dijous, 12 de març del 2009

Via Teixonera a la Roca Punxeguda

Feia dies que li anàvem al darrera a aquesta via i que per la seva continuïtat i pasos de mixte delicats ens feia dubtar de si estàvem preparats. Una vegada feta la Visionàris la nostra confiança va augmentar i al final ens hem decidit a fer la que diuen és la goulotte més difícil del pirineu. No sé si ho és o no però donades les condicions en què la vàrem trobar vaig haver-me d'exprimir com fins ara ho havia fet.



Com va siguent habitual quedem amb en Jordi a les 5h15' a Alp, el passo a recollir i anem direcció a Estana, desde on ja carregats amb els trastos arranquem a les 6h. Al pàrking de la font hi ha una furgo, aquests deuen haver passat la nit aquí.

En 1h40' arribem als peus de la via, el primer ressalt el gel, degut a la calor que ha fet durant tota la setmana, està en clar retrocés; aquest llarg li toca al Jordi ( així ho hem estipulat ), puja sense problemes, monta la reunió i instants abans de començar a pujar arriben a peu de via en Jaume Pinyol i la Sònia, eren els de la furgo. arribo a la reunió i en Jaume segueix uns metres més, ara som la segona cordada, fet que més endavant ens costarà perdre bastant de temps.








La segona tirada la obro jo, PRECIOSA, he disfrutat com un nen! no hi massa gruix de gel però es deixa fer.


A partir d'aquí comença la "festa". Al sortir de la segona reunió ens trobem un bloc que superem per l'esquerra, uns passos una mica delicats per gel bastant fi i una roca descomposta, ens portaran per una campa de neu a la tercera reunió.







El quart llarg amb passos de mixte (M4) i el cinquè llarg amb M5/M5+ en principi haurien de ser els llargs més complicats i ho son, si les condicions son les adecuades, avui però, degut al desglaç,serà el sisè llarg qui s'emporta el títol de més difícil. Estem a la reunió del quart llarg on desde el tercer una altra cordada se'ns ha unit, en Xavi Zapater i el Marc, em toca fer un flanqueig per arribar a una reunió que ens permetrà encarar millor el Cinquè llarg, que al final el superem per la Xemeneia. Una variant molt incòmode i difícil d'assegurar, que més tard en Xavi i en Marc ens recomanen la via normal que passa per l'esquerra d'aquesta com a més assequible i amb algun pitó.









Sisè llarg, sortida en lleuger flanqueig a la dreta per arribar a una campa de neu que ens portarà a una placa de pedra llisa amb una finíssima capa de gel a mitja alçada que en flanqueig a l'esquerra ens permetrà pujar per una columna de gel molt escàs fins la seguent campa i fins el següent ressalt, una altra columna de gel mirame y no me toques.







L'últim llarg amb un ressalt menys complicat que els anteriors ens portarà fins el coll, als peus de la Roca Punxeguda, i d'aquí per la Canal d'Estana iniciem el descens.


Maca canal per a acabar la temporada, esperem poder-la fer l'any que ve en millor condicions!!


Seguir llegint »