Conrado-Altamira al Gra de Fajol Gran

A la tercera la vençuda, després de tres infructuosos intents, per fi ho hem aconseguit!




Via molt maca, amb molt d'ambient. El primer llarg d'uns 50 metres, entrem per l'esquerra, l'entrada a aquestes alçades de temporada està una mica justa de gel, progegim l'entrada amb un friend i una vegada superat aquest pas la resta fins la reunió (equipada amb pitons) és una rampa de 60º.







El segon i tercer llarg segueixen la tònica del primer amb algún tram a 75º i es van encaixonant progressivament.



Tot pujant trobem algún spit i les reunions amb pitons.
Quart llarg molt curt, així com els anteriors hem exhaurit la corda de 60m (inclús en el segon llarg hem tingut que pujar uns metres al "ensamble", aquest quart llart deu tenir uns 25m. Sortint de la reunió fem un flanqueig a l'esquerra i ens trobem un diedre desplomat on hem d'anar a buscar el gel bastant a dalt, és el pas complicat de la via i una vegada el superem la resta és una rampa de 45º.
El descens el fem pel coll entre el Gra de Fajol gran i el petit.
Material que hem utilitzat : 3 cargols de gel, friends del 1 i 2, joc d'aliens i tascons.

Seguir llegint »

Cascada de gel de Porta

Dilluns em truca en Jordi i em comenta que la cascada de Porta s'ha format, cosa poc habitual, i escollim dimecres per a fer-li una atacada.

Hem quedat a les 11h a Puigcerdà i seguint la carretera cap al Coll de Puymorens, després del poble de Quer, passem el pont sobre el riu i quasi al final de la recta a la dreta apareix una casa (la casa dels militars) hi deixem el cotxe i ens enfilem cap al peu de via tot seguint una sèrie de traces recents. La pujada és bastant incòmode però el suplici dura aproximadament 15'.




Està fent molta calor avui, portem uns dies de molt de fred i avui el temps ha canviat sobtadament. Fem les primeres rampes fins arribar al primer muret d'uns 70º-75º i d'uns 10m amb reunió de parabolts just a sota del segon muret de 80º85º i uns 15m. El gel està força podrit, les altes temperatures ni li fan cap bé i per uns moments ens plantegem de no fer aquest últim mur, el gel comença a caure per ell mateix. Acabem pujant i tot superant un últim ressalt fem reunió ja preparada a un pi.









El descens amb tendència al principi cap al sud i un cop canviem de vessant comença a descendir tot desfent el flanqueig fet. En conjunt el descens es força incòmode i si hi ha una capeta de neu a sobre doncs encara més.

Seguir llegint »