Hoquei gel a Canillo

Avui tocava escalada matinera, hem quedat amb en Jordi a les 8h i hem anat cap a Malpàs, un sector de conglomerat que està aprop de Berga, direcció Avià/Solsona tot agafant (després de l'Espunyola) una carretera a la dreta direcció Capolat.
Son vies relativament curtes i això ens ha permès fer-ne bastantes; al final han sortit 6 vies: 6a,6a+,6c+,7a+,7a,6b+







Hem acabat a dos quarts de quatre i desde aquí cap a Andorra que avui toca partit!!




Un any més i ja en portem 6, quan s'apropen les festes de Nadal toca organitzar una sortida a Canillo per a fer "el partit". Després de dues setmanes trucant la gent per a poder asolir el número mínim de participants, 10, avui és el gran dia!!
A les 20h estem tots a la recepció del palau de gel de Canillo, aquest any som : El David, Joan Carles (alies perraca),Raul, Jaume, Alberto, Toni, Xavi, Francesc, la Roser, Mireia, Paqui, Laura, Mariona, Nuria i Jo.


Abans de començar s'ha d'analitzar el "rival"


I per fi comença el partit!!


Inici de la segona part, bastant més suats!




Al final 8-2! continua el domini dels Topos!

Seguir llegint »

Roller Ski a la Collada de Toses

Rebuscant pels recons oblidats de l'habitació de casa, ahir per la tarda quan vem tornar d'escalar a Mongrony ( un 6b per escalfar¿? i un 7a per acabar ) vaig desenpolsinar els rollers que tant de temps feia que no els utilitzava, m'enrecordaré de fer anar això?
Aquest matí ho hem comprovat, amb en Jordi, hem quedat a Urtx per a pujar amb dos cotxes fins a la collada i baixar amb l'altre, 20km amb una pendent força suau, per anar agafant la tècnica i l'equilibri necesaris.
El dia s'ha aixecat força gris, el sol està escudat per un mantell de núvols que esmorteeix la seva claror en un cercle molt més ampli, no em faran falta les ulleres;









aquesta nit passada han caigut quatre gotes, hi ha trams humits, tenim l'esperança que el dia s'aguanti...i així succeeix, a mesura que anem pujant tot gaudint de les olors de l'herba humida, disfrutant cada corba de la carretera, el dia es comença a obrir, estem arribant a dalt, la temperatura és excelent, vaig sense guants i no tinc fred, només m'acompanya una tèrmica, el maillot de la bici, les malles i un buff. Han sigut 20km en 1h 40 amb parades incloses i a un ritme suau, d'aquells que et permeten "anar fent base" i "anar fent boca".

Seguir llegint »

Petit Peric desde les Bulloses

L'hivern està trigant massa a aparèixer aquest any, després de setmanes de bon temps avui ens donarà el primer toc d'atenció.

Pot ser l'últim treking de l'any, a partir d'aquestes dates la lògica aconsella canviar les botes de treking pels esquís de travessa i la diversitat de colors s'unifica en un de sol, el blanc.
L'itinerari escollit: el Pic Peric desde les Bulloses.
Sortim a quarts de 9 de Llívia, Gonzalo i jo direcció al parking de l'Hotel Boneshores al costat del llac de les Bulloses, el dia és explèndid no hi ha pràcticament núvols, fa caloreta, pot ser un bon tancament de temporada!

Sortim del parking i ens disposem a vorejar el llac/presa, al fons s'albira el nostre objectiu, amenaçat per núvols baixos.
En 30' deixem el llac endarrera, travessem un pont de fusta i anem seguint les marques de GR fins que un rètol ens mana girar a l'esquerra en direcció Campcardós.



El ritme és el suficientment tranquil com per a permetre'ns anar xerrant durant tot el recorregut i sense adonar-nos-en arribem al petit refugi de la Balmeta, portem dues hores, entrem a fer el xafarder, li fem una ullada al temps (sembla que el cim faci de barrera als núvols i no els deixi passar) i continuem cap al cim.



Ataquem la pala final, pràcticament aquí guanyarem tot el desnivell fins el cim, així doncs la pendent és força més acusada. Ens trobem zones amb neu gelada que ens obliga a clavar cantos i zones amb més gruix que ens deixa respirar una mica.



A mesura que anem pujant ens ve al cap el descens, amb aquest calçat i sense grampons no serà fàcil, gens fàcil. Instintivament aumentem el ritme passem un primer ressalt, no és aquest el cim, passem un segon ressalt... tampoc, em recorda al Cassamanya, a la tercera la vençuda, ja hi som! estem al cim del Petit Peric després de 2h30', comença a entrar vent de Nord, molt fort, arrossega la neu i ens la estavella a la cara, no veiem res, iniciem el descens sense perdre ni un segon.
La baixada es complica, a les plaques de neu gelada li sumem el vent que no ens deixa veure res, estem al Capcir o a Canadà? a les pestanyes se'ns hi gela la neu que el vent ens dispara a la cara, ens costa mantenir els ulls mig oberts, hem de baixar ja!
Rellisco i baixo uns metres lliscant, m'aturo amb el bastó, m'aixeco, tinc les mans gelades, m'he deixat els guants a casa! Se m'estan congelant les mans, així m'ho fa saber el meu cap quan em començo a marejar i he d'asseure'm, em fico a les mans els guants de recanvi de Gonzalo, vec una mica d'aigua i cap abaix,hem de sortir d'aquí! A mesura que anem baixant el vent suavitza, anem a buscar el bosc allà estarem més progegits. Anem baixant per un recorregut diferent al de pujada, arribem a un parell de llacs i tot seguint el torrent arribem fins el refugi, parem lo just per a veure una mica de te calent i per evitar refredar-nos sortim ràpid, la tempesta ha deixat 15cm de neu nova i no hi queda cap tipus de rastre d'aquest matí, tot i això aconseguim intuir el camí tot i que al final, un cop hem arribat al cotxe, ens n'adonem que hem trigat 30' més a baixar del cim que en arribar-hi!!

Seguir llegint »

Escalada a les Bulloses

Estem a 1 de Novembre i anem amb màniga curta, estem a 1900m a uns 20º, escalem sense samarreta i tot suant ens ve a la memòria que tot just fa un any exactament el dia 2 de Novembre estavem fent esquí de muntanya després de la important nevada dels dies anteriors.

Quedem a les 8h30, avui toca la zona de les Bulloses, el roc d'Aude. L'altra vegada vaig deixar un projecte per la zona un 6c+, abans però escalfem en un 6a+ del costat i hi anem directes.
Tota la via és molt física amb un descans al mig que si no hi fos tranquilament seria 7a. Es va pujant per una fisura, entra una mica més de la primera falange alternant dreta esquerra fins a trobar un forat que agafem amb esquerra i ja amb dreta busquem la coronació de la fisura, aquí arribem al descans, després una travessa a dretes amb dos passos bastant dinàmics ens porten a la part final ja més suau. Bonica via i molt a prop de casa.
Canviem de sector i anem a explorar zones noves el sector de Miroir de Pierre, una pedra enorme on es dibuixen unes precioses fisures, a la dreta un 6a a l'esquerra un 6c. El 6a primera part tècnica i segona disfrutona que solventem amb bavaresa.







El 6c una primera secció molt tècnica ens porta fins a un flanqueig sense peus per acabar sortint verticals.







Tornem a canviar de zona ara ens arribem fins al sector anomenat Quer Roig i sense preàmbuls ens fiquem a "jugar" amb una fisura de 7a una mica dubtós, pel Jordi està més aprop de 7b que de 7a.



Tant si n'és un com l'altre li fem varis pegues i ens assegurem una bona congestió dels avantbraços. Són les 16h i ni hem dinat així que toca retirada satisfets per la feina feta i deixant-nos nous objectius pel futur.

Seguir llegint »