Vivac Puigpedrós

Els dies estan sent calurosos i les nits clares així que sense pensar-ho dues vegades decidim anar a fer quelcom diferent anem a dormir al cim del Puigpedrós. Portem varis dies amb inversió tèrmica i això teòricament ens garantitza bonanza al cim però per si les mosques ens emportem a part de les fundes de vivac un parell de sacs de plomes. Sortim de Puigcerda i anem direcció Meranges, arribem al refugi de Malniu i després de pagar els 3€ del pàrquing sortim cap el cim; en poc més d'1h hi arribem, busquem una zona mig planera i amb una mica d'herba que ens ajudi a preservar l'esquena i despleguem els "estris".

La nit comença a entrar i ens deixa al descobert tota una catifa d'estels que no ens cansem d'observar, a voltes ens amaguem dins el sac a voltes treiem el cap per empapar-nos de la extraordinària visió de la que estem gaudint a vegades travessada per algun estel fugaç. La son es va apoderant de nosaltres i quan ens n'adonem el dia comença a clarejar, una llum taronja invaeix l'horitzó definit pel coll de la perxa i les muntanyes del costat. Esperem una mica més i cap a les 7 del matí es deixa veure en tota la seva magnitud l'astre rei.

Ara amb la llum del dia podem gaudir de les vistes que ens ofereix aquest magnífic mirador, al fons treu el cap l'Aneto, el glaciar es veu molt petit, més a la dreta i molt més a prop tenim la Pica d'Estats i les muntanyes d'Andorra, darrera nostre la Cerdanya.

Seguir llegint »

Gorges de la Dourbie i de la Jonte (3)

El despertador sóna a les 6h30, no podia estar als peus del Mont Aigoual sense pujar-hi en bici, rememorant les cròniques de l'època que parlen de vencedors i vençuts amb un element comú el Tour de France. Surto a les 7h15 m'esperen 26km per superar els 865m de desnivell que em separen del cim, la temperatura és bona i no trigo en començar a treure'm roba, intento mantenir un ritme sostingut i les pendents suaus em permeten fer-ho. Arribo al coll de Perjuret i després d'un tram de baixada enfronto els quilòmetres més pendents de tota la pujada que em porten a un segon tram de pla-baixada que em deixa al trencall del cim.

El descens el faig per l'altra cara de forma que tanco el bucle que he iniciat a Meyrueis, al final 60km en dues horetes. Quan arribo a l'autocaravana ja tinc la família neguitosa esperant-me, així que em canvio ràpid i iniciem el que serà el tercer i últim dia per terres franceses, avui comencem visitant l'Abime de Bramabiau.

És aquí on neix l'espeleologia moderna, el seu creador Mr. Martel, descubridor d'infinitats de coves entre les que hi figura la fou de Bor. Seguim el recorregut marcat rebent les explicacions d'una guia, dins estem a menys de 10º.

Una vegada estem fora aprofitem per a dinar i fem via cap al següent destí, Saint Bauzille du Putois. I fent honor al nom del poble així és com les passem per trobar l'inici de la via. Deixem l'autocaravana en un sortint de la carretera just abans d'una corba a esquerres, ens equipem i anem a buscar el camí que surt enmig de la corba de la carretera. Pugem pel camí en tendència cap a la dreta i als dos minuts trenquem a la dreta per un corriol que voreja el vessant de la muntanya. Arriba un punt que veiem el rètol d'inici de via i ens dóna la benvinguda un tronc a mode de passarel.la.... L'equipament no té res a veure amb el de les vies que hem fet fins ara, tot i això és correcte. La via comença per uns corriols que hem d'anar seguint marcats amb un cercle verd i unes cordes de passamà que ens aniran guiant i ens conduiran fins la cova de Kikouli on trobem un simpàtic os que ens dóna la benvinguda.

Aquí iniciem el tram més divertit de la ferrada que transcorre íntegrament per l'interior de la cavitat, al mig del recorregut hi ha una obertura que ens porta a l'exterior i que de no sé quina forma comunica amb una tirolina que fa pinta de no ser massa segura ( el final de la mateixa és una roca, no hi ha amortiguació). Nosaltres però continuem pel segon tram dins la cova que ens porta a un nivell superior i a la sortida natural de la mateixa. Des d'aquí inciem un curt descens, arribem a un tram amb cordes de passamà amb tendència cap a la dreta i que ens porta a una segona "cavitat" més oberta que la primera i on la via va resseguint la pared inclús amb un pont nepalí.

Tal i com sortim a la dreta veiem unes cordes, hem de seguir però a l'esquerra on trobarem un cable que ens porta a la tercera part, la més difícil. Hem de tirar de força de braços i el component mental també conta, sota nostre 250m fins la carretera.

El descens tal i com arribem al coll seguint les cordes fixes cap a la dreta pel mig del bosc i en poc més de 15' arribem a la carretera i a l'autocaravana, el sol implacable ens conduiex directament a la nevera a buscar quelcom fresc. Ja tenim els deures fets, el que ve ara es repeteix a cada sortida, quilòmetres i quilòmetres d'asfalt que ens porten a casa.

Seguir llegint »

Gorges de la Dourbie i de la Jonte (2)

La nit ha sigut calurosa, molt calurosa, cap dels "veïns" ha roncat i el dia sembla que serà radiant! així que mans a l'obra, esmorzem i mentre esperem a què obrin la Office du Turisme de Millau anem a fer un cafè, entrem dins el mercat cobert que hi ha prop del centre del poble i passem per davant d'una parada de fruita i d'una boulangerie que ens desperten els sentits....sobretot els croissants. A l'oficina aconseguim tres mapes d'orientació de la zona, circuits permanents, dos d'ells urbans i el tercer per la muntanya, prop de la ferrada que farem aquest matí. No perdem més temps i posem fil a l'agulla i sortim direcció cap a la ferrada de Boffi seguint les indicacions de Montpelier le vieux, arribats a un punt ja està indicada.

Sortim de l'asfalt seguint les indicacions i ens endinsem per una pista forestal que ens porta fins l'aparcament de la ferrada, ens equipem i iniciem l'aproximació. En 20' arribem a l'inici de la via, curiosament comencem en baixada i creuant una pasarel.la que ens ofereix bones vistes del viaducte de Millau

Després de fer el primer flanqueig bastant aeri podem escollir entre un recorregut més fàcil o un de més difícil que ens portarà a vorejar a mitja alçada una impresionant pared a trams desplomada que ens obligarà a utilitzar la força dels braços i la mental.

Arribem a un descans i encarem el tram més aeri, rematat per un parell de nepalis que treuen el singlot.

Després dels nepalís superem un tram vertical que ens portarà a desfer el camí fet però per terreny més planer.

amb alguna sorpresa

El retorn igual que l'aproximació, però en pujada.....i a 38º. Desfem uns quilòmetres de la carretera amb l'autocaravana fins arribar a un zona preparada amb taules, protegida per pins que ens asseguraran una bona ombra, així que fiquem tot el que cal per dina dins una bossa i ens endinsem al bosc per a fer el segon àpat del dia. Aquest no es prolonga més de mitja hora i en no més de mitja hora més estem començant la segona activitat del dia, una cursa d'orientació. Iniciem l'activitat tots junts fent-se càrrec del mapa a cada fita un component diferent del equip, al final tot un èxit tot i que alguna fita va costar més que d'altres.

Per acabar de rematar el dia, per acabar de fer-lo rodó, intentem arribar a temps per l'última visita al Avenc Armand que comença a les 18h, arribem a les 17h50... ufffffff Del que hi trobem dins, millor veure les imatges

Fem nit a Meyrueis una pintoresca població als peus del Mont Aigoual, a les gorges de la Jonte dins un prat destinat a autocaravanes, esperem que aquesta nit no plogui sino d'aquí no en sortim... Encara ens queda temps de fer turisme pel poble i quedem captivats per una pizzeria del centre del poble, avui ens ho mereixem unes bones pizzes i de postre anem a una gelateria per acabar d'arrodonir el dia.

Seguir llegint »

Gorges de la Dourbie i de la Jonte (1)

Fa dos anys varen ser les Gorges del Tarn, una zona del sud-est de França amb moltes possibilitats, així que aquest any hi tornem però a les veines gorges de la Dourbie i de la Jonte. Sortim el dijous per la nit, farem el trajecte fins a Sant Paul de Fenouillet per fer menys feixuc el viatge fins el Tarn i de pas aprofitem i fem la ferrada "La Panoramique". Arribem a Sant Paul dijous a mitja nit, aparquem al parking del carrefour al costat d'una altra autocaravana i fiquem el despertador a les 7h, demà serà un dia llarg. Esmorzem i preparem les motxilles, la ferrada està a 15 minuts d'aquí, hem d'agafar però la auto. Abans de marxar fem unes últimes compres de rigor (galetes de xocolata i altres productes bàsics....) i anem a cap a la ferrada, el dia sembla que serà calurós.

El aparcament està al costat mateix de la ferrada, en 3 minuts estem als peus de la mateixa, la sorpresa és que davant nostre tenim un grup d'holandesos d'unes 10 persones que tot just comencen la via, això va per llarg.

La via és entretinguda va seguint tota l'aresta de la muntanya que està sobre Sant Paul de Fenouillet i les vistes sobre el poble i la vall son espectaculars. L'inici de la via és vertical, amb tendència a pujar cap a l'esquerra, arribem al primer pont, un nepalí d'uns 15 metres que podem evitar i que ens porta a buscar l'aresta,

Arribem a una zona d'agulles molt entretinguda,

la via ens continua portant per l'aresta de la muntanya, anem guanyant alçada i les vistes sobre la vall son cada vegada millors, tenim molta amplitud de visió.

Arribem al segon pont nepalí que ens torna a portar a l'aresta, continuant per un tram més vertical.

Estem a prop del punt més alt, abans però encara falta superar l'últim pont un tibetà de 25m.

Entrem en el que sembla un engorjat, la ferrada passa entre dues parets,

sempre mantenint-se per la de la dreta, estem arribant al final, ara només ens queda resseguir la linia cimera uns metres i comencem el descens. La baixada està indicada amb fites i en poc més de 30 minuts arribem al parquing on tenim la caravana, anem directes a buscar l'aigua fresca, estem a 36º. Aprofitem l'ombra que crea la autocaravana, treiem les cadires i dinem fora intentant capturar alguna brisa d'aire fugaç que ens refresqui una mica. Rentem plats i sense deixar temps a fer la digestió sortim direcció Millau on dormirem a l'àrea creada a l'efecte, delimitada amb fustes cadascuna de les parcel.les individuals. Arribem més enllà de les 19h, l'hora que tancan l'oficina de turisme, estem a França, així que demà haurem de postposar l'hora d'inici de la ferrada per anar a buscar informació, això serà a les 9h. El sopar el fem a la autocaravana dins la nostra parcel.leta sense aigua ni llum externes i no triguem a anar a dormir, el dia ha sigut llarg i calurós i tot just ha començat el llarg cap de setmana al Tarn.

Seguir llegint »