Diuen que els nens neixen
amb una barra de pa sota el braç, d’altres que neixen estrellats i els més
afortunats amb estrella. L’Arnau si més no podrá dir que va créixer amb algún
que altre cim a la butxaca. Ens volem estrenar amb un cim nou per tots tres,
així doncs ens desplacem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de
l’Obac per pujar el seu punt més alt, la Mola.
Avui dissabte és dia de
calor, de molta calor. Arribats a l’aparcament de sota de Can Robert el sol ho
abrasa tot.
Sortim cap al migdia tot
seguint les indicacions que ens condueixen pel corriol que surt del mateix
aparcament.
Passem per les tombes de Can Robert i poc després el corriol s’ajunta
amb una pista forestal que seguim fins a Can Pobla. Fem parada sota un roure que l’Arnau te sed i a la seva manera ens ho
fa saber, amb la calor que fa hem d’anar amb compte.
Desde Can Pobla continuem
per corriol, ara més dret, que s’uneix amb el camí dels monjos una mica més
amunt. Aquest amb un traçat inteligent voreja el Roc Colom i supera el desnivell
fins la Mola molt progressivament.
A dalt tenim una companyia inesperada que sense convidar-lo vol que compartim el nostre dinar....
Hem trigat un parell d’horetes
amb força parades i molta calor. Hem fet el primer cim familiar. Tot i la poca
alçada, 1103m, la seva situació ens
permet veure bona part del territori més proper però també el Pirineu,
Montserrat i molts cims que algún dia o altre pujarem.
