Rocacorba

Dormim al costat de l'estany de Banyoles, avui és l'últim dia d'aquest mini stage així que l'etapa serà curta, molt curta, es reduirà a una cronoescalada al Rocacorba.

Es tracta d'una pujada de tretze quilòmetres i mig, dels quals els tres primers son molt planers i és a partir d'aquí on comença la festa amb porcentatges que arriben fins al 15% de forma aïllada i amb mitjanes de fins el 10.5% el quilòmetre. La part final és realment dura.

Deixem l'autocaravana prop del quilòmetre 5, en un sortint de terra i baixem fins el quilòmetre 0 per escalfar motors, fem el mateix fins el quilòmetre tres i a partir d'aquí deu quilòmetres per endavant al que dongui el cos, quaranta minuts disfrutant patint.

Ja amb la feina feta carreguem les bicis a l'autocaravana i avancem camí. Arribem a Ripoll i dinem, hem calculat força be el menjar per aquests dies no n'ha sobrat pràcticament res. Mentres els companys de fatigues fan la digestió a l'autocaravana vaig a visitar el Monestir de Santa Maria de Ripoll, un dels més prestigiosos de la Catalunya medieval, fundat per Guifré el Pelós, l'instaurador de la dinastia comtal de Barcelona.
En aquella època a part de fer les funcions religioses també tenia un "scriptorium", una editorial de l'època, del que sortien llibres religiosos, d'història, de poesia...tots bellament il.lustrats.

La basílica del monestir n'és una de les més grans i importants de Catalunya, amb una planta de cinc naus.

Impactant és la portalada d'accés a la mateixa, una de les millors obres de l'escultura romànica europea.

I el claustre transmet harmonia i pau

   

Val la pena la visita, tan aprop de casa i tan desconeguda.
Ara si posem romb a casa, després d'una hora i mitja voltant pel monestir i de les cares de pocs amics dels companys de fatigues, donem per enllestit aquest pont de quatre dies, més profitós del que ens pensàvem a priori.

Seguir llegint »

Collformic, Santa Fe i Turó de l'home

Dormim plàcidament a Santa Maria de Palautordera, després d'un copiós esmorzar comencem la que serà l'etapa reina d'aquest stage, tres ports BIG, més de 160 quilòmetres i quasi 4000m d'ascens. Sortim direcció al poble de Montseny, el ritme és tranquil i la pendent moderada, anem xerrant disfrutant de la pujada, a la llunyania es veu el coll que després de quasi 20 quilòmetres el coronem.

Decidida baixada fins el Brull, al passar-hi em ve un flash, jo aquí hi he estat abans...vaig fer-hi una cursa d'orientació quan corria pel Farra-O, ja fa alguns anys d'això, aquest any n'he de fer alguna.

La carretera ens porta fins a Seva i continuem direcció Viladrau i Coll de Revell, creuem l'eix transversal per sobre i continuem pujant fins Sant Hilari Sacalm. No deixem de veure rètols d'empreses d'aigua, Font Vella, Font d'Or, Aigua del Montseny, Vichi, Aquarel, Aigua de Viladrau... el 80% de l'aigua embotellada a Catalunya ve del Montseny, de fonts però no en trobem. De Sant Hilari Sacalm comencem un descens "kamikaze" a quasi 80km/h que ens portarà fins Arbúcies, inici del segon BIG del dia, Santa Fe. Per trobar la carretera hem de creuar el poble, arribem fins a coll de Revell i després de mig quilòmetre de baixada agafem el trencall a esquerres que sense cap descans ens porta al coll de Santa Fe.

El cel clar del matí ha donat pas a inofensius cúmuls que poc a poc van guanyant gruix i alçada, el Turó jau sota la densa capa de núvols, espero que aguanti el temps, si més no fins el trencall dels sis últims quilòmetres. El descens fins a Campins es fa per carretera revirada, es fa llarg. Per fi arribem a la rotonda que ens permet canviar de direcció, comencem la pujada al Turó de l'Home, el tercer BIG del dia. Portem a les cames mes de cinc hores de pedalada i el ritme ja no és el del principi, intento mantenir-lo, m'obligo a no decaure en la monotonia que comporta una pujada de 25 quilòmetres, vaig regulant l'aigua, tinc quasi buides les dues ampolles, la calor a la part baixa apreta, a dalt els núvols s'han fet amb el cim. Estic a mig camí i em comencen a caure gotes, no penso parar fins el trencall. La temperatura ha baixat però em queden poc més de dos quilòmetres, arribo, em fico el gore i sense temps de disfrutar del paissatge començo el descens. Un cop arribo a la costa del Montseny agafo el trencall que m'ha de portar a Montseny. Preciosa carretera estreta revirada amb bon asfalt, la més maca de les que he fet aquests dies, hi he de tornar per fer-la de pujada. Arribo a Montseny i ja només em queda un plàcid descens fins l'autocaravana, tinc el plat a taula, tot un luxe de companys. Dino em dutxo i comentem l'etapa, les anècdotes, els ports. Recollim la parada i fiquem romb a Girona, els hi vull ensenyar la catedral, els carrers estrets, els ponts sobre l'Onyar, l'església de Sant Fèlix, la plaça porxada, la parada de creps de xocolata.... Banyoles ens queda a pocs quilòmetres, allà farem l'última etapa i l'últim BIG, el Rocacorba, mentres però les nostres ments romanen relaxades degustant el sabor d'una crep sense glúten de xocolata, asseguts a les escales que porten a la Catedral.

Seguir llegint »

Pedalant per la Costa Brava

Després d'un reparador son el despertador torna a despertar-nos a les 7h, fins les 8h no li fem cas, no esmorzem fins les 9 i sortim a les 10. El dia s'aixeca clar, humit però calurós. Recordo una suggerència del meu tiet un parell de mesos enrera, la carretera que puja a l'ermita de Sant Grau. Sortim de Sant Feliu direcció a Tosses i als deu quilòmetres, després de treure la "carbonilla" amb algún sprint malintencionat, prenem el trencall a la dreta direcció Ermita de Sant Grau, son cinc quilòmetres de pujada mantinguda però força còmode i amb unes vistes espectaculars sobre el mar.

Arribem al coll i ens deixem caure per l'altre vessant que ens portarà fins a Llagostera, avui hi passarem dues vegades. Deixem enrera Llagostera i ens endinsem en una carretera força més transitada que ens ha de portar fins Cassà de la Selva aquí reprenem el caire tranquil de les carreteres secundàries, aquesta ens porta fins a la Bisbal de l'Empordà després de passar un petit port de muntanya. La Bisbal ens dóna la benvinguda i també ho fan les carreteres planeres, anem direcció Calonge tot encarant el port de la Ganga abans d'arribar-hi, de suaus pendents ens permet pujar a plat. Divertit descens fins a Calonge per carretera revirada i asfalt en bones condicions. Entrem a Calella i ens desviem als pocs metres cap a la dreta tot seguint un rètol que em vist de casualitat indicant Romanyà. Tercer port del dia i tercera carretera que travessa el massis de les Gavarres. Passem de llarg Romanyà, poble on va viure i escriure les seves últimes noveles Mercè Rodoreda i en el que va ser enterrada. Ens tornem a retrobar amb Llagostera i la tornem a travessar, la imponent església ens ofereix la seva refrescant ombra i ens marca la direcció per arribar a Tossa de Mar on 365 corbes ens esperan i desafien després de més de quatre hores de pedalada. La carretera espectacular, la perfecta trencacames, amb unes vistes encisadores de la costa i del mar, deixem a l'esquerra el trencall que unes hores abans hem agafat i arribo a l'autocaravana, m'han preparat el dinar, no puc demanar més ni agraïr menys la il.lusió que m'ha fet després de 5h 136 quilòmetres i més de 2200m d'ascens. Després de dinar aprofitem per visitar Sant Feliu, fem un tast de pans artesans: pa d'oliva, de nous, de cereals, normal, de xocolata... Em controlo i amb el de cereals ja fem tot i que del sopar no passa la barra de quilo

Posem romb a Sant Celoni després de fer quatre compres al Mercadona, hi arribem en poc més d'una hora, no trobem cap lloc interessant per passar la nit, anem cap a Santa Maria de Palautordera, aparquem en un parc que sembla força tranquil, demà l'etapa reina d'aquest stage.

Seguir llegint »

Tour de Madeloc

Pendents del temps, l'anem seguint curosament dia a dia i les previsions no acompanyen en tota la zona pirinenca ni els Alps centrals, l'única zona que es queda al marge de la borrasca en teoria és la Costa Brava. Així que ens adaptem a les circumstàncies, fem una ullada a la pàgina challenge-big per a assaventar-nos dels ports més carismàtics de la zona i sense pensar-nos-ho més fiquem romb a Colliure.

Sortim de Puigcerdà havent dinat, després de fer les corresponents compres de menjar, carregar les bicis i la roba per aquests dies, arribem a mitja tarda cosa que ens dona temps per visitar aquest preciós poble costaner. Aparquem l'autocaravana al parking de la "gare" i recorrem els carrers intactes al pas del temps d'aquest poblet de poc menys de tres mil habitants i que tant va captivar a molts pintors per la intensitat dels colors que s'hi barregen. Arribem als peus del Castell de Colliure de possessió catalana fins el tractat dels Pirineus, reformat a posteriori i convertit en presó durant l'exili dels republicans de la Guerra civil espanyola el 1939. A l'altre costat la torre de l'església el desafia altiva vora el mar.

Seguim recorrent els carrers amb la mirada fixada en un punt en concret, el cementiri. Als 16 anys una poesia em va captivar, per aquella època per Radio Pirineus oferien la possibilitat de que et recitessin la poesia escollida, en Toni Soler era l'encarregat de fer-ho, sense pensar-m'ho hi vaig trucar, volia escoltar "A un olmo seco" d'Antonio Machado .
  Al olmo viejo, hendido por el rayo 
  y en su mitad podrido,
 con las lluvias de abril y el sol de mayo
 algunas hojas verdes le han salido
 ¡El olmo centenario en la colina 
 que lame el Duero! Un musgo amarillento
 le mancha la corteza blanquecina 
 al tronco carcomido y polvoriento.
 No será, cual los álamos cantores 
 que guardan el camino y la ribera,
 habitado de pardos ruiseñores.
 Ejército de hormigas en hilera 
 va trepando por él, y en sus entrañas
 urden sus telas grises las arañas.
 Antes que te derribe, olmo del Duero, 
 con su hacha el leñador, y el carpintero 
 te convierta en melena de campana, 
 lanza de carro o yugo de carreta; 
 antes que rojo en el hogar, mañana,  
ardas en alguna mísera caseta, 
al borde de un camino; 
 antes que te descuaje un torbellino 
 y tronche el soplo de las sierras blancas; 
 antes que el río hasta la mar te empuje 
por valles y barrancas, 
 olmo, quiero anotar en mi cartera  
la gracia de tu rama verdecida. 
 Mi corazón espera 
 también, hacia la luz y hacia la vida, 
 otro milagro de la primavera. 

 La força nostálgica de la poesia i l'esperit de resistència que transmet, m'atreia i definia en gran mesura el meu "modus operandi". Ara quasi vint anys després visitaré el lloc on descansa el seu creador, Antonio Machado, vuitanta anys separen la data de la seva creació del meu descubriment.

La tomba, a l'entrada del cementiri, dissenyada per votació popular, acull les restes del poeta i de la seva mare que mor tres dies després. La llegenda diu que sempre, cada dia, hi ha una flor fresca sobre la tomba, avui n'hi ha més d'una. Tornem a l'autocaravana i desfem part del camí per anar fins l'area de "campingcars" que hi ha a pocs quilòmetres equipada amb banys, llum i aigua, i amb unes vistes del mar privilegiades. Sopem i anem a dormir d'hora que demà comença "l'stage" de Setmana Santa! Son les 7 del matí, dia clar i calurós, un bon inici. Sortim vora les 9h en direcció cap al coll d'en Calvó, carretera estreta i tranquila, l'asfalt rugós, la pendent suau per anar escalfant motors, a prop el primer BIG.

Arribem al Coll de Molló, a la dreta surt el trencall que ens portarà fins la Tour de Madeloc, els números fan respecte, 9 quilòmetres els set primers res d'anormal, a partir d'aquí més de dos quilòmetres a més del 10% amb rampes de fins el 24%, que ens portaran fins la Torre del segle XIII, que servia en el seu temps, donada la seva privilegiada situació per a avisar al poble de possibles atacs, avui serveix com a repetidor de televisió.

Desfem el camí fet fins el Coll de Molló i ens llancem cap a Banyuls on tancarem el bucle tot arribant a Colliure.

Anem d'hora així que decidim investigar una carretera que ahir sobre el mapa ens semblava interessant, dissenyada entre un llac d'aigua salada i el mar uneix Saint cyprien amb Canet plage. La olor a mar fa estona que es deixa sentir, soroll d'onades, alguna gavina i a aquesta hora del dia bastant cotxe. La regió del Rosselló te gravada en la seva històra recent la tragèdia viscuda per l'exili patit pels republicans un cop acabada la guerra civil espanyola. Després de la caiguda de Barcelona, l'èxode va ser massiu, més de quatre-centes mil persones van travessar la frontera amb França, desbordant la logística francesa que va optar per amuntegar-los a la platja d'Argelès sur mer, una valla metàlica feia les funcions de mur-presó. No hi havia ni electricitat ni banys ni instal.lacions per tractar malalts. Els casos de morts per enfermetat van augmentar exponencialment, el 90% dels parts derivaven en la mort de la mare i el nadó. Elisabeth Eidenbenz, una mestra suissa, reforma un palauet amb fons estatals a les afores d'Elna i amb una serie de tripijocs rescata les dones embaraçades del camp d'Argeles i les hi proporciona un part segur, naixien 20 nadons per mes, en total van neixer 597 nadons a la maternitat d'Elna, anomenada per la gent del poble per maternitat suissa. La volta desde Canet passarà per Elna, no veiem el palauet que va servir de paritori, que va seguir funcionant durant la segona guerra mundial i que va ser tancat pels alemanys, però en la nostra ment hi son presents aquells fets de la nostra història més recent. Arribem a l'autocaravana amb la primera etapa completada, quasi 100km i molta història recorreguda en poc més de quatre hores. Havent dinat, el proper destí serà Sant Feliu de Guixols, abans però fem escala a Llançà on els companys de fatigues em deixen recórrer en bicicleta Llançà, Vilajuïga,Roses, Cadaqués i el Port de la Selva, mentres ells el visiten i van de compres.

En dues horetes tanco el bucle i continuem recorrent la línia de costa fins a St Feliu. Dormim en l'area d'autocaravanes al costat de la carretera a Tosses

Seguir llegint »

Turó de l'Home

Una de les pujades, si no la més, dura de Catalunya, desde Sant Celoni passant per Mosqueroles son 26km al 6% és el Turó de l'Home.

Agafo el cotxe i em desplaço fins a Hostalric, son les 9h del matí i avui m'espera el "gegant" del Montseny. Començo a escalfar motors rodant suau camí de Sant Celoni. Surto del laberint de carrers del poble i encaro la carretera direcció a Santa Fe,als 4 quilòmetres, a la rotonda, paro a treure'm roba, m'esperen 22km i 1500m de desnivell. Només sortir de la rotonda em dóna la benvinguda una rampa mantinguda al 7% que em porta fins a Mosqueroles on un pla-baixada em permet descansar poc menys d'un quilòmetre per tornar reprendre la pujada. La pendent continua constant (7%) fins que arribo a La Coma on m'esperen uns metres amb rampes de fins el 13%... després d'un tram més "normal" em torno a trobar unes corbes de ferradura que em fan ficar de peu per superar les rampes de fins el 14%, sort que després m'espera un tram més planer que em porta fins al trencall dels últims 6km, els mes durs. L'asfalt trencat no fa sino accentuar la dificultat d'aquests últims quilòmetres que no baixen del 8%, des d'aquí dalt les vistes son espectaculars, Últims metres i davant meu apareix l'observatori, ja ets meu. Desfaig els últims 6 quilòmetres i giro a l'esquerra, baixaré fins a Santa Fe i fins el coll de Revell per acabar de tancar el bucle per Arbúcies fins a Hostalric. Han sigut prop de 4h uns 100km i 2000m de desnivell.

Seguir llegint »

Coneixent les carreteres de la Costa Brava

Una corba per a cada dia de l'any, així és la carretera entre Tossa i Sant Feliu, corba rera corba fins arribar a les 365.

Després d'un esmorzar lleuger, de decidir la roba i d'omplir el bidons, començo l'etapa d'avui amb ganes, m'espera la Costa Brava! Surto de Vidreres a les 9h direcció Lloret, uns primers 16 quilòmetres per carretera força transitada tot i que a aquestes hores del matí no es veu massa moviment. Al principi es van alternant trams planers amb alguna pujada mantinguda però curta, a partir però del túnel la baixada predomina. A mesura que em vaig apropant a Lloret la olor a mar i la calor em fan companyia, a estones les arracona una intensa olor a pi roig que fa embogir els sentits i em fa respirar profundament per a impregnar-me'n d'ella.

En poc més de mitja hora arribo a la rotonda d'entrada que em dona la benvinguda a la població, un rètol que indica Tossa a l'esquerra em fa canviar de direcció i encaro la rampa que m'allunya del poble que anys enrera em va veure jugar a la sorra de la seves platjes. La calor comença a apretar, els ciclistes que em vaig creuant però van tots de llarg...la suor fa acte de presència. De Lloret a Tossa de Mar hi ha 11 quilòmetres que van resseguint la costa a la suficient distància com per no deixar-te disfrutar de les vistes al mar, la olor a Mediterrani hi és present i em va acompanyant durant els quilòmetres. Arribo a Tossa i un rètol em torna a fer girar cap a l'esquerra cap a Sant Feliu de Guíxols, sento el mar molt aprop, estic apunt de deixar enrere el trencall i endinsar-me al poble, també vell conegut de la desdibuixada memòria, castell i platja. Tot queda en un fugaç record quan la bici per inèrcia s'encara cap a Sant Feliu.... Comença l'espectacle, no son només les 365 corbes, tampoc la proximitat de la carretera al mar ni les espectaculars vistes a cales amb encant, algunes d'amagades i solitaries, tampoc els imponents penyasegats ni la intensa olor a pinassa, és tot a la vegada.

Les corbes es van succeïnt una rera l'altre a estones en pujada a estones en baixada, dibuixant el capritxós perfil de la muntanya. Arribo a Cala Giverola, la veig desde les alçades, em captiva la seva sorra marronosa i les suaus onades que hi van deixant la seva tímida emprenta. Em creuo amb un grup de ciclistes, un bon dia trenca el silenci, ara ve un tram de pujada. Les vistes son espectaculars, veig un sortint de roca i al vell mig una casa,a l'altre extrem unes escales que arriben fins el mar, més endavant veig un camí que s'endinsa cap al sortint de roca i un rètol que diu "només vianants", marques de pintura vermell i blanc... te tots els números de ser un tram de camí de ronda (antics camins de contrabandistes i vigilants que van seguint el litoral de la costa i que avui dia coincideix amb el GR.92) Arribo a Sant Feliu, aquesta vegada acabo entrant a la població, passo el passeig a primera linia de mar i continuo direcció Llagostera, passant per Santa Cristina d'Aro i esquivant l'autopista tot passant per Romanyà. Estic a poc més d'un quilòmetre de Llagostera i la primera visió que en tinc del poble és la imponent església, a mesura que avanço començo a veure la resta del poble. De Llagostera vaig direcció Caldes de Malavella i d'aquí a la N-II on procuro estar-m'hi el menor temps possible. La deixo a l'alçada de l'hotel Rolls per seguir cap a Mallorquines, Sils i arribar a casa. Al final han sigut 105km en poc més de tres hores i mitja.

Seguir llegint »

Pedalant pel Montseny

Girona m'espera, per qüestió de feina he de baixar-hi i aprofito i m'emporto la bici, les carreteres de la Costa Brava tastaran una altra vegada els meus pneumàtics. Aparco el cotxe prop de la devesa, creuo l'Onyar i ressegueixo el perfil del tossal que presideix la Catedral de Girona pensant amb la informació que he d'aconseguir a l'arxiu històric del cadastre. Tot d'una giro la mirada i se m'apareix altiva la Catedral i al seu costat una església més petita amb la coronació del campanar "retallada". La resta del camí el faig encuriosit per saber què li ha passat a la torre, no la van acabar o ha caigut?

Buscant informació per internet sobre el campanar de Sant Fèlix, les diveres fonts consultades, lluny de donar-me resposta, entre elles no coincideixen: La forma actual d'aquest, amb l'agulla truncada, sembla que va ser deguda a la caiguda d'un llamp, tot i que no hi ha coincidència amb les diverses fonts que en parlen: Josep Mercader parla de la caiguda del llamp el 9 de gener de 1581, Jaume Marquès el 9 de gener de 1678, Joaquim Fàbregas el 9 de gener de 1651 i les actes capitulars de la Catedral esmenten la data de 9 de gener de 1581. En canvi, Francesc Llorenç i Chamorro ("Els campanars gòtics a les comarques gironines", Diputació de Girona) diuen que per l'estudi exhaustiu que s'ha realitzat d'aquest campanar, segons el nostre punt de vista, va ser acabat com és ara. El van deixar així perquè no sabien con acabar-lo a causa de les irregularitats de la base de l'agulla o per falta de recursos econòmics per finançar l'obra. Després de dues hores al cadastre, de retorn cap al cotxe ja amb més calma vaig disfrutant dels carrers, carrerons i callissos de Girona, passo per davant de la fundació Rafael Masó, arquitecte modernista, i ja no trigo en arribar al cotxe, hi ha gana i el menjar que he portat no em dura massa. He de carregar energia que per la tarda vull fer una escapadeta en bici pels peus del Montseny per estirar cames. Surto de Vidreres direcció Santa Coloma i trenco a l'esquerra cap a Hostalric, Arbúcies, pujo el coll de Revell i volta a casa, una mica més de dues horetes i mitja i 80km que han sigut suficients per fer gana pel berenar i el sopar. Demà el plat fort.

Seguir llegint »

Barranc d'Aigües Calentes

Fa un dia excepcional, la calor s'ha apoderat de l'última setmana d'aquest estrany hivern i què millor per celebrar-ho que fer un barranc, d'aigües termals. Entre Thuès entre Valls i Olette, a l'alçada del edifici dels banys termals surt un corriol que ens porta a l'inici del barranc, després de 20' de caminata.

Barranc perfecte per iniciació, comença per un ràpel "sec" de poc més de 5m equipat amb dos parabolts i cadena de reunió.

Aprofitem la mateixa reunió per fer el següent ràpel de 12m amb un primer tram "volat" i que acaba en una bassa d'aigua ben calenta!.

Recuperem la corda i després d'un tram a peu, arribem a un tercer ràpel que no és tan fàcil com sembla... i que ens porta al següent ressalt que ens obliga a passar sota d'un bloc que barra el pas.

Mentres, les calentes aigües termals propiciaven una relaxant conversa

Després de passar per sota el pont de la via del tren "jaune" arriba la part més interessant, un ràpel de 40m que dividim en dos, un primer tram de 10m que ens porta a una primera reunió equipada amb parabolts i des d'aquí els següents 30 metres més acanalats i verticals.

Han sigut més de dues hores de barranc que ens han despertat la gana. Gana que apaivaguem amb unes galetes recovertes de xocolata als fruits vermells, uns plàtans, uns chips.....

Seguir llegint »