bastant cotxe. La regió del Rosselló te gravada en la seva històra recent la tragèdia viscuda per l'exili patit pels republicans un cop acabada la guerra civil espanyola. Després de la caiguda de Barcelona, l'èxode va ser massiu, més de quatre-centes mil persones van travessar la frontera amb França, desbordant la logística francesa que va optar per amuntegar-los a la platja d'Argelès sur mer, una valla metàlica feia les funcions de mur-presó. No hi havia ni electricitat ni banys ni instal.lacions per tractar malalts. Els casos de morts per enfermetat van augmentar exponencialment, el 90% dels parts derivaven en la mort de la mare i el nadó. Elisabeth Eidenbenz, una mestra suissa, reforma un palauet amb fons estatals a les afores d'Elna i amb una serie de tripijocs rescata les dones embaraçades del camp d'Argeles i les hi proporciona un part segur, naixien 20 nadons per mes, en total van neixer 597 nadons a la maternitat d'Elna, anomenada per la gent del poble per maternitat suissa. La volta desde Canet passarà per Elna, no veiem el palauet que va servir de paritori, que va seguir funcionant durant la segona guerra mundial i que va ser tancat pels alemanys, però en la nostra ment hi son presents aquells fets de la nostra història més recent. Arribem a l'autocaravana amb la primera etapa completada, quasi 100km i molta història recorreguda en poc més de quatre hores. Havent dinat, el proper destí serà Sant Feliu de Guixols, abans però fem escala a Llançà on els companys de fatigues em deixen recórrer en bicicleta Llançà, Vilajuïga,Roses, Cadaqués i el Port de la Selva, mentres ells el visiten i van de compres.

En dues horetes tanco el bucle i continuem recorrent la línia de costa fins a St Feliu. Dormim en l'area d'autocaravanes al costat de la carretera a Tosses

Seguir llegint »