Després del Pedraforca hem agafat embranzida, no hi ha res que ens pari, així que fiquem romb al Canigó, una altra muntanya màgica per a Catalunya!
Estem gaudint d'una finestra de bon temps, cosa estranya a l'època en què estem i ho aprofitem, tot i que la setmana passada una tongada de plujes va deixar neu a les cotes més altes no ho dubtem, ens queda pocs caps de setmana abans que el temps empitjori.
Sortim de Puigcerdà a quarts de 10 del matí direcció cap a Prades, deixem la carretera principal tot sortint en una de les moltes rotondes que tenen a França direcció a Villerach.
Ens trobem aquí amb la meva germana i el meu cunyat, com al Pedraforca serem els quatre + 1, avui ens acompanya la Greta.
Abans però ens espera una llarga pujada amb cotxe per la interminable pista forestal, sovintejant el mal estat, que ens ha de portar fins l'aparcament del refugi de Cortalet, han sigut quasi dues hores.
La pujada al Canigó per Cortalet no te gaires complicacions ni dificultats, l'itinerari transcórre en la seva totalitat per un corriol, a voltes més pendent a voltes més suau.
Sortim del refugi i ens trobem un estany que el voregem per la seva riba nord, i ja enganxem el corriol que juntament amb les fites ens portarán fins el cim.
A mesura que anem pujant la boira va i be junt amb ràfegues de vent per sort no massa fortes però si fredes que ens obliga a abrigar-nos.
Estem arribant al peu de la piràmide que forma el Canigó desde aquí on som, coberta d'una fina capa de neu, ens obliga a esforçar-nos no tant de pujada com de baixada.
Últims metres i haurem assolit el nostre objectiu.
Ja al cim pocs minuts per disfrutar de les minses vistes que ens roba la boira i el vent respecte la calor, així que desfem el camí fet
Seguir llegint »
