El despertador ha sigut considerat amb nosaltres aquest matí, ahir el concert de Jazznadal no va acabar massa tard i hem aprofitat per anar a dormir a Banyoles, al costat de l'estany.
El dia es lleva clar, per estirar les cames fem un tomb al voltant del llac i entrem a l'oficina de turisme per fer el tafaner i demanar algun que altre mapa i sortim amb uns quants recorreguts tots ells interessants. Per la proximitat n'escollim un, el recorregut per les Estunes i l'Estany, amb un annex sobre llegendes que parla de goges i monstres...
El segon bon dia ens el dona una recreació de l'Ave Fenix en forma de corb fent els exercicis matinals,
pocs metres més enllà unes cigonyes güaiten el transitar de les persones que aprofiten el matí assoleiat per practicar esport o sortir a passejar pels voltants de l'estany
El passeig protegit per plataners ens va indicant el camí a seguir
Després de deixar enrere l'estany, seguint les indicacions i entrem a les Estunes
Primer les recorrem per la superfície i després ens endincem al seu interior
L'entorn i les capricioses formes ens captiven
De tornada a l'autocaravana fiquem romb cap a Santa Pau, on completarem el dia amb una volta pels volcans més representatius de la Zona, el Santa Margarida amb la seva ermita al vell mig del cràter i el Montsacopa, completant la volta amb la visita a la Fageda d'en Jordà.
Aparquem al pàrquing comú per la visita d'ambdós volcans, sobre Santa Pau i abans d'iniciar la caminada mengem quelcom i carreguem aigua a la font que hi ha al costat del wc.
Farem el recorregut en el sentit de les agulles del rellotge, el que representarà fer la part més dura al principi, la pujada al volcà Santa Margarida.
Pugem a bon ritme, però sempre hi ha temps per fer una paradeta i saludar a un vell hospe de la zona.
Les fulles encatifen el terra i el tenyeixen de tonalitat ocres amagant sovint alguna pedra amb la que trabucar.
Desde el coll les vistes al cràter del volcà son extenses
Deixem el volcà de Santa Margarida enrera i ens endincem en la Fageda d'en Jordà, les imatges parlen per si soles, només vem trobar en falta algun gnom que ens dongués la benvinguda.
Enrera queda la Fageda, màgica en aquesta època de l'any, les hores de sol van arribant a la seva fi i el pas pels peus del Montsacopa ens acompanya de tornada al final del bucle. Han estat aproximadament deu quilòmetres amb un temps aproximat de dues hores i tres quarts per completar un recorregut que quedarà gravat en les nostres ments durant molt de temps.
