Canal de l'Aliga

Fa un parell de dies que un ocellet ( anomenat Alfons Valls ) va "chivar" a en Jordi que la canal de l'Aliga estava en perfectes condicions que es podia fer tota en piolet tracció, quan normalment te algun pas de mixte, així que no se'n parli més, dissabte cap al Cadí.

M'aixeco a les 4h45', esmorzo com un "viking" i passo per Alp a recollir al Jordi.

Ens plantem a Estana en una hora i després de jugar una mica amb el cotxe i la neu comencem a caminar a les 6h40', encara és fosc però el camí està ben marcat i en poc menys d'una hora arribem a Prat de Cadí.

Encara és fosc però el camí està ben marcat i en poc menys d'una hora arribem a Prat de Cadí.

Primeres llums del dia desde prat de Cadi

El dia comença a clarejar i ens deixa veure el mar de núvols que cobreix la Cerdanya.

El camí té algun tram una mica gelat però es pot pujar sense grampons. Una vegada a Prat de Cadí seguim direcció la Canal d'Estana i arriba un punt que el camí es bifurca,

Esquerra a dreta : Canal d'Estana, Canal de la Roca Verda, Roca Verda i Canal del Cristall

Estem seguint la llera d'un torrent i decidim ficar-nos les raquetes, anem pujant ara ja amb una pendent més accentuada i encara dintre del bosc i als 5 minuts me n'adono que m'he deixat la càmera al creuament de camins, deixo la motxila i baixo a per ella, està plena de neu i l'ocular entel.lat!. Segueixo pujant i no em costaria saber on està el Jordi per què periòdicament estossega, és una barreja d'aquell gos de dibuixos animats el "risitas" amb un asmàtic en ple atac d'asma, està sortint d'una grip però no s'ho ha pensat dues vegades alhora de fer la canal, aquest home és com el "pan de molde" ho aguanta tot.

Estem sortint del bosc i aquí la penden s'accentua més, anem guanyant alçada pel con de neu que forma la canal, les raquetes per a cantejar son bastant incòmodes i arribats un punt que tracem per la linia de màxima pendent ens les treiem i comentem el fet de què possiblement no ens aguessin fet falta, ens les hem ficades per a 15'!

Ja hem arribat a la base de la canal portem 2h i ens comencem a equipar, son les 8h40, el sol ja fa 1 hora que ilumina les parets de la muntanya.

Primer ressalt

El primer resalt es veu bastant assequible, el decidim fer sense cordes, el gel està en bones condicions, son aproximadament 6-7m a 75-80º, per donar pas a una rampa de neu de 45º amb possible reunió a les roques de l'esquerra (friend 0.5).

Jordi arribant al peu del segon ressalt

Entre aquest punt i abans d'arribar al tercer ressalt és on més encaixonada es torna la canal, donant-li un ambient molt alpí.

Arribem al segon ressalt, a l'inici hi ha un pont de roca on muntem la reunió. Estem parlant d'un ressalt de 7-8m que al principi son 75º per acabar la part final, (previa col.locació de 2 cargols de gel) pujant per una llengua encaixonada a l'esquerra de la canal amb 85º, després una campa de neu de 45º fins la reunió, situada a l'esquerra i formada per dos pitons una cinta i un "maillon" existent.

Jordi sortint del segon ressalt

D'aquí al tercer "ressalt" és tota una excursió, s'accentúa més la pendent per arribar als 50º i hem d'obrir traça, passem pel costat d'una cova i poc després ens trobem amb la "rampa" del tercer ressalt que com a molt té 75º.

En plena acció al tercer ressalt

Desde el segon ressalt anem al "ensamble" i així ho seguirem fent fins el final.

Superat aquest tercer ressalt hi han dues opcions una és girar a l'esquerra per anar a buscar una campa de neu a 65º ( amb algun tram a 70º) on les vistes de la pared son impresionants (ll'astima que la boira s'està enganxant a la muntanya).

L'altre opció és seguir recte on les dificultats son menors.
Arribem a dalt, hem trigat dues hores i ara ens toca pujar el pic de costa cabirolera o roca punxenta, on ens trobem amb alguna rampa que ens obliga a utilitzar els piolets.

Aquí dalt la boira és tant intensa que la creu no la veiem fins que estem al costat, hem d'anar a buscar la canal del Cristall, tasca que ens costarà prop de dues hores!!

Després d'algun error d'orientació i de donar alguna volta de més arribem a la canal del cristall, tenim companyia un grupet de 6 que acaben de fer la canal de l'Ordiguer.

Dues persones a la Canal del Cristall

Comencem el descens que ens durà fins a Prat de Cadí i d'aqui a Estana, el que donariem per tenir uns esquís!!

Seguir llegint »

El dia després

Avui el temps ha canviat radicalment, les ràfegues de vent huracanades han deixat pas al seu germà petit: el vent moderat i intermitent. Volia tornar a Formigueres per veure l'estat del bosc i avui m'he decidit a agafar la bici de carretera, així que m'he ficat tota la roba que he trobat i som-hi!

Fins al coll de la Quillane el ventet m'ha acompanyat a favor, en pujades he pogut mantenir 250-280w i en pla 200-230w ( no m'ho pensava poder aguantar aquests wats). El descens fins a Matamala ha sigut molt "moll" i a l'agafar el trencall cap als Angles un rètol de "Route fermé" em tallava el pas. Fent cas omís he passat i m'he trobat fent snowbike amb la bici de carretera per no sabia si una pista d'esquí de fons o una carretera, fins que un primer pi m'ha tallat el pas a l'alçada de l'entrada a la zona del llac:

A partir d'aquest punt era un continu veure arbres caiguts sobre la carretera, la imatge era dantesca, no vaig poder reconèixer on vaig deixar el cotxe el dia abans ( vaig fer be marxant per potes i amb les botes ficades, uns minuts més i em converteixen el cotxe en un coupé).

A mesura que anava avançant entre els "cadavers" de pins he arribat a una zona on mig bosc havia caigut, donava la impresió que el vent en aquell punt estigués canalitzat o simplement els arbres havien crescut massa ràpid:

Anava amb la idea d'anar a la zona on vaig filmar el video ahir però una vegada he arribat a la cruilla un vent de cara em va fer desdir-me i tornar cap a casa, al final he fet 3 horetes a 225w.

Seguir llegint »

Temporal de neu a Formigueres

Aquest matí he anat a inspeccionar una part del recorregut entre el llac de Matamala i Formigueres; era la única part del recorregut que no havia fet fins el final i per evitar sorpreses la setmana que ve, que és en principi quan intentarem fer tot el recorregut d'una tirada.


He deixat el cotxe a la carretera que va de Matamala fins les Angles i que passa a prop del llac/presa, i he anat direcció Est, direcció Formigueres.


D'un bon principi la pista, a voltes amb neu gelada, a voltes amb una capa de neu acumulada, estava plena de pinassa, branquetes i en ocasions "brancasses", però "xino xano" he anat fent fins trobar la carretera de Formigueres als Angles, l'he creuada i més del mateix, en aquesta part he anat seguint els rètols "Sentier nordique Fontaines" fins una zona que conecta amb la pista que puja a Camporeils i on a dretes surt un caminet trepitjat de fort pendent que indica "Liason Station".







En aquest punt el vent ja era molt fort i a mesura que anava avançant per la pista, la situació per moments es complicava fins el punt que un arbre m'ha tallat el pas i he girat cua per la mateixa pista que he agafat per arribar fins aquí. Devien de ser les 12h45 i les ràfegues de vent eren tant fortes que l'aspecte que tenia la pista era molt diferent a feia uns quants minuts, fins arribar al punt de trobar-me 4 pins enormes sobre el camí i haver de descalçar-me els esquís i seguir bosc a través. En aquesta mateixa zona els arbres anaven caient en funció de les ràfegues de vent i una bona part dels arbres del bosc, els més joves i amb menys cos, eren ja a terra.






En els següents videos es veu millor la força del vent i com movia els arbres.

A peu he arribat a la carretera de Formigueres amb les Angles, l'he atravessada i m'he tornat a calçar els esquís i just davant meu he vist això:

aquest arbre ja no és tan jove!

Amb un ritme més viu i amb ganes d'arribar al cotxe ( estarà sencer o l'haurà xafat algun pi?), al passar per una zona desforestada, el vent entrava per darrera havia inclús d'anar frenant de la velocitat que agafava i per poder esquivar els arbres caiguts a la pista.

Arribo al cotxe que encara estava al seu lloc i sencer, encara que no sé si per molta estona perquè a 15 metres acaben de caure dos arbres més, amb les botes d'esquí de fons encara als peus guardo esquis i pals i entro al cotxe amb la intenció de tornar per on he vingut, ostres si la carretera està tallada per una altre arbre!!

No tinc més opció he de continuar fins les Angles, però la cosa no estava molt millor:

Ja per la carretera de Formigueres als Angles poc després de la intersecció m'ha avançat un contenidor d'escombraries per l'esquerra, donant voltes sobre ell mateix pel camp: però si vaig a 60 km/h?

A mesura que anava avançant per la carretera s'anaven veient cotxes a la cuneta fins a Montlluis, allà sembla que el temporal no ha picat tant fort, sembla que la cosa esta més tranquila, demà potser hi torno per veure com ha quedat el bosc.

Al final deuen haver sortit uns 20km.

Seguir llegint »

Gel a Bielsa

Aquest dissabte teniem la idea de fer la via a la dent d'Orlú "un fil sous les etoiles" amb el Jordi, que havia parlat amb l'Alfons Gaston, que l'havia feta dijous, que estava en molt bones condicions, però a l'entrar anticicló ens n'hem desdit perquè es veu que l'entrada i la sortida estan delicades per possibles allaus, haurem d'esperar a què refredi una mica el temps! (ja en van dues!!) Així que ho deixem estar i quedem diumenge per anar a encadenar les estacions d'esqui de fons. Total que en Jordi s'ha quedat amb l'espina clavada després de lo de vallter i ara a més a més la dent d'Orlú, em truca i comentem d'anar a fer gel : Juglars? osti no! molta aproximació amb neu fins els genolls, Soulcem? no hi em estat mai, l'aproximació és molt poca però volem alguna cosa més "potent" : Bielsa?

Surto de Puigcerdà a les 22h (?¿!) quedem amb en Jordi a Almacelles i d'aquí cap a Bielsa, on arribem i continuem fins la boca sud del túnel, son les 3h15' de la matinada i tenim una furgo al costat.

Ens aixequem a les 7h30' avui farà un bon dia, esmorzem, ens equipem i decidim anar fins els peus de "el sueño del agua" i hem de fer mija volta perquè està mig desfeta:

El sueño del agua

Agafem el cotxe i cap a la boca nord i, com no podia ser d'una altra manera, estava plena de cotxes:

Parking boca nord túnel

Amb la moral una mica pel terra travessem la carretera ens calcem els grampons i anem direcció Est, seguint les tracesque en 10' ens porten fins a les primeres cascades de gel, a la zona de "el estrecho"ens trobem a vàries cordades pujant, una d'elles fent "tope rope" a "la cascada del estrecho", decidim quedar-nos-hi quan girem la vista a la dreta i veiem que en la zona de "la Dorada" deuen haver-hi 15 persones esperant el torn.

Sector del Estrecho


Comencem per la part central per on feia poc acabava de pujar una cordada, comença amb uns 60º per després passar a 75º amb algun pas de 80º, reunió montada amb 1 parabolt i un pitó.

Ja anem entrant en calor i tot i haver dormit només 4h no ens notem el cansament (ja ens ho trovarem dilluns!) els de la cordada de l'esquerra que están fent "la cascada del estrecho" ens deixen lliure la via i ens hi fiquem, curta però maca via amb 2-3 metres a 85º, sortida amb neu i reunió montada a les roques de l'esquerra.

Aprofitem que la cordada que estava a la dreta del sector fent "Du lard du cochon" ja han començat el segon llarg, ens hi fiquem.

Una vegada fetes totes les vies del sector mirem el rellotge, encara son les 14h! cap a la zona de la Dorada hem d'esperar una mitja horeta que ens anirà be per a recuperar (llàstima no haver pensat en portar l'arroç!). Tota la part esquerra del sector fa estona que li toca el sol, no és fins les 15h que torna a esta a l'ombra i és en aquest moment quan un grup de francesos obren La Dorada i hi fan uns quants tope ropes, és aleshores quan ens decidim i obrim la via del costat, un inici a 70º per acabar amb algun resalt a 80º.




Sector de la Dorada



Temporada Tardor-Hivern 2009 : pantalons Gore Tex Soft Shell, Piolets Black Diamond Quark, guants windstopper, botes Sportiva ... model Jordi Vila

Una vegada han acabat els francesos passem la corda per dalt i ens fem uns llargs de segon per per la Dorada per acabar de fer el dia, un principi de 75º i amb algun ressalt de 90º a la part superior.

Son les 17h, toca retirada, en 10' arribem al cotxe i per fi mengem un merescut arroç, ara ens esperen 4 horetes de cotxe fins arribar a casa, ha merescut la pena.

Seguir llegint »

Conrado-Altamira del Gra de Fajol gran

Feia unes quantes setmanes que li anavem al darrera a aquesta via, sabiem (en Jordi i jo) que estava formada, que pocs anys ho estava i que les condicions eren bones, però per una cosa o una altre no coincidiem. Avui per fi ens hem ficat d'acord i aquest matí ben d'hora sortiem del pàrking superior de vallter direcció cap a la corba desde on surt el camí que porta fins el peu de via.

Aquesta nit no ha fet massa fred, torna a haver-hi inversió tèrmica!.

Boires a la plana desde el parking de vallter



Quan portem 30' estem al peu de la pala de neu del Gra de Fajol Gran i ens disposem a remontar-la, al principi hi ha alguna traça de raquetes però més endavant, quan la pendent s'accentua, hem d'obrir traça amb neu per sobre els genolls i en algun punt fins la cintura.




aproximació a peu de via


Arribem al peu de la via i muntem reunió amb un pitó i Jordi comença el primer llarg, és el llarg més difícil, en condicions, pràcticament es puja sense tocar roca, però només es veu pedra i ens farà suar de valent! arribem a la reunió i comentem el llarg que acabem de fer: la via no està en condicions, el què s'hauria de poder pujar amb piolet tracció, amb algun pas de mixte, s'ha convertit en escalada en roca amb grampons i piolets.

Inici del primer llarg

Decidim inspeccionar el segon llarg però als 3 metres ens trobem amb més del mateix, amb neu que es va desfent i que deixa al descobert la roca nua, així que decidim girar cua i esperar que es formi i poder disfrutar de la via.

Seguir llegint »

Conexio estacions Bolquera-Calvet

Avui per la tarda he anat a inspecionar la unió entre aquestes dues estacions, la idea és poder fer la major part del recorregut amb els esquís als peus. Els passos lògics son desde el càmping de les Bulloses on hi ha un pont que creua el riu i uns kilòmetres aigües amunt torna a haver-hi un altre. Així doncs he deixat el cotxe en aquest segon punt, al costat d'una parada del bus que passa durant els mesos d'estiu. He sortit direcció Bolquera per una pista amb neu però amb unes roderes impresionants que m'ha portat fins el pont i fins la caseta que està al costat de la pista la Tet. D'aquí he volgut inspeccionar el tram del camping i les possibles conexions i he fet la pista Barres i més tard he pujat fins el parking a parlar amb els "pisters" de l'estació.
La segona part de la sortida l'he feta retornant al cotxe, creuant la carretera i engaltant una pista que surt a mà esquerra ( he hagut de caminar uns 100m per l'asfalt), al principi és bastant constant en l'ascens però arriba un punt que et trobes un pujador molt pendent però curtet seguit d'un altre més pendent i més llarg, per arribar a la fi a Calvet.

Un cop a Calvet segueixo la direcció de la pìsta i en trobar-me una pista no marcada a dretes, l'agafo i em porta prop del camping, a uns 500m, decideixo que és millor opció per on he vingut; ja amb la feina feta acabo de remuntar el cami i faig el bucle de Calvet i d'aquí al cotxe. Han sortit un parell d'hores i ara només queda inspeccionar l'enllaç coll de la Creu-Matamala, que això ho deixarem per dissabte.

Seguir llegint »

NEIX UN NOU PROJECTE

Durant el sopar d'ahir nit a Canillo estem sentats a la mateixa taula el Marti, l'Albert el Jordi i un jo, i xerrant de les estacions d'esquí de fons es comenta que una moto de neu uneix l'estació de Calvet-la Quillane amb la Llosa, arran d'això el Martí comenta que ell coneix la unió (perquè ho ha fet en bici) entre Bolquera i Calvet, i l'Albert comenta que el Marçal amb els gossos i el trineu va a entrenar per una pista que està molt a prop de Calvet.

Avui diumenge hem anat a inspeccionar amb el Jordi aquesta última zona, més concretament entre la carretera dels Angles i Formigueres: Sortin de Calvet agafant la pista Lluzen que empalma amb la carretera que uneix la carretera als Angles amb la de les Bulloses, la travessem i tot seguit comença una pista trepitjada per a raquetes però donat el poc transit d'aquestes es fa be el descens que a voltes és bastant pendent, per arribar al llac dels Angles.

Amb el bon temps que va fer diumenge fins i tot el ninot de neu va sortir de casa a parar el sol

Es va vorejant fins trobar una altre vegada asfalt, el creuem i engaltem una pista que ens durà per boscos de pins i amb una pendent bastant suau fins la carretera interior de Formigueres als Angles.

Espècie en extinció

Tornem a travessar l'asfalt i calcem esquís per la pista anomenada la Fontaine que ens durà fins a Formigueres. M'han sortit unes 3 hores ja que el tram fins al llac l'he fet dues vegades.


Un cop inspeccionada la zona, neix la idea de unir en un sol dia amb els esquís als peus, totes les estacions franceses d'esquí de fons:

Una possibilitat seria començar a Font-Romeu, sortint de la Calma, Panoràmica, Coll Rouge, epaule, per pistes d'alpi baixar fins a Pyrenees 2000, Termanal, les Crestes, la Tet, unio amb Calvet, la pista de Calvet, i arribats a aquest punt tenim dues opcions una és seguir el recorregut inspeccionat avui fins a Formigueres i l'altre és conectar amb la Llosa fins el coll de la Creu i d'aquí baixar fins Matamala i Formigueres. Aquesta segona opció falta confirmar l'estat de les possibles conexions.

conexió llac dels Angles carretera Formigueres

Seguir llegint »

Hockey sobre gel a Canillo

Ja és el quart any consecutiu que per les festes de nadal anem a Canillo a jugar a hockey, pack sopar-hockey, i aquest any ha hagut rècord de participació, 20 jugadors a la pista i tots a l'hora! sort n'hi ha hagut perquè després de la "matxacada" de la tarda això ens ha permès anar una mica més relaxats (...).

Aquí està la foto de tots els valents que estaven a la pista:

D'esquerra a dreta : David,Jaume, Litus,de vermell en Jordi, al seu costat en Toni,Jo,la Mireia, l'Alberto,la Paki, en Josep,la Mercè, en Joan, als seus peus Rafa, als seus peus la Roser, a la seva esquerra en Batista,l'Albert, Martí,Carol,Elsa i el meu cosí Ignasi.

Al final el "match" va acabar (com no podia ser d'una altra manera :-) 4:2 a favor de l'equip negre i això si amb una suada de campionat, una dutxa i a sopar una mica de "pica pica" i un segon plat, risoto al funghi, per cert molt bons, i de postre merescut pastis de xocolata!!!

Seguir llegint »

Esquí de muntanya a la vall d'Incles

M'he llevat a les 5:45 he esmorzat com un "viking", he reescalfat el tè per a ficar-lo al termo ben calent i poc després m'ha trucat en Jordi, que mirés per la finestra que estava nevant!; però l'home del temps va dir que avui no estaria ennuvolat! al final decidim intentar-ho i la idea és atravessar la vall d'Incles amb els esquís de muntanya fins la cascada de Juclar i escalar tot el que es pugui.

Arribem a la corba de la carretera de Soldeu després d'1h de cotxe, sort que hem anat amb el cotxe del Jordi perquè amb la neu que hem trobat a l'envalira jo hagués tingut que ficar cadenes.

Aquí sembla que s'obren algunes clarianes pero la zona de Juclar es veu molt tapada. Ens calcem les botes i els esquís i carreguem les motxilles que pesen com autèntics morts!

Ens toca caminar per la carretera nevada que dóna accés al poble, en total son uns 3km molt planers. A l'inici del tram nevat ens hem trobat un land Rover llevaneus i al costat una moto de neu ( deu ser el vehicle oficial d'aquest indret).

Arribem al què a l'estiu és el parking pels cotxes, han passat 40'! poc després agafem el camí de la dreta que ens durà a creuar un petit pont sobre el riu:

A partir d'aquest punt pujarem per la riba dreta del riu i poc després ens adonem que no ha sigut una decisió correcta i per tant ens toca tornar a travessar el riu aquesta vegada sense l'ajuda de cap pont, així doncs, amb neu fins els genolls busquem el tram més estret i anem passant material a l'altre costat, el Jordi té la seva pròpia tècnica:

Entrem en una zona de bosc bastant pendent i sense traça que fa que la progressió sigui molt lenta. Poc després deixem el bosc i passem per al costat d'un salt d'aigua, comencen a caure algunes volves de neu, a partir d'aquí la traça la fem per la vora esquerra del riu, ens trobem unes roques molt grans que hem d'anar esquivant i poc després veiem el refugi de Juclar, el deixem a l'esquerra i voregem el primer dels estanys

Ja veiem la collada de Juclar, després de vorejar també el segon dels estanys aquest per la llera dreta i de remuntar uns metres arribem a la collada i el vent ens obliga a baixar amb les pells ficades uns metres vessant avall, són les 12h 30 hem trigat 4 hores a fer 700m de desnivell? millor que no ho expliquem a ningú; decidim no baixar cap a Juclar i fer mitja volta ja que el temps se'ns tira a sobre, tot baixant ens trovem a un raquetista amb el seu gos que va cap al refugi (on ha dormit aquesta passada nit) i en Jordi i jo decidim anar-hi a menjar.

Amb l'estomac una mica més ple, tot baixant veiem un petit salt d'aigua gelat i decidim anar-hi a passar l'estona:

Deu tenir sobre els 7 metres, la primera meitat 80º i la segona 90, no tenim massa temps, son les 15h, així que ens equipem i comencem a pujar, la reunio l'hem de fer en roca, amb els piolets, a l'esquerra de la vertical de la "via", en un forat en la roca, el descens el fem caminant. Comentem amb en Jordi que potser hem sigut els primers a obrir aquesta "via", sigui així o no, li ficarem nom: "la fuficie què é?"

Son les 17h15 hem pujat 5 vegades cadascú, pleguem material i comencem a baixar, ho fem com podem, el pes que duem a l'esquena no ens deixa disfrutar del 30cm de neu pols, arribem a la carretera i en pas de patinador evitem ficar pells i per fi arribem al cotxe, son les 18h hem tallat ven arran, s'acaba de fer fosc, han sigut 9h d'activitat, lo millor és que ara ens toca fer un partit de hockey gel!

Seguir llegint »

Esquí de fons a Font-Romeu

Aquesta tarda després de dinar, tot i estar començant a nevar he pujat a l'estació d'esquí de fons de la Calma. Només he fet 45', però si per la tarda no hagués tingut que treballar m'hi hagués quedat fins que es fes fosc perquè la neu amb els quatre flocs que havien caigut formava una capa de 3cm verge que semblava que estiguessis flotant.

Al final han sortit uns 13km per la Calma, la Panoràmica, Coll Rouge i l'epaule.

Tram de la Panoràmica

Seguir llegint »

Esqui de fons a Pirinees 2000

Un altre dia d'esquí de fons, aquesta vegada a Pirinees 2000 una estació que convina recorreguts pel bosc amb trams que van seguint el curs del riu que baixa de les bulloses.

Tram de la pista la Tet


Després de les nevades d'ahir i del fred intens d'aquesta nit, ha deixat una capa de 3cm de neu trepitjada que feia les delícies de qualsevol, això si, les estalagtites a la "perilla" no les he pogudes evitar!

Tram de les Crestes


Tot i fer molt de fred la neu no era tan ràpida com altres dies, tot i això les 2h i 15' m'han donat per fer la Termanal, Les crestes, La Tet, un altre vegades les Crestes, La Forge i Barres per tornar a acabar al parking, un total d'uns 32 km molt tranquils que espero m'ajudin a regenerar les "matxacades" d'aquests dies, i demà...... a treballar.

Seguir llegint »

Esqui de fons a la Quillane-Calvet

Inaugurem el blog amb una sortida d'esquí de fons a les pistes de La Quillane-Calvet amb la sempre gratificant companyia de l'Albert i la Gemma.


Hem sortit a les 10h20 de Puigcerdà, avui per sort no hem trobat cues ni d'anada ni de tornada, així que la cosa ha anat "rodada" i a les 11h teniem els esquís als peus.

La neu estava ràpida ( ja ho podia estar, el termòmetre marcava -5º) i hem fet 3 voltes a la pista vermella Calvet més un tram de la Lluzen i Calvet la Serra, en total uns 40km. Avui tocarà encerar els esquís que amb el dia d'avui ja en son 4 consecutius i demà a'hi ha de tornar que encara el tinc lliure!.

Seguir llegint »