Després d'un reparador son i d'un esmorzar a base d'una truita de dos ous, una llauna de tonyina, dos peres i dos kiwis, fiquem romb cap a la Vall de Fournel. Després de la barrera comencen 6.5km de pista nevada que hem de pujar amb el cotxe... la pujada l'anem fent be,poc a poc, amb alguna entravessada pero sense massa complicacions. Arribem a un punt on la pista és travessada per un torrent gelat i amb algún bloc de gel a un dels costats... fins aquí arribem, giro el cotxe i la pregunta és: s'aguantarà el cotxe a la baixada? provem-ho. El resultat és que no. Així que decidim baixar-lo fins passades les rampes més pendents i solventar el problema abans d'anar a escalar, sino el neguit no ens el treurem de sobre. La maniobra no resulta fàcil, la primera marxa és massa llarga per baixar utilitzant el fre motor i baixo en punt mort acariciant el pedal del fre, baixo molt poc a poc, és qüestió de temps i paciència si no fos perquè apareixen dos cotxes de cara...
La cosa es comença a complicar, fan marxa enrera fins a trovar un sobreample i continuo baixant fins una zona més planera, ara toca remuntar a peu.
Hem perdut més d'una hora, així que canviem els plans, comencem fent la Davidoff que la tenim al costat.
El primer llarg l'obro jo, el gel està força picat i sona a buit, la via està orientada a cara Sud i el sol, avui, escalfa de valent. És un llarg curt amb una reunió de paravolts a la roca de la dreta que em salto i la monto uns metres més amunt amb els piolets en una zona més còmode i des d'on veig el llarg estrella, després però d'una caminada de deu minuts. Durant la pujada sentim un barrabum a l'altre costat de la vall, al costat de la Double Scotch, i això que és cara Nord, no pinta be.
Comença a fer calor i a fer nosa la roba, ens situem sota la paret de gel, es veu molt picada, més a la dreta un parell d'enormes estalagtites de gel estan degotan força, més a la dreta es veu la Vall de Fournel.
A mitja paret, en el canvi de pendent hi ha instal.lat un abalakov, està precari, de cop sento un barrabum molt fort, el gel tremola, miro avall i una de les estalagtites ha caigut... pujo tan ràpid com puc i en arribar a la reunió, veient l'estat en què es trova el gel busquem el camí de baixada, és el més prudent.
Foto de l'abans
Foto del després
Arribem al parking i ens trobem amb uns italians, em diuen que m'han fet fotos mentres pujava, que si han sortit be me les envia, dit i fet.
Ens apropem als peus de la Double Scotch, avui no la podrem fer, no tenim temps, però potser demà ens hi apropem i ens animem, és una senyora cascada, si el gel no està picat donarà molta guerra.
Mentres ens l'estem mirant baixa un guia amb el client i li preguntem com està: "Parfait!", demà ja tenim el planing fet.
Tornem al parking i comencem a baixar a peu a la recerca del cotxe, quan portem 100m uns francesos amb una Kangoo paren i ens ofereixen baixar-nos, no ho dubtem ni un moment.
El nano porta rodes de contacte i baixa a tot drap, per allà on unes hores abans jo anava en punt mort a 5km/h ell baixa en segona-tercera... arribem a l'alçada del torrent gelat i s'encasta contra el marge de neu, fa marxa enrera i el cotxe no es mou, marxa endavant, tampoc, toca empènyer. Avui sembla que hem trepitjat merda!!
Comencem a empènyer i el cotxe no es mou, amb l'ajuda d'una pala netejem la roda davantera de la neu però ni així, la solució: entre els tres aixecar el cotxe i moure'l fins la traça.
Amb els peus molls tornem a pujar al cotxe i tornem a baixar a tot drap a la recerca del nostre, per fi arribem i lluny d'estar més tranquils ens toca baixar-lo fins a trobar l'asfalt.
Per fi arribem a Argentiere-la-Bessée i anem a comprar unes piles pels frontals i quelcom de menjar, aprofitem i ens fem amb unes cadenes a l'Sport Magazin.
Encara és d'hora així que decidim anar a fer la Sombra d'Eros II/5 100m a Ceillac.
Arribem al parquing, avui fa menys fred que ahir a la mateixa hora, un home d'avançada edat li diu al Jordi que s'abrigui que agafarà fred, deu estar amb la família fent les vacances de Carnestoltes. No ens dona temps a agafar fred, sortim del cotxe i fiquem la directe cap a la la via.
Arribem al peu de la via, el centre de la cascada està desfet, per la dreta una línia de gel consistent sembla tenir continuitat fins dalt, ho intentem.
Començo a pujar aprofitant gantxetjos i forats de cargol, mentres pujo vaig buscant el punt on canviar de cara i passar-me al centre de la cascada per poder sortir, el gel es desfà, és granitzat, en un parell d'ocasions em marxa un peu, cau tot. Em queden dos metres per sortir, s'ha fet de nit, fico un cargol que no queda tot lo fort que deuria i tiro amunt, arribo a la reunió muntada en un arbre, l'aigua que va caient per la cascada m'ha deixat xop, això està "pa matarse".
Agafem el camí de baixada, el cel torna a estar estrellat, arribem al parking, la temperatura ha pujat 10º respecte ahir.
