diumenge, 28 de març del 2010

Aquesta nit m'han canviat l'hora, així que dormiré una hora menys grrrrr.
Ahir per la tarda vaig sortir després de dinar cap al Pont d'Arros, quatre cases són les que dónen nom a aquest indret, dues d'elles Hotels, els del Barradós amics de quan treballavem per aquestes terres. Deixo l'auto en el parking de l'hotel i allà hi passo la nit, la previsió per a demà és bona i la intenció és, tot sortint del Pont d'Arròs, pujar al refugi de la Honeria, pujar el coll de Menté, pujar el coll d'Artigascou, pujar el portet de Les i pujar al Guardador d'Arres que ja de baixada em portarà fins al Pont d'Arros.

La pujada al refugi dera Honeria no el tenia previst però mentres anava pedalant cap avall direcció a Saint Beat he pensat que abans d'afrontar els 9.5km al 9.1% del coll de Menté potser millor seria escalfar una mica les cames.

La pujada no és de continuitat té algunes ràmpes força pendents però acompanyades de descansos tot i això desde la cruïlla de Canejan la carretera supera ---- m de desnivell. El descens no massa ràpid, l'asfalt a trams està una mica desfet.

Arribo a la general que em portarà fins a Saint Beat pràcticament tot en baixada. El coll de Menté ja el coneixia d'una incursió que vem fer fa dos anys, en aquella ocasió les ràmpes del 9% em van fer pujar força atrancat, veurem que passa en aquesta ocasió.
M'agafo l'inici amb calma, li dono temps a les cames a axostumar-se a l'esforç que hauran de fer durant 50', a mesura que vaig pujant em vaig trobant cada vegada més còmode, tot i ser el tercer dia d'aquest mini Stage ja se'm comencen a acostumar les cames a aquestes pendents, tinc ganes d'apretar la maquinària però encara falta molta jornada, un altre dia serà.
Arribo al coll, sempre m'hi he trobat a gent, motoristes, ciclistes, grups amb autocar... m'abrigo i cap avall.

El coll d'Artigascou no l'he pujat mai abans per aquesta cara però l'he baixat en un parell d'ocasions la primera en l'Stage de fa dos anys i la última amb la Btt durant els pedals d'Occitània i sempre m'havia semblat una pujada preciosa tant per la bellesa del paratge com per la bellesa del traçat.
Les primeres corbes són ben peculiars amb paelles cada 40m tot esquivant els elements naturals i enfilant-se amb una pendent endiablada.
Fins al poble de Melles la pujada és força dura però després d'uns metres de descans afrontem la segona part que encara és més dura i mantinguda i que ens portarà fins el coll d'Artigaux. Aquesta pujada se m'ha fet força llarga, sort que no he apretat a Menté!

El descens és força delicat, l'asfalt està molt trencat sobretot els kilòmetres finals, després del poble.

Arribo a la carretera nacional i em toca remuntar aigües amunt direcció Les, on intentaré trobar la pujada al portet de Les, fins fa poc pista forestal i ara asfaltada no fa massa.
Son 7.15km a una mitjana del 10% que a aquestes alçades es fan força durs. Carretera amb un asfalt força decent, molt contínua, pràcticament sense descansos i que arribats a un punt s'acaba de cop, potser en una segona tongada continuin amb l'asfaltat un troç més.

De Les a Bosost és un obrir i tancar d'ulls i aquí és on començo l'última pujada de la jornada, el Guardador d'Arres, 7.5km al 8.1% (no és del tot real perque els primers 500m son al 4.2% i els 500 últims al 3.4%).
Pujada també força dura amb molts kilòmetres al 9-9.5% sense massa descansos i que em portarà al Mirador d'Arres per una carretera amb trams bons d'asfalt però d'altres molt desfets. Descens fins a Vilamós i de Vilamós al Pont d'Arròs, 8h sobre la bici i un total de ---m un bon final d'Stage!
Seguir llegint »

dissabte, 27 de març del 2010

Entrenant pels Pirineus (dia2)

He dormit com un nadó. Avui toca dia "suau". Desde Bagneres vull pujar el port de Balés, Superbagneres i Portillon.
Així que m'aixeco com sempre esmorço com sempre i surto a l'hora de sempre.
Desde Bagneres son 19km fins al port de Balés. Aquest vessant és més suau que el de Mauleon Barouse, però el fort vent de cares farà que les coses no siguin tan "fàcils", pujada preciosa, solitària i amb unes vistes espectaculars sobre l'Aneto i la Maladeta de rerafons.
Descens kamikace fins a Bagneres i afronto la segona pujada del dia,aquesta desconeguda per a mi. Passo pels carrers del centre de Bagneres, amb el bullici propi d'un poble d'estiueig en cap de setmana. Surto ràpid de tanta aglomeració de gent i me'n torno a la solitud d'aquestes carreteres.
La pujada és molt contínua i sobretot es fa llarga, a mitja pujada veus a la llunyania els primers remuntadors i sembla que estiguin allà mateix però no s'arriba mai, els kilòmetres finals son els més durs, però l'esforç es veu recompensat amb les fantàstiques vistes que l'atalaia de Superbagneres ofereix sobre la plana i muntanyes properes.

Em disposo a afrontar l'últim port del dia, el Portillon, que sense tenir rampes molt dures te trams força mantinguts per un recorregut magnífic sempre dintre del bosc, sense grans vistes però amb un traçat força maco acompanyat per algun salt d'aigua força espectacular. Arribo al coll, porto 5h i 3100m de desnivell, avui arribaré d'hora a l'auto.
Seguir llegint »

divendres, 26 de març del 2010

Entrenant per Pirineus

Aquest divendres me l'he agafat de festa. Tenia ganes de canviar d'aires i he decidit agafar la auto i anar-me a desfer els quàdriceps pels ports de Bagneres de Luchon i la Vall d'Aran.

Surto dijous per la tarda i arribo a Bagneres de Luchon a les 12h de la nit, abans he parat a sopar a Llavorsí. Part de trajecte l'he fet plovent, espero que les condicions canviïn per demà!

La idea per a demà divendres és desde Bagneres de Luchon pujar el Peyresourde, baixar fins Arreau pujar l'Aspin baixar fins a Santa Maria de Campan, pujar el Tourmalet fins on es pugui, segurament a partir de La Mongie estarà tancat i tornar a Bagneres de Luchon desfent el camí fet.

M'aixeco a les 7h, he dormit força be i el dia es presenta assoleiat. Esmorço com un Viking i em disposo a afrontar el primer escull del dia el Peyresourde, l'única vegada que l'he fet va ser durant la travessa del Pirineu i el varem fer tot amb bòira així que serà nou per a mi.




últimes paelles abans de coronar el Peyresourde

En total son 14km d'ascenció, les primeres rampes se'm fan força dures, però de seguida m'hi vaig acostumant i quasi sense adonar-me'n arribo a dalt, ja tinc el primer, el descens fins a Arreau força ràpid al principi per després alternar amb zones de plans i inclús alguna pujada suau.


El segon port, l'Aspin, em va quedar gravat a la memòria per la seva bellesa, tot i que el coll el veus ja desde força avall l'entorn és espectacular, un verd intens t'envolta a tothora.







Ja a Santa Maria de Campan comença el que serà el port més dur del dia el Tourmalet, el més mític entre tots els colls, bressol de gestes i d'herois sobre la bici.
Ja tinc les cames acostumades a les rampes del 8% però no al 9 ni al 10%, kilòmetres aquests que em portaràn fins La Mongie i on la carretera és tallada en època invernal.




estació d'esquí de la Mongie

Mitja volta i en ràpid descens em torno a presentar a Santa Maria de Campan, des d'aquí l'Aspin no em preocupa és la part més suau, potser el tram més mantingut és desde la cantera de marbre fins al coll però ja és vell conegut i en cap moment passa del 8%. Així que xino xano faig cim (més cansat del què m'esperava) i em deixo anar fins a Arreau.



El tram entre Arreau i els peus del Peyresourde son els més pesats, un fals pla força trencacames.





Vistes del veí Coll d'Azet.

El Peyresourde per aquesta cara no és cap broma, amb força kilòmetres al 8 i 8.5% i amb ràfegues de vent en contra em faran suar de valent. Per fí corono i ara si em deixo anar pràcticament sense pedalar, porto 6h15 pedalant i més de 4400m de desnivell a les cames, penso buidar la nevera en quan arribi a la auto ( si es que la trobo).
Seguir llegint »