dissabte, 10 d’octubre del 2015

Sant Maurici-Refugi d'Amitges

En aquesta època el parc nacional està ple de colors que encara el realcen més. Grocs, vermells, verds... torrents juganers embolcallats per un entorn preciós. 
Aquesta serà la segona incursió de l'Arnau en el parc i escollim una de les entrades fàcils però no per això la menys atractiva.

Agafem el taxi que des de Espot ens deixa a l'estany de Sant Maurici. Aquí comencem l'excursió que, tot seguint la pista forestal, ens portarà al refugi (xalet) d'Amitges on fem parada per a menjar un entrepà de truita amb formatge realment bo i aprofitem per donar el dinar a l'Arnau que amablement ens escalfen.






La tornada la fem seguint el GR que agafem en el primer revolt tot baixant del refugi i que ens permet conèixer estanys i racons amb la tranquilitat del corriol que resseguim.




Seguir llegint »

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Tarascon-Coll de Port-Coll de la Crouzette

Quan s'apropa el final de la temporada sempre ve de gust fer alguna sortida per l'Ariege per acabar d'arrodonir aquests últims quilòmetres de l'any. 
  Aquesta  vegada hem triat un bucle que surt de Tarascon. Hi arribem a quarts de deu i encara el fred es fa notar. Així que ens abriguem i fem camí cap al Coll de Port, la primera pujada del dia. És una pujada bastant contínua i no massa dura que ens permet anar escalfant motors.
  A mesura que anem pujant la inversió tèrmica es va notant cada vegada més, passem del fred del fons de la vall a la caloreta de les parts altes. 
  Arribats a Coll de Port els xiulets d'un pastor que fa baixar el bestiar de la muntanya ens fa embadalir mirant les vaques guiades pel so que genera a uns centenars de metres.

El descens de Coll de Port és ràpid, a mesura que anem arribant al fons de la vall, però, anem reduint velocitat per a no quedar-nos congelats.

  L'església de Massat ens dóna la benvinguda i ràpidament la deixem per fer camí cap a Biert on començarà la segona pujada del dia i l'ascens, amb diferència, més dur, el Coll de la Crouzette.





Els primers quilòmetres del Coll de la Crouzette son força plàcids, de fet massa en comparació amb els últims tres. A en Toni li anava pujant la mosca al nas al veure passar els quilòmetres al 4 i al 5% sabent que la mitjana del port és del 7,8%, i amb raó.

  Ens endinsem a la part més pendent, aquella on la carretera es fica al 13 i al 14% per arribar finalment als últims 500 metres de "descans" al 6%.

  Per tancar el bucle ja només queda pujar fins el col de Portel amb pendents més suaus (6-7%) però que venint de la Crouzette es noten i baixar del Coll de Peguere fins el coll de Caugnons.

Abans però ens aturem en una de les corbes de 180 graus del coll de Portel per a disfrutar a la nostre esquerra de les vistes de la plana francesa i a la nostra dreta del Pirineu més feréstec, un contrast encisador.




  El descens del Coll de Peguere fica a prova els nostres frens i dóna la benvinguda a l'última pujada del dia, el retorn al Coll de Port que ens permetrà tancar el bucle i tornar a Tarascon després de 75 quilòmetres.

Seguir llegint »

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Pollineres-Refugi dels Estanys de la Pera-Coll de Perafita

Una altre cap de setmana amb bon temps. Sortim de casa a les 9h i ens dirigim cap a Cap de Reg per agafar la pista forestal cap a Pollineres. No està en massa bon estat i triguem prop de mitja hora en arribar a Pollineres. Ja hi ha força cotxes aparcats al parquing, molts d'ells han vingut per Arànser, quan tornem cap a casa ens adonarem que la pista està en millors condicions.

Del pàrquing surt una pista forestal cap al Nord que ens porta fins el refugi dels Estanys de la Pera però agafem el sender que surt paral.lel al torrent i que puja per la seva riba dreta.

Pujada distessa dins el bosc  sentint el rumor del torrent que anem seguint a poca distància. En poc més de 30' , amb parades incloses per llançar pedretes al riu, arribem al refugi dels Estanys de la Pera on aprofitem per a menjar quelcom asseguts a les escales que donen accés a l'interior del refugi abans de continuar pujant fins el coll de Perafita.



Una hora ens separa del refugi al coll. Aquí el vent bufa fort i decidim no pujar al Pic de Perafita. De volta al refugi, ja arrecerats del vent aprofitem per dinar i jugar una estoneta amb el peque.






Seguir llegint »