Travessa dels Pirineus en bicicleta de carretera ( dia 1 )

Ho haviem estat parlant desde feia un any (quan Gonzalo en la que seria la seva segona etapa de la travessa dels pirineus per carretera, a Ax-les-Thermes li van "pispar" la bici) quan vem decidir fer-la conjuntament el 2009. I així ha sigut, no sense algun que altre contratemps que per sort hem pogut solucionar i al final el resultat ha estat més que satisfactori.

El recorregut escollit és molt semblant al proposat a la pàgina de la Route des Cols però amb algún toc personal on hi hem inclòs algún port que ens agradava o alguna etapa que se'ns presentava com un repte.

En principi vem estudiar les etapes i ens en van sortir 5 de les inicials 7, la primera d'elles

Port Barcarés - Tarascon

Avui, diumenge 30 d'agost comença la travessa dels pirineus per carretera, després de trobar solucions a qüestions importants sobre les etapes, la pernocta, el pes a portar, que ens havien portat de cap desde feia unes setmanes, s'esvaeixen i aconseguim en l'últim moment un conductor per a l'autocaravana.
Així doncs la cosa es simplifica moltíssim. (A mesura que avancen els dies ens n'adonem que la decissió és la més correcta i el xofer ha resultat ser inmillorable!) Ara no ens hem de preocupar de buscar cap lloc per a dormir ni en arribar abans de les 12h a cap restaurant per dinar (estem a França) ni perdrem 1h en fer-ho, ni si carreguem amb la roba d'hivern ni tan sols estem obligat a arribar a cap poble per a pernoctar.

Sortim de Puigcerdà, com sempre amb una mica de retard, i prenem direcció a Argelès-sur-mer. Demà la primera etapa serà llarga, ens espera Coll Xatard, Coll Fourtou i per acabar de rematar el dia Coll de Pailheres. Seran un total de 175 km i prop de 3000m de desnivell.
De camí cap a Argelès, decidim modificar el recorregut, massa dur per a ser el primer dia!
Conduim fins a Port Barcarés, seguim direcció "Plages" i al costat del port trovem un aparcament bastant gran amb alguna que altra autocaravana i com manen les regles del bon autocaravanista ens fem companyia mútuament.
Sopar lleuger i amb els nervis de l'etern dúbte ens anem a dormir.

Ens aixequem d'hora, més del previst, no estem acostumats (encara) als horaris francesos i a quarts de 8 ja hi ha gent pel port voltant i comprant peix fresc.
Esmorçem com a "vikings", ens fem les fotos de rigor vora el mediterràni, saborejant el moment, intentant captar cada detall, cada imatge, cada olor, conscients que aquí, en aquest precís moment comença aquella aventura que havia anat agafant forma desde feia 1 any.

Així doncs sortim de port Barcarés



i en comptes de pujar coll xatard i coll fourtou ens arribem fins Axat tot seguint la vall, passant per poblets com Estagel, Maury, St. Paul de Fenouillet i castells com el de Queribús i el de Puilaurens.



Desde Axat



tot seguint la vall de l'Aude, ja per territori conegut, arribem al castell d'Usson, des d'on iniciem la pujada més important del dia, el coll de Pailheres. Durant tot el recorregut la calor ha fet acte de presència i durant aquest primer tram de pujada fins a Rouze ens fa suar de valent i ens obliga a parar a la font d'aquest poblet a refrescar-nos.
El coll de Pailheres desde Usson són 15km amb una mitjana del 8,1% un desnivell de 1200m i un coeficient de dificultat segons la pàgina de salite (www.salite.ch) de 139,61 (més dur que el tourmalet per qualsevol de les dues vessants!!)
Pugem a bon ritme, les rampes més dures ens obliguen a pedalar amb una cadència molt baixa i on el pulsòmetre no passa de les 140ppm, ens hem d'anar controlant que tot just és el primer dia. Arribem al coll i les vistes són excepcionals, practicament no hi ha cap núvol i desde els seus 2001m s'arriba a veure desde les muntanyes d'on venim fins (desdibuixats per la calitxa) l'Aneto-Maladetes. Estem disfrutant com a nens, és el nostre primer coll de la travessa, un vell conegut però que no ens deixa indiferents.











La part més difícil del dia està feta només ens queda baixar el Pailhères que gairbé sense adonar-nos ens porta a Ax-les-Thermes ( una mina en quant a ports, recorreguts i bellesa dels seus racons). D'aquí per carretera amb tendència a baixar arribem a Tarascon.
Aquí és on hem quedat amb Bruno, el nano que ens ha fet el favor d'acompanyar-nos i ens acompanya amb l'autocaravana. La sorpresa és que no està en el lloc que hem quedat. Després d'unes quantes trucades desde la oficina d'informació de Tarascón (el mòbil de Gonzalo no tenia bateria i el meu no tenia activat el roaming) aconseguim ficar-nos en contacte amb ell (estava a Vicdesos per un petit malentès) i per fi, ja amb ganes de refrescar-nos ens trobem, després de 3 hores de jugar al gat i la rata.
Ja tenim el primer dia al sac, són les 9 de la nit i encara estem acalorats, avui ha fet molta calor, així que sortim de Tarascon i anem fins a Ussat-les-Bains on aparquem sota uns enormes plataners i molt a prop del riu.



Demà serà el primer dia "serio" de la travessa on ens ficarem a prova, serà un bon test per a saber com estem. Així que treiem la taula, les cadires, i ens afartem a pasta i algun tall de pollastre, unes gelatines, una mica de fruita. Hem de recuperar forces que durant tota la etapa a part de l'esmorçar hem anat tirant de barretes i beguda energètica (Hidrixir).
Parlem de l'etapa de demà i ja amb les últimes llums del dia i sense més resistència que el propi cansament anem a dormir.


Aspectes tècnics i perfils dels colls :



Veure Port Barcares-Tarascon mapa ampliat




Distància : 160km
Desnivell : 2500m
Temps : 6h15'

Seguir llegint »

Via ferrada Regina de Peramola

Feia tres anys que no tornava per aquesta zona i ja en tenia ganes de tornar a enllaçar els 3 trams de la Regina de Peramola, aquesta vegada però amb una inmillorable companyia, el Perete.

Sortim de Bellver de Cerdanya a les 7h40 del matí, el dia, com ja varen pronosticar els del temps, és inestable, però a mesura que ens anem apropant a la via es comença a obrir.

Hem estat contant els túnels i després del quart túnel a la dreta apareix un tram de l'antiga carretera, convertit ara en aparcament (la maniobra és bastant forçada per a accedir-hi). Hi trobem un cotxe, també amb la idea de fer-la, però, per allò d'evitar cues per davant, fiquem fil a l'agulla i ens hi avancem. Arribem relativament ràpid a peu de via i el primer i el segon tram, com és força conegut per ambdós també el fem a ritme viu. Tinc la sensació cada vegada que passo pel pont tibetà que es mou més que la vegada anterior....





Arribem al tercer tram i intentem disfrutar al màxim, aquí la via es torna més exigent, tant física com psicològicament, desploms en trobem un parell o tres i la sensació d'alçada és molt present. Tot i això l'equipament de la via és impecable (en aquest tercer tram; en el segon hem trobat algun tram de cable de seguretat "pelat" suposem del volum de gent que passa per aquesta zona) i en cap moment trobem a faltar cap tipus de grapa.




Una de les zones més espectaculars de la via és l'anomenat "Pas de la Fe", una imatge val més que....




El creuem amb tota la fe del mon i poc després ens trobem amb dues possibilitats : l'esquerra, variant més senzilla i la dreta més complicada.
El "complicat" de la variant de la dreta radica en 5 grapes desplomades que ens faran tirar de braços de valent:



Poc després arribem a una bauma amb la bústia per a escriure els nostres comentaris sobre la ferrada que ens estarà indicant que el final de via està molt proper no sense abans regalar a les nostres dolgudes mans un petit desplom per acabar "d'estirar" els braços".




Per a tenir una referència el tercer tram es més llarg que el primer i el segon junts, utilitzeu un multiplicador de 1.5 vegades més.

El descens està perfectament indicat amb marques vermelles i ens portarà fins el final del segon tram i d'aquí arribem al cotxe.


Unes notes dels autors de la via :

Seguir llegint »

Gorges del Tarn

Desde que vaig comprar la Autocaravana els devia un viatje de cap de setmana a la family i dit i fet hem marxat amb la meva germana, el cunyat, Bea y jo a les Gorges del Tarn.
Els preparatius han durat 3 intensius dies, treballant amb les quasi infinites possibilitats que té la zona.

Al final la cosa ha quedat així:

Sortim de Puigcerdà, divendres a les 17h, es preveu un cap de setmana de sol així que a disfrutar-ho.
La zona de les Gorges del Tarn està relativament aprop, situades al Massis Central francès, molt aprop del poble de Millau i del seu famós viaducte.
Arribem després de 5h amb aturades incloses, la primera parada : sopar als peus del castell de Peyrelade.





(La carretera d'accés és molt estreta i la autocaravana hi passa justet així que decidim, després d'haver sopat, desplaçar-nos fins al poble on demà començarem les activitats.)

Per arribar al castell de peyrelade, primer hem d'arribar al poble de Boyne i seguir els rètols indicatius.
Després de sopar, carretera i manta fins a Liaucous, poblet que està relativament aprop i on aparquem en un sortint a mà esquerra.

Dissabte ens llevem d'hora que el dia preten ser intensiu!
Esmozem i acte seguit ens desplacem fins a un parking superior (per cert bastant més planer que l'anterior) i que es troba a l'inici de la via ferrada que pretenem fer, la de Liaucous.




És una via nova, es va equipar al 2008 però ha adquirit popularitat ràpidament degut als seus números:

Orientació : S-O
Nivell de dificultat : extrema
Nivell de vertigen : elevat
Nº de desploms : 4
Nº de Ponts : 9
Tirolina : 1
Desnivell : 250m
Recorregut : 1050m

És la via ferrada més difícil que hem fet fins ara i no les tenim totes, encara que cada cert temps ens anem creuant amb un traçat més senzill, tenim ganes de fer-la.

L'aproximació l'iniciem seguin un camí que surt paralel al cementiri del poble i que en poc menys de 30' ens portarà als peus de la gran pared que tenim al davant, inici de la ferrada.

L'inici és comú al recorregut fàcil així que ens servirà per anar escalfant els braços; no ens n'adonem i ja hem arribat al primer pas clau.


Aquí comença realment la via, és l'inici del recorregut difícil i així ens ho fan saber amb un pas de unes 5 grapes bastant desplomades com a mesura de criba que et fan pujar la temperatura de cop. No estem massa allunyats del terra així que la sensació d'alçada no és acusada.( Sort n'hi ha perquè la meva càmera ho ha volgut comprovar)




Després d'aquest "filtre" les dificultats disminueixen i anem disfrutant dels ponts nepalis, de les vistes i del magnífic traçat de la via ferrada.










Passem un petit pont nepalí que ens porta a una petita cavitat que superem pel seu interior i que ens portarà a la part més compromesa de la via, tant per la dificultat com per l'alçada a la que es troba.






Es tracta d'un primer tram amb algún desplom que ens portarà sota una roca molt característica en forma de pera que després de passar per un petit pont nepalí de no més de 2.5 metres arribarem a un gran desplóm de 6/7 grapes a molta alçada que ens farà treballar de valent.












Superat aquest pas voregem "la pera" a mitja alçada




i després d'un petit descens anem a retrobar-nos altra vegada amb el recorregut fàcil. (en el punt d'unió bones vistes dels passos que acabem de fer)



Les dificultats no s'acaben aquí, arribem a una zona tipus congost on primer amb un pont tibetà i a mesura que guanyem alçada amb nepalís, anem "teixint" les roques d'ambdós costats, cada vegada a més alçada. La sortida de l'últim nepalí es també bastant dura i la sensació d'alçada molt acusada, uns passos més i la via ja és nostre!






No s'acaben aquí les emocions, davant nostre tenim la possibilitat de passar per una tirolina o fer el recorregut a peu:



un consell porteu dues politjes per persona sino haureu de tirar de braços.



El descens es fa per un camí bastant marcat que primer ens farà anar cap a l'esquerra per a acabar girant cap a dretes per anar a buscar el camí de pujada i des d'aquí al poble, en total poc menys de 40', que sumats als 25 d'aproximació i a les 2h30 de la via suma un total de 3h30-3h40' de cotxe a cotxe.

El dia està sent molt calurós i dintre de la auto no hi aguanta ni Déu així que emplacem el dinar a un lloc més fresquet i és el que fem camí de Sainte-Enimie, quan passats pocs quilòmetres del poble de Le Rozier trobem un parking a ma esquerra, a l'ombra amb vistes a un antic poblat troglodita situat als peus de la muralla de roques, estem al circ de St. Marcelin.



Refem la marxa, amb els estómacs plens cap a Saint-Enimie amb la idea de fer kaiak per la tarda. Arribem cap a les 16h30 i ens diuen que ja no es pot que com a molt es poden llogar els kaiaks fins les 15h així que toca fer canvi de plans, fem una mica de turisme per Sainte-Enimie, pels seus carrers amb l'encant dels pobles d'abans, estrets i pendents, construccions en pedra d'edificacions molt integrades i on el turisme, per ara, no ha fet estralls ni en la gent autòctona ni en el boom que hem patit al nostre país.



Tot això ho acompanyem d'un magnífic gelat que ens ajuda a portar millor la xafugor d'aquests dies. Un altre remei per a refrescar-nos el busquem al riu, ens remullem els peus al Tarn, està fresqueta l'aigua!.

Decidim anar fins a St. Chely, en comptes de fer els 13km entre Sainte-Enimie i la Malène farem el tram entre St.Chely i la Malène de 8km.





Així doncs passarem la nit a St. Chely en el parking al costat del pont. (la carretera que va resseguint el riu és força estreta i ens obliga a reduïr la velocitat cada vegada que ens creuem vehicles, els túnels excavats a la roca però son tots el suficientment alts com per a poder passar, amb alçades entre 3.5m i 4.5m, el més baix el trobem a l'entrada de St.Chely amb 3.3m just abans del pont)

Abans de sopar anem a visitar el poble, els seus carrers, les cases de pedra tan característiques i la curiosa ermita encaixonada entre parets desplomades.

Els postres els acompanyem amb la peli el Ilusionista (gran pelicula) que pels voltants de mitja nit ens portarà a apagar llums i a donar per acabat el dia.

Diumenge: ens llevem a les 6h30 i anem a fer una "balade" que hem vist ressenyada en el llibre que ens hem comprat i que sortint de St.Chely ens portarà fins el Mont Rose.











Ens han sortit 2h20' amb un total d'uns 15km i un desnivell aproximat d'uns 750m.
Sortint de St Chely creuem el pont i a la intersecció de carreteres trenquem a l'esquerra, creuem els túnels i al km aproximadament surt un corriol a la dreta que en llaçades curtes al seu inici ens portarà fins el poble de:



Des d'aqui anar a buscar la part posterior del poble on anirem seguint la pista forestal i les marques grogues que ens aniran indicant el camí que ens portará fins a Laval du Tarn. Creuem el poble i anem a buscar la pista que passa per sobre el cementiri, ja fa estona que estem veien el Monte Rose, deixem a la dreta un cami que ens portaria fins a Perrieres. Arribem als peus del Mont Rose i la opció més factible és saltar la tanca d'un portell que ens portarà fins el punt culminant. Aquí les vistes no són massa bones sobre el Tarn perquè tenim al davant un bosc de pins així que el millor és iniciar el descens que ens farà passar per la part superior d'uns penyassegats on podrem fer totes les fotos que vulguem.






Poc després arribem al camí de pujada i iniciem el retorn fins a St. Chely. Comença a fer calor tot i que són les 9h30.

Arribem, fem un petit mos, agafem els "bàrtuls" i cap al riu, a llogar 4 kaiaks que ens portaràn fins La Malène. Paguem 18€/persona i quedem cap a les 14h30 a la Malène per a recollir-nos.

Tot aquest tram de riu és molt tranquil, les aigúes baixen molt tranquiles i inclús hi ha zones que ens hem de baixar del kaiak per a empenye'l perquè toquem fons.



Passem per davant del castell de Case



i pel poble de Hauterive, que en data d'avui l'estan reformant. Una dada curiosa és que l'accés de queviures i material el fan a través d'un cable.









Hem arribat a la meitat del recorregut ja només ens queden 4km que es faràn força més curts que els primers i ens portaràn a La Malène a la 13h30.
Com encara ens queda 1h abans que ens vinguin a buscar decidim anar a dinar per guanyar temps i escollim una pizzeria que està molt aprop del centre, Tres pizzes de "chorizo" i una de formatge de cabra faran les delícies dels nostres afamats estómacs.
A les 14h45 ja tenim els kaiks carregats i sortim en direcció a St. Chely, agafen la Autocaravana i per guanyar temps decidim agafar la carretera superior que surt de Sainte-Enimie i anem direcció Millau, volem veure el viaducte més alt del mon i com no podia ser de cap altra manera ho tenen tot previst per al turisme : un àrea de descans amb vistes al viaducte (no sense abans haver de pujar un turonet).

Fem el gelat de rigor i sortim direcció Narbonne on agafarem el desviament cap a Carcasonne, que per cert estava preciosa amb les últimes llums del dia:









Amb la sensació de haver-li dedicat massa poc temps a visitar "la Cité" de Carcassonne ens veiem obligats a tornar cap a casa, direcció cap a Pamiers-Foix-tunel de Puymorens-Puigcerdà.

Han sigut dos dies i mig intensos i molt divertits, que ens ha permès compartir moments, emocions i un lloc amb molt d'encant com son les Gorges del Tarn, espero tornar-hi.

Seguir llegint »