Escalada en gel a la vall de Cogne (III)

El despertador no perdona, avui anem més d'hora, estem apunt a les 7h50', la sorpresa és però l'augment de temperatura, avui estem a un grau sota zero! la cosa no pinta gens bé, seguim de totes formes el plànning, la monkey money 4 grau.
Anem xino xano tot seguint els corriols oberts a la neu i en el moment d'agafar el trencall de pujada cap al peu de la via ens agafen un parell d'italians, no poden entrar abans que nosaltres a la via! així que el ritme de pujada comença a augmentar, encara segueixen darrera nostre.... "Jordi apreta més que no els deixem" al final acabem recordant vells temps de quan feiem curses, i allò es converteix en una tremenda sèrie de 20' que no s'acaba fins que sentim als italians estossegar i fent la goma.... bufff.
Arribem a peu de via, primers, i la sorpresa és que els italians van a la Repetance....
sense comentaris.

Comença el Jordi pel primer llarg



i a mesura que vaig pujant per l'altre vessant de la vall van caient purgues contínuades a causa de les altes temperatures

http://www.blogger.com/video-play.mp4?contentId=cb11182e99a15c21&type=video%2Fmp4

quan ens trovem a la reunió decidim baixar-nos i ja a peu de via quan ens estem canviant es despren una estalagtita que moments abans estaba sobre nostre..... bufff hem fet be.

Arribem d'hora a l'hotel mengem un parell de barretes i ja ens està esperant l'Alfons per a anar a fer esquí de fons, vol fer tots els circuits de les valls de Cogne, Valnontey i Lillaz.....



El recorregut comença en baixada, per sort, fins arribar a Valnontey i a partir d'aquí ja no recordo res, be si, tota una sèrie de pujades i baixades i la última pujada abans d'arribar a Cogne, un mur hiperllarg que el fem amb el cor a la boca. Al final han sortit uns 30km en dues horetes...

Una bona dutxa d'aigua ben calenta i a sopar, ara la sang pasa de les cames a la panxa així que no demorem massa l'anada al llit que avui ens l'hem ben guanyat!.

Seguir llegint »

Escalada en gel a la vall de Cogne (II)

El despertador torna a trencar el desitjat descans a les 6h20 del matí, seguim el mateix protocol del dia anterior per a poder arribar a esmorzar a les 7h. Després del suculent sopar encara ens queda lloc per a fer-hi quebre un potent esmorzar a base de un parell de bols amb cereals (total fruit de Kellog's) barrejats amb iogurts de llimona, unes "quantes" llesques de pa torrat amb formatge un parell o tres de gots de suc de pinya i tres o quatre talls d'un fabulós plum-cake...

Després d'ajustarnos el cinturó per adaptarlo al nou volum de la panxa, com ahir, estem llestos a les 8h, avui però toca agafar el cotxe per a anar a la propera vall de Lillaz.
Comencem l'aproximació, L'alfons i el César tenen una via controlada, ahir l'Alfons, tot seguint les pistes de fons es va arribar fins molt a prop de la cascada i no sent normal que es formi, aquest any la columna tocava al terra.
Avui però la sorpresa és majúscula quan veiem que tota la columna durant la nit ha caigut, no queda practicament res.
Canvien de plans i anem tots plegats, en poc menys d'una hora estem a peu de via, començaran l'Alfons i el César pel Candelabro de Coyote i els "seguirem" nosaltres.





Amb el Jordi fem a sorts el primer llarg, el més maco de la via, i em toca a mi, pujo però fins a una primera reunió intermitja amb pendents de 80º i les fotos que puc fer des d'aquí son realment espectaculars.

El segon llarg, força més curt que el primer 15m a 90º li deixo al Jordi.
A partir d'aquí els següents llargs son més senzills i en poca estona estem baixant.

Desfem la via amb ràpels i aprofitem la proximitat de Tuborg per "clavar-li" la dent.
La via està força picada, el gel a la part baixa força trencadís i amb molta estalagtita que dificultava la progressió, la meitat superior força forats que deixaven progressar amb facilitat per els 85-90º.





Tornem d'hora a l'hotel, tenim temps de prendre una dutxa i relaxar-nos una mica, abans del sopar... un plat de macarrons i de segon una cuixa de .... bé un troç de carn amb salsa acompanyada de patates i verdura que ens deixen repetir! De potres podem escollir entre crema o pastís, el César li deu haver picat l'ullet a la cambrera perquè li n'ha portat una de cada!! que dolenta és la gula!

Seguir llegint »

Escalada en gel a la vall de Cogne

Ultimes llums del dia a la vall de Cogne


Quedem a Rivesaltes, un poblet proper a Perpignan, una zona residencial molt tranquila.
Sortim a les 16h, ens esperen 7h30 fins a Valnontey, un poblet a 3 kilòmetres de Cogne on tenim l'hotel reservat.
9h30 la major part per autopista fins a Grenoble, on acabem entrant dins la ciutat, cosa que ens fa perdre força temps tot seguint el gps, beneïda tecnologia! d'allà fins a Chamonix ens porta per una carretera secundària i quan ja veiem doble i els ulls ens fan pampallugues hem de pujar fins al poble per una altra carretera de revolts...
Se'ns fan les 23h30 anem directes a l'habitació on ens trobem l'Alfons i el César que fa estona que estant dormint i no passen 5' que els copiem l'idea.

El despertador sona a les 6h20', després del viatge en Jordi i jo estem encara convalescents, però fiquem fil a l'agulla i a les 7h estem esmorzant, buffet lliure... l'esmorzar s'allarga fins a les 7h30 així que durant l'aproximació a peu de via, que avui serà força llarga, ens pesa el viatge i l'esmorzar.


Avui l'idea és fer les cascades de Patri:



Sortim a les 8h estem a -10º i després d'una aproximació d'una hora per corriols oberts entre la neu que es manté pols, anem entrant en calor tot anant en direcció al fons de la vall, tot intentant albirar les roques cimeres del Gran Paradiso un 4061m que el tenim "a prop". El corriol a estones traçat paralel al circuit d'esquí de fons que a mig recorregut fa mitja volta i se'n torna a Valnontey i va unint tots els pobles de la zona.
Arribem al peu de la via, estem sols.
Ens equipem i després d'un primer llarg en comú



que ens portarà fins els peu dels dos brancals, el de l'esquerra, la cascada di Patri





i el de la dreta el candelabro de Patri,





dos interesants 4/4+ amb gel força picat. El brancal dret amb uns últims metres força drets però amb el gel molt picat que permet gantxejar amb tranquilitat i per contra el brancal esquerra menys dret però menys picat i més tècnic amb un segon llarg molt divertit dintre una goulotte tècnicament senzilla però molt maca.



Ens repartim els llargs amb el Jordi, comença ell pel brancal esquerra i jo m'encarrego del de la dreta.



El temps ens acompanya i tenim temps encara de fer una tercera via Granval, una goulotte més senzilla que les dues anteriors però no per això menys interessant.







Aconseguim rapelarla aprofitant les últimes llums del dia i ja a peu de via amb l'ajuda dels frontals desfem el camí fet aquest matí direcció l'hotel, han sigut prop de 10h d'activitat i encara ens en falta una per donar per acabat el primer dia a la vall de Cogne.

Arribem amb el temps just per a canviar-nos i anar al menjador a sopar, que per aquestes contrades el fan a les 19h30. El sopar està organitzat, et porten un primer i un segon plat, però aquí a Itàlia no hi ha problema avui toca una espècie de canelons farcits de patata gratinats i de segon tall rodó de vedella, i es clar, després de 12h d'haver esmorzat tot és boníssim, no cal dir que el pa és el plat principal.
Avui anirem a dormir d'hora que el dia ha estat molt llarg i tot i que demà canviarem de vall i l'aproximació serà més curta, ens mereixem com a mínim un descans de 7h.

Seguir llegint »

Escalada en gel a Jouclar

Aquest any amb la poca neu que ha caigut és merescuda la visita a aquesta maca zona de l'Ariège, després de dues hores de cotxe fins el final de la pista (1h40' fins la presa i 10' per pista de terra) i 1h30' a peu fins la cascada ens trovem amb un paisatge més típic de regions molt més fredes.



Quedem a les 6h a Puigcerdà amb la intenció de començar a escalar cap a les 10h i per una vegada es compleixen els càlculs.

Anem directament a buscar les linies més dretes ja que no estem sols, tenim tot un grapat de gent que ha arribat abans que nosaltres, els guies i els alumnes, s'apropien ràpidament de la pared. Ens decantem per la part de la dreta, les columnes més verticals i no ens defrauden son curtes però maques.



Tenim temps de fer tres pujades, el temps està canviant i comença a nevar, estem força satisfets l'entrenament d'avui ens ha servit per a poder "tocar" gel en condicions de més verticalitat de les que estem acostumats i que serà el que ens trovarem a Cogne, dimarts vinent.

Seguir llegint »