Un any més ens hem enganxat a la "caravana" del tour i ens hem deixat emportar pels dies de bicicleta, paissatges increibles, colls que pugen fins l'infinit i pel show que envolta el tour de france. Aquest any han sigut pocs dies, hem marxat Albert i Gemma, Gonzalo, Rafita i jo. Hem sortit dimecres 22 de Juliol i hem tornat el mateix diumenge 26, pocs pero intensos i aprofitats dies: Sortim dimecres a les 14h35, objectiu coll de Galibier: portem un retràs de 1h30, cosa habitual en aquest tipus de viatges, crec que és impossible sortir a l'hora prevista. L'objectiu és arribar al Coll de Galibier i dormir allà dalt, 2645m, la idea... crear hematocrit (que falta ens fa). Arribem tard, hem parat a sopar prop de Bourg d'Oiseans, els últims quilòmetres es fan llargs estem cansats i estem conduint de nit, passem de llarg el famós túnel de Galibier, només ens queda 1km i ja hi som. No estem sols ens trobem una berlingo i una espècie de california, aparquem al costat, durant tota la pujada hem tingut vent de costat i aquí dalt encara és més fort, situem la autocaravana de manera que ofereixi la menor resistència, ens distribuïm als llits i a dormir. És la 1 de la nit i les ràfegues de vent ens desperten, estan movent la autocaravana de costat a costat. Tots estem desvetllats menys el rafita que ha tirat de dormidinas i l'Albert ( alies la marmota ) que no s'ha enterat de res! decidim baixar direcció Valloire en un intent de poder trobar un lloc més tranquil per a dormir i a pocs metres trobem un sobreample a la carretera bastant resguardat del vent, calcem la autocaravana i apa tots a dormir. Son les 2 de la nit, una ràfega brutal ha aixecat la autocaravana i l'ha descalçada, ens ha pujat l'estómac a la boca, tots desperts menys... l'Albert!, per a no despertar-lo aixequem el seu llit que està sobre els seients del davant i intentem conduir amb la visió que ens ofereixen 40cm de vidre, les llums i una carretera plena de curves que ens porta fins el túnel, on al costat hi ha un parking. Repetim el procés, per a toçuts nosaltres, calcem i a dormir. Son les 7 del matí les ràfegues ens tornen a despertar i decidim baixar fins a Valloire i començar a pedalar. Les cares de cansament ens delaten, hem "dormit" 4 hores. En una primera proposta la idea era fer la volta sencera de la Marmotte, però després de la nit que hem passat, hem optat pel pla B: pujar el Galibier i si ens queden forces atacar el Telegraphe.
El vent encara bufa fort, però animat per ocasionals ciclistes que van apareixent, direcció Galibier, ens vestim i sortim cap al coll.
Els primers kilòmetres són d'escalfament, ens ho agafem amb calma, però a mesura que anem progressant la pendent cada vegada és més accentuada igual que el vent. Arriba un punt que he de posar el 34/23 i ficar-me de peu per poder seguir pujant, al costat meu gent que puja a peu, gent que fa mija volta, per davant meu gent que va fent esses, en aquests moments dessitjes arribar a la corba per a esquivar el vent i si hi ha sort tenir-lo d'esquenes. La pujada es fa dura, sort que les vistes son maquíssimes i el traçat de la carretera et fa gaudir de la pujada, amb revolts tancats, zones on la carretera va seguint el relleu natural de la muntanya i ja en l'últim kilòmetre el famós túnel. A partir del túnel la pendent s'incrementa fins a l'11%, és el kilòmetre més dur. Ja adalt el vent és insoportable, no et pots mantenir dret, girem cua i anem cap al túnel.
Ens fa gràcia creuar-lo i com el trànsit de cotxes és tancat a la circulació desde Valloire ens hi fiquem. El fem en les dues direccions i girem cua fins al Telegraphe que per la cara de Valloire és una "rampa" de 4 km al 4%. Què fem baixem fins a St. Jean de Maurienne? o anem fins a Annecy a veure la contrarellotge? al final per decisió unànim marxem cap a Annecy i just quan arribem estava passant l'últim corredor.... Per demà (divendres) tenim dues opcions, anar fins a Barcelonette a fer Coll de Cayole, Col des Champs i col d'Alos ( per la cara de la Foux d'Alos és una preciositat) o anar fins a St Jean de maurienne i fer la Croix de Fer i Glandon o Anar a fer coll d'Izoard i Agnello, aquesta última opció ens quedava lluny tenint en compte que el mateix divendres hem de marxar cap a Sault(zona Ventoux). Al final Croix de Fer. Sortim de Annecy direcció St. Jean de Maurienne, avui ens quedarem a dormir aquí, al poble, no crearem hematocrit però descansarem. Estacionem al costat del poliesportiu de St. Jean i la tentació ens porta a intentar dutxar-nos dintre, cosa que acabem aconseguint no sense algún ensurt... Sortim d'hora cap a la Croix de Fer, és un coll llarg, són 30 km i 1627m de desnivell amb una pendent mitjana del 5.4% falsejats pels 6 km de baixada que trobem al principi.
Es un port no tant continu com la Bonette però amb trams força pendents i amb unes vistes espectaculars.
Desde la croix de Fer arribar al Glandon es bufar i fer ampolles, i en ràpid descens arribem fins a St marie de Cuines. Teniem la idea d'anar a fer el coll de la Madeleine però ens passem de llarg i anem a sortir a mig camí entre La Chambre i St. Jean de Maurienne. Girem la vista i veiem una carretera amb infinitat de "paelles" que puja fins no sabem on; no ens ho pensem dues vegades, anem cap a Montvernier.
Dinem a la Autocaravana i ens anem a dutxar a la piscina municipal de St. Jean de Maurienne. Avui hem de dormir prop del Ventoux.
Arribem a Sault a les 21h30 i decidim demanar unes pizzes que el dia ha sigut dur i ens ho mereixem. Al restaurant ens comenten que hi han 5400 cotxes, que està tot saturat. En un diari ens informem dels parkings que han habilitat per l'ocasió n'hi ha un de 1500 places, no pot ser ple!! Ens acabem les pizzes i cap al ventoux, a mesura que anem pujant anem deixant pels vorals cotxes i cotxes, autocaravanes, alguna tenda de campanya i cap espai buit on poder passar la nit. L'última possibilitat és probar sort en el mega parking habilitat prop del xalet reynard. Hi ha hagut sort, i a més en menys d'1h a peu arribem al Mont Ventoux!
Ens llevem no massa d'hora, la idea és baixar fins Bedoin i pujar d'una tirada fins dalt, que inocents... Fem el tram de carretera fins al xalet reynard, anem trovant gent a banda i banda de la carretera però és quan arribem al xalet que ens n'adonem de la impossibilitat de intentar pujar desde Bedoin.
Estem parats avancem a peu, han habilitat una pantalla gegant i és molt dificil avançar, així que tirem cap a dalt i a 1 km del coll els gendarmes tenen tallat el pas. Desfem el camí, mengem alguna cosa lleugera, carreguem les motxil.les i cap a dalt. Arribem bé de temps, el suficient per a buscar el millor lloc.
Mentres l'Albert ha trobat on veure la tele sense massificacions ;-) i quan els corredors estan apunt d'arribar ens coloquem en possició i bingo, les vistes han sigut inmillorables.
Iniciem el retorn a la autocaravana i ens crida l'atenció una concentració de càmeres de tv prop d'un camió, que deuen fer? és el control antidoping. Decidim esperar i val la pena! Primer surt Armstrong que ens passa pel costat amb la seva tipica mirada perduda, el mateix fa contador i Shleck. El dia ha sortit rodó! iniciem el retorn i pel parking que abans hem creuat, reservat a convidats estan fent un cattering.... qui dóna el primer pas? comencem tímidament amb un brioxet de formatge... ningú es queixa, anem pel segon que es converteix en el tercer, quart, cinquè, desè, un troç de pizza, coca coles, orangines, pastis de poma... que més podem demanar!!? tornem satisfets, la baixada ens ajuda a pair.
Decidim aquesta nit dormir allà mateix, les cues són infinites, no val la pena. Següent objectiu, les gorges del Tarn. Arribem a les gorges prop del migdia, el sol apreta i canviem la bici pel kayac.
El lloc és idílic, el riu tranquil i les condicions ideals. Fem el recorregut curt, no tenim massa més temps, al final surten 8km riu avall i constatem que la zona té moltes possibilitats, desde bucles en bicicleta fins a ferrades, kayak trekings...
Estem decidits a tornar-hi, potser aquest mateix any potser el següent.I entre comentaris i rialles,el silenci s'apodera de la autocaravana, mentre les mirades d'uns intenten captar amb les últimes llums el paissatge que desapareix a les nostres esquenes, i d'altres es tenquen esperant que quan es tornin a obrir els records dels moments viscuts no desapareguin de la memòria.
Seguir llegint »
El vent encara bufa fort, però animat per ocasionals ciclistes que van apareixent, direcció Galibier, ens vestim i sortim cap al coll.
Els primers kilòmetres són d'escalfament, ens ho agafem amb calma, però a mesura que anem progressant la pendent cada vegada és més accentuada igual que el vent. Arriba un punt que he de posar el 34/23 i ficar-me de peu per poder seguir pujant, al costat meu gent que puja a peu, gent que fa mija volta, per davant meu gent que va fent esses, en aquests moments dessitjes arribar a la corba per a esquivar el vent i si hi ha sort tenir-lo d'esquenes. La pujada es fa dura, sort que les vistes son maquíssimes i el traçat de la carretera et fa gaudir de la pujada, amb revolts tancats, zones on la carretera va seguint el relleu natural de la muntanya i ja en l'últim kilòmetre el famós túnel. A partir del túnel la pendent s'incrementa fins a l'11%, és el kilòmetre més dur. Ja adalt el vent és insoportable, no et pots mantenir dret, girem cua i anem cap al túnel.
Ens fa gràcia creuar-lo i com el trànsit de cotxes és tancat a la circulació desde Valloire ens hi fiquem. El fem en les dues direccions i girem cua fins al Telegraphe que per la cara de Valloire és una "rampa" de 4 km al 4%. Què fem baixem fins a St. Jean de Maurienne? o anem fins a Annecy a veure la contrarellotge? al final per decisió unànim marxem cap a Annecy i just quan arribem estava passant l'últim corredor.... Per demà (divendres) tenim dues opcions, anar fins a Barcelonette a fer Coll de Cayole, Col des Champs i col d'Alos ( per la cara de la Foux d'Alos és una preciositat) o anar fins a St Jean de maurienne i fer la Croix de Fer i Glandon o Anar a fer coll d'Izoard i Agnello, aquesta última opció ens quedava lluny tenint en compte que el mateix divendres hem de marxar cap a Sault(zona Ventoux). Al final Croix de Fer. Sortim de Annecy direcció St. Jean de Maurienne, avui ens quedarem a dormir aquí, al poble, no crearem hematocrit però descansarem. Estacionem al costat del poliesportiu de St. Jean i la tentació ens porta a intentar dutxar-nos dintre, cosa que acabem aconseguint no sense algún ensurt... Sortim d'hora cap a la Croix de Fer, és un coll llarg, són 30 km i 1627m de desnivell amb una pendent mitjana del 5.4% falsejats pels 6 km de baixada que trobem al principi.
Es un port no tant continu com la Bonette però amb trams força pendents i amb unes vistes espectaculars.
Desde la croix de Fer arribar al Glandon es bufar i fer ampolles, i en ràpid descens arribem fins a St marie de Cuines. Teniem la idea d'anar a fer el coll de la Madeleine però ens passem de llarg i anem a sortir a mig camí entre La Chambre i St. Jean de Maurienne. Girem la vista i veiem una carretera amb infinitat de "paelles" que puja fins no sabem on; no ens ho pensem dues vegades, anem cap a Montvernier.
Dinem a la Autocaravana i ens anem a dutxar a la piscina municipal de St. Jean de Maurienne. Avui hem de dormir prop del Ventoux.
Arribem a Sault a les 21h30 i decidim demanar unes pizzes que el dia ha sigut dur i ens ho mereixem. Al restaurant ens comenten que hi han 5400 cotxes, que està tot saturat. En un diari ens informem dels parkings que han habilitat per l'ocasió n'hi ha un de 1500 places, no pot ser ple!! Ens acabem les pizzes i cap al ventoux, a mesura que anem pujant anem deixant pels vorals cotxes i cotxes, autocaravanes, alguna tenda de campanya i cap espai buit on poder passar la nit. L'última possibilitat és probar sort en el mega parking habilitat prop del xalet reynard. Hi ha hagut sort, i a més en menys d'1h a peu arribem al Mont Ventoux!
Ens llevem no massa d'hora, la idea és baixar fins Bedoin i pujar d'una tirada fins dalt, que inocents... Fem el tram de carretera fins al xalet reynard, anem trovant gent a banda i banda de la carretera però és quan arribem al xalet que ens n'adonem de la impossibilitat de intentar pujar desde Bedoin.
Estem parats avancem a peu, han habilitat una pantalla gegant i és molt dificil avançar, així que tirem cap a dalt i a 1 km del coll els gendarmes tenen tallat el pas. Desfem el camí, mengem alguna cosa lleugera, carreguem les motxil.les i cap a dalt. Arribem bé de temps, el suficient per a buscar el millor lloc.
Mentres l'Albert ha trobat on veure la tele sense massificacions ;-) i quan els corredors estan apunt d'arribar ens coloquem en possició i bingo, les vistes han sigut inmillorables.
Iniciem el retorn a la autocaravana i ens crida l'atenció una concentració de càmeres de tv prop d'un camió, que deuen fer? és el control antidoping. Decidim esperar i val la pena! Primer surt Armstrong que ens passa pel costat amb la seva tipica mirada perduda, el mateix fa contador i Shleck. El dia ha sortit rodó! iniciem el retorn i pel parking que abans hem creuat, reservat a convidats estan fent un cattering.... qui dóna el primer pas? comencem tímidament amb un brioxet de formatge... ningú es queixa, anem pel segon que es converteix en el tercer, quart, cinquè, desè, un troç de pizza, coca coles, orangines, pastis de poma... que més podem demanar!!? tornem satisfets, la baixada ens ajuda a pair.
Decidim aquesta nit dormir allà mateix, les cues són infinites, no val la pena. Següent objectiu, les gorges del Tarn. Arribem a les gorges prop del migdia, el sol apreta i canviem la bici pel kayac.
El lloc és idílic, el riu tranquil i les condicions ideals. Fem el recorregut curt, no tenim massa més temps, al final surten 8km riu avall i constatem que la zona té moltes possibilitats, desde bucles en bicicleta fins a ferrades, kayak trekings...
Estem decidits a tornar-hi, potser aquest mateix any potser el següent.I entre comentaris i rialles,el silenci s'apodera de la autocaravana, mentre les mirades d'uns intenten captar amb les últimes llums el paissatge que desapareix a les nostres esquenes, i d'altres es tenquen esperant que quan es tornin a obrir els records dels moments viscuts no desapareguin de la memòria.
