Excursió pels estanys de Gerbe

Finalment els pedals d'Occitània els hem fet en dos dies així que encara ens en queda un de lliure l'aprofitarem caminant per la zona dels estanys de Gerbé.

Ens llevem més tard que dies anteriors, la feina ja està feta, esmorzem tranquilament i sortim direcció Bossost-Vielha-Port de la Bonaigua, tot baixant aparquem la autocaravana en un parking habilitat a l'hivern pels esquiadors i tot informant-nos sobre la zona, ens indiquen el recorregut, el camí i el temps aproximat per a arribar fins el refugi Mataró.
El corriol és evident, està marcat i no té perdues, passem pels tres estanys de Gerbé





i ens plantem a les portes del refugi en 1h30',



descartem pujar al Bassiero i decidim fer un cim que es veu a l'Oest, el puig de Gerbé.



Des d'aquí dalt les vistes son impresionants, ens "empapem" de tot el que podem durant 15 minuts i desfem el camí fet. En total han sigut prop de 3 hores de marxa; ara ens toca tornar a casa, que hi arribarem ja de nit.

Han sigut tres dies intensos per paratges preciosos i amb una inmillorable companyia.

Seguir llegint »

Pedals d'occitània (Etapa 2)

Ens aixequem a les 7h, recollim les pertinences i ho fiquem tot a la bossa del carro i baixem al menjador, desde la finestra però sentim moviment de gent, ja n'hi ha uns que estan a punt de sortir! És un grup de tres que, crec que son de Cambrils, avui volen arribar a Vielha, un troç d'etapa la que faran!
Anem a buscar la mateixa taula que teniem ahir i ens comencen a portar llet,cacau, cafe, dos crusants per a cadascú, confitura, mantega... mengem tant com volem i un cop satisfets anem a pagar, mitja pensió ens ha sortit a 57.5 € per cap, hem estat molt agust.
Anem a recollir les bicis, ho preparem tot i sortim a un quart de nou, tot seguint les indicacions del roadbook, però en aquest primer tram torna a estar equivocat! ens adelanta un grupet també que estan fent la pedals i en un trencall giren a dreta (estan anant contradirecció!) així que decidim arribar-nos al primer poble de pas, que és Barbazan, més concretament el seu llac. Desde aquí ens resituem i enllacem amb la ruta original, amb un corriol que desemboca a una pista i on afrontem el primer "port" del dia. No té grans complicacions, la pujada la fem tota per pista.
Comencem la baixada, també per pista, que ens portarà fins a Louron. Té una primera part senzilla, anem baixant relaxats disfrutant del paissatge i de cop i volta sentim xibarri per darrera, algú se'ns està apropant, no estem en una cursa però davant les sospites de què poden els del grup de 4 impresentables de l'hotel, inconscientment augmentem la velocitat. Amb tot això arribem a un tram més tècnic amb molta pedra al camí, el passem força be i ens porta fins a Lourde.
Tram de carretera asfaltada per dins el poble, seguim fins a St. Pé d'Ardet, passem per davant d'un alberg ( per on qui fa la travessa de forma oficial ha de "fitxar") i seguim la carretera direcció Genós, als pocs metres, però, ens desviem a la dreta per agafar un corriol tècnic i de sobte al girar-nos ens troben als 4 fantásticos darrera, amablement els deixem passar amb un cordial "hola" i ja amb la calma continuem.
El corriol ens acaba portant fins a Gesset, travessem el poble i davant d'una fruiteria carregant menjar ens trobem als 3 ciclistes que han sortit a primera hora de l'hotel, ens mirem i ens qüestionem el què a aquest ritme puguin arribar avui a Vielha. Anirem creuant poblets com Bagen, Reston i tot arribant a Lôo, on la carretera gira a la dreta hi ha una font, i qui hi ha carregant aigua a la font? els 4 que abans ens han avançat.
Amb en nostre ego pels núvols ( ells no duen res d'equipatge ) seguim les indicacions del roadbook no sempre encertades, per terreny planer i sempre ciclable.



Hem arribat a Encausse les Thermes, aquí el camí ens porta a passar per zones de camps tot resseguint-los aconseguim arribar a Soueich. Als pocs metres ens atrapen dos dels nanos que feia uns moments estaven comprant fruita i estem una estona xerrant amb ells, efectivament son de Cambrils i avui tenen intenció d'arribar a Vielha. Paren a esperar al tercer que s'ha quedat una mica endarrerit i decidim continuar el camí tot dient "ja ens agafareu!".
La pista desemboca a la carretera que ens porta fins a Girosp, són les 11h30 i decidim anar fins a Aspet per a dinar i de pas anul.lar la reserva que teniem, ho parlem i decidim anar fins al coll de menté, encara ens queda mig dia, s'ha d'aprofitar!.
Tot sortin de Girosp ens ve al cap, el grup de tres que acabem de deixar i que, tot seguint les indicacions del gps, seguirant fidelment el recorregut fixat amb la sorpresa de no poder-nos donar caça i fem broma pensant en el què els hi passarà pel cap en aquells moments.
Nosaltres per la nostra part agafem asfalt i direcció a Aspet anem a l'encontre de l'alberg, que no és fàcil de trobar i ens suposa augmentar 15 kilòmetres extres l'etapa d'avui. Quinze kilòmetres que farem en va perquè un cop arribem ens diuen que no fan dinars, que no hi ha ni el cuiner! anul.lem la reserva de la nit i al jardinet que envolta l'alberg ens "cuinem" el dinar : unes galetes amb confitura de maduixa, una ampolla de 640 cadascú i una barreta energètica. Després de fer el rotet, carreguem aigua i emprenem la marxa direcció al coll de Buret (ja hem perdut 1 hora i obviem tornar fins a Girosp )
Al coll de Buret, estem molt perduts, el croquis del roadbook no coincideix amb res del que veiem, però per sort l'ajuda d'uns rètols i l'eco d'unes veus ens ajuden a trobar el camí correcte.
Primer per una carretereta asfaltada amb força pendent durant uns quants kilòmetres i que després es converteix en pista ens porta fins el coll de Mente després de prop de 15 kilòmetres de pujada.



Durant el primer tram de la pujada passem a una colla d'uns 10 ciclistes que curiosament moments abans un grup de tres persones els hi ha preguntat si ens havien vist!.

En arribar al coll de menté entrem a l'alberg i ens demanem dos entrepans de formatge, són les 16h i ens cal omplir els estómacs! Ens porten per a cadascú mitja barra de mig reomplerta de talls de formatge! ens deuen haver vist les cares de fam!

Amb la panxa plena les coses es veuen diferent. Ja no ens conformem amb el que hem fet, volem més, no estem molt lluny de Bagneres de Luchon, hem decidit continuar.

Desde el coll de Menté per anar a buscar el coll d'Artigascou obviem el traçat proposat pel roadbook, en totes les pàgines d'internet que hem consultat apareixen imatges d'aquest tram on el fang arriba a mitja roda! així que per pista forestal arribem al coll d'artigascou i iniciem el descens per la preciosa carretera asfaltada que ens portarà fins a Melles i a conectar amb la carretera nacional que ens portarà fins a Bossost.



Els núvols s'estan començant a apoderar del cel i amenacen tempesta, parem a comprar provisions per a sopar i quan sortim del súper comencen a caure les primeres gotes, ja no hi ha marxa endarrera, carreguem la compra i sortim cap a Bossost.
A pocs metres d'arribar la cosa s'intensifica i ens veiem obligats a refugiar-nos en un porxo, sembla que estiguin buidant galledes!!

No podem quedar-nos més temps parats, estem agafant fred i encara ens queda pujar el portillon.
Sembla que afluixa una mica, decidim sortir, ja estem xops, no vindrà d'aquí.



Arribem al trencall del port i comencem a pujar. Son vuit kilòmetres que donades les condicions decidim fer-los integrament per la carretera, tant la pujada com la baixada. Son vuit kilòmetres que se'ns fan llargs, ja portem moltes hores a les cames. El fred aquests primers kilòmetres és intens, la pitjor parada és Bea que de lo fredes que té les mans se li enrampen, però treu forces ( encara no sé d'on perquè practicament no ha fet bicicleta aquest any) i aconseguim arribar al coll, ja quasi de nit, ens canviem de roba, ens abriguem amb tot el que tenim i iniciem el descens ja negra nit.
L'últim escull del dia serà trobar l'area on tenim la autocaravana, m'he de concentrar de valent i aquesta vegada hi arribem de petac!

El primer dia varen sortir uns 66km que els vem fer en unes 6h efectives de marxa
El segon dia vem fer 124km en unes 10 hores


Ver Sin título en un mapa más grande

Seguir llegint »

Pedals d'occitània (etapa 1)

Durant una de les sortides que vem fer aquest hivern pel cadí, concretament l'ascenció a la roca Punxeguda per la Teixonera, vem coincidir amb en Zapater i vàrem estar comentant la ruta de pedals d'occitània, "molt guapa, no hi ha tanta pista, te la recomano!". 6 mesos després anirem a descobrir què amaga aquest recorregut tant llorejat per la gent.

Ja feia alguns mesos que li havia proposat de fer aquesta travessa a Bea, de manera que ella vindria amb uns companys d'Andorra i jo li diria a l'Edu. Per unes coses o per d'altres, els únics integrants serem nosaltres dos.

La setmana ha sigut bastant estressant, baixa't informació sobre traçats, defineix les etapes, reserva hotels, baixa el roadbook d'internet i imprimeix-lo...
Al final però ho he pogut tenir tot apunt pel cap de setmana, la idea és fer el bucle Bossost-Bossost, obviem per tant l'enllaç amb Viella, ja que al anar per lliure no hi fem res a la oficina dels pedals d'occitània.
L'altre particularitat és el fet que al anar per lliure podem escollir el punt de sortida que més ens convingui. Després de pensar-ho be, decidim sortir de Bagneres de Luchon per a poder anar a dormir a l'hotel Oppidum a St. Bertrand de Cominges, evitant així tenir problemes amb l'escasedat de places de l'hotel on la majoria de gent para en la seva primera etapa (Vielha-Bourg-d'Oueil).
És també l'etapa amb més desnivell de les tres que tenim previstes, així que preferim que sigui la primera, que estarem frescos!
La segona etapa prevista seria arribar fins a Aspet i la tercera fins a Bagneres de Luchon. Dos nits fora amb hotel reservat.

El tret de sortida el donem dijous, he quedat amb Bea a Andorra on carregarem les seves coses i sortirem cap a Bagneres de Luchon, hem quedat a les 20h i per qüestions de feina arribo 30' tard! i acabem sortint a les 21h30
Parem a sopar a Llavorsí, tenim els tapers preparats i només cal parar la taula.
Amb les obres que han fet a la carretera de la Bonaigua avancem bastant, amb tot, arribem a Bagneres a la 1 de la nit! Que amagada que tenen aquesta area per a autocaravanes!! hem estat 10' buscant-la.

Comença l'aventura,



ens llevem a les 8h amb la intenció de sortir a les 9h, al final son les 9h30! Agafem el roadbook i intentem localitzar algun punt de pas per Bagneres, cosa que ens és impossible i decidim anar per carretera fins Benque-Dessous-et-dessus, poble més petit i amb més opcions de trobar el camí correcte i de pas podem anar escalfant les cames.
Un cop arribats al poble dubtem durant uns instants però mig intuició mig interpretant els dibuixets trobem el camí que ens portarà fins a Bourg-d'Oueil tot passant per trams de corriol preciosos,



trams planers que travessen prats i trams amb unes rampes de por que ens fan suar de valent.





Desde Bourg d'Oueil, tot pujant per pista asfaltada durant poc més d'1 kilòmetre ens desviem a la dreta i agafem una pista de terra ampla amb una pendent bastant constant que sense deixar-la ens portarà fins el llac de Palomeres (o si més no el que queda d'ell).



Hem arribat al final del port més llarg de la travessa, ja tenim molt de guanyat! Durant tota la pujada en algun tram hem vist un grupet de "perseguidors" que ens fa pensar que tenen les mateixes intencions que nosaltres. Durant tota la pujada hem sigut bastant conservadors però el ritme ha sigut constant hem parat poques vegades, les justes per a fer alguna foto i aquí dalt ens ve de gust fer una mica més de parón. Aprofitem per a contemplar les vistes, divisem l'Aneto amb el seu glaciar (a Bea se li iluminen els ulls quan veu la neu! és per naturalesa una fanàtica del Telemark) tota la Maladeta, Tempestats, Margalida ...
En direcció contrària, en clar contrast, tota la plana francesa, el dia és explèndid.
Aprofitem i mengem unes galetes i continuem el recorregut fins la cabana d'Hordouch (realment ens trobem tres cabanes, quina serà la d'Hordouch?),



i als pocs mètres (cal parar atenció perquè ens podem despistar fàcilment) pel mig del bosc baixa un magnífic corriol amb molta pendent que el disfrutem com a nens ( amb fang pot ser un mal son!).
Aquest corriol ens portarà a una pista més ample



per on anirem descendint i anirem passant per poblets, que podriem dir que estan "al cul del mon" però que per aquesta raó tenen l'encant dels pobles d'abans, un viatje al passat en un territori on tot sembla estar en armonia.



El primer poble una mica més gros al que arribem és Mauleón-Barouse ( fa poc menys d'una setmana estavem per aquestes contrades atacant el port de Balés amb Gonzalo). Em venen al cap aquells dies, però, no perduren massa aquelles imatges al meu cap, aquesta travessa (salvant les distàncies) no té res a envejar a la de fa una setmana i ... ( no t'ho preguis a malament, Gonzalo!) poder fer la travessa amb companyia femenina ...
Desde Mauleon fins a St.Bertrand anirem convinant trams de corriol amb trams per pista i inclús algun tram asfaltat.



Per ara, tot i haver molts més kilòmetres de corriols no ens hem baixat de la bici en cap moment, la ciclabilitat per ara és del 100%.



Hem parlat massa ràpid! quan tenim al punt de mira St.Bertrand un torrentet ple de unes enormes roques ens obliga a baixar-nos de la bici, seran 5 metres però.
L'última sorpresa del dia ens la depara l'arribada a St.Bertrand, ho fa per darrera de l'església per mitjà d'una rampa brutal, d'aquelles que si pares al mig no hi ha manera de poder tornar a arrancar.



Quin final d'etapa! esperem que el sopar sigui fort perquè tot i ser les 16h30 la gana ens comença a apretar!
Entrem al hotelet, donem el nom i tot buscant la reserva en la llista, no ens troba! ja en una segona recerca i amb una mica més de nervis que quan hem entrat ens la confirma, uff.

Deixem les bicis en un recinte contigu i pujem a l'habitació a dutxar-nos i a desar les coses, amb la sorpresa que el llit és de matrimoni i la porta del bany es tenca amb un imán, jajaja!!

Després de la dutxa uns estiraments que ens relaxen tant que decidim fer un son ja que fins les 19h30 no soparem.
Després del son anem a fer un tomb pel poble, amb casetes d'estil medieval, carrers estrets i amb la gran atracció de l'església, és enorme en comparació amb el poble, però un rètol a l'entrada ens indica que hem d'anar a buscar el tiquet a l'oficina dels guies....

Tot fent temps pel sopar entrem en una botiga de productes artesans de la zona i fins i tot visitem una exposició d'escultures.

Tornem a l'hotel i ens esperem als sofàs de recepció esperant que obrin les portes del menjador, tot xerrant amb d'altres ciclistes sobre travesses, gps's i demés, tenim tots unes cares de fam que no podem amagar i cada vegada que passa l'amo ens el mirem amb cares de pocs amics.
Son les vuit de la nit i per fi ens seiem a taula, per nosaltres hem escollit una taula de dos aïllada de l'altra gent, que, tot i haver estat junts tot el dia em ve de gust un moment de tranquilitat per parlar mentres sopem.
No hi ha menú ni carta, van portant a tots el mateix, de primer una amanida amb ous, enciam, embotit. De segon un bon plat de sopa de vegetals amb algun tall de carn, boníssima, i quan ja donavem per finalitzat el sopar un tercer plat amb tallarines bullits i pit de gall d'indi en salsa!
Uff, hem de fer un descans abans dels postres per a fer baixar tot això!
Mentres en una de les taules del costat quatre "ciclistes" de pega, que realment no havien invertit massa en modals ( ni en aprendre francès), demanaven de males maneres unes coca coles a la mestressa i com només poden fer els burros, al veure que en castellà no els entenien cridàven més per fer-se entendre(...)
-Dos coca colas!!
-Combien?
-como quieras!! diu un d'ells
-sin hielo!!! diu l'altre amb l'afany de ser més burro que el seu company.
La dona mira cap al sostre a la recerca d'una dosi extra de paciència tot entrant cap a la cuina.
Aquest va ser el moment còmic del dia i podriem dir de la travessa, des d'aquell precís moment els hi ven agafar una particular mania!
Abans d'anar a dormir acordem baixar a esmorzar a les 7h30, la idea és començar a pedalar a les 8, l'etapa de demà és curta però millor agafar-la amb temps. Bona nit!

Seguir llegint »

Travessa dels Pirineus (etapa 7)

Avui és el gran dia, avui si tot va be completarem la travessa, tenim l'agenda una mica apretada perquè hem d'anar a dinar prop de Bilbao, que estem convidats, així que començarem el dia ben d'hora i l'acabarem ben tard en platges banyades pel cantàbric i empapant-nos de les últimes llum del dia vora el mar, conscients que aquella mateixa posta de sol no només marca el final del dia sino també de la nostra aventura particular o això pensavem.

Hem estat fent números i creiem que en poc més de 3h 30' arribem a Hondarribia, així que per a que tot vagi be i anem amb temps suficient, sortim puntualment a les 8h. Fot un fred que pela, no tant per la temperatura com per la boira i la humitat. Ens abriguem com si de l'hivern es tractés, ja hi haurà temps de despullar-se (o això esperem).
El primer port del dia és el d'Otxondo, sense cap tipus de complicacions però en un primer moment ens costa trobar el camí correcte, tots els mapes que portem son francesos i aquesta zona no hi figura!.





Gonzalo està a part de congelat neguitós perquè per a fer els 10km del port triguem pràcticament 1h! un cop feta la foto de rigor iniciem el descens direcció Dancharia i Sare, trobem moltes grupetes de ciclistes, clar avui és diumenge, quina gentada!
Desde Sare encarem el coll de Lizuniaga, no sense abans donar un tomb pel poble, per una mala interpretació de qui portava el mapa! (jo) després d'aquest recorregut turístic i de perdre encara una mica més de temps decidim apretar una mica que el temps se'ns està menjant. Així que el coll de Lizuniaga que ens portarà fins a Vera de Bidasoa és un vist i no vist, posterior descens fins a Vera el fem també a ritme i amb l'últim port de la travessa a la vista el pujem també a ritme, però un cop a dalt ens permetem el luxe de coronar-lo agafats de les mans, és l'últim port i podem veure el mar! ens resten 16km i tindrem la feina feta, 16km que es fan llargs però que culminen a la platja d'Hondarribia, 7 dies després de tocar les calentes aigües del mediterrani. Objectiu complert, la platja és plena de gent, al final el dia s'ha arreglat i fins i tot fa caloreta.



Mentres esperem que arribi en Bruno ens arribem fins el cap Higuer.



Desde la carretera que ens hi porta les vistes sobre la platja i el mar son magnífiques.



Per fi ens trobem amb en Bruno, es veu que el GPS li ha jugat una mala passada.
Ens canviem i sortim direcció Bilbao, que ens esperen!.
Agafem l'autopista però no podem correr massa, la direcció tremola molt, creiem que hi ha alguna roda malament.
Arribem un pel tard però encara ens dónen de dinar, menys mal! perquè portem una gana a sobre...
Com m'ho he guanyat de primer arròs amb fruits del mar, de segon uns bons talls de filet de vedella, uff que bona que és la carn d'aquest país!! el postre no podia ser menys pastís de xocolata amb gelat de vainilla i xocolata desfeta per sobre......
No només ens van convidar sinó que a més és típic de segons quins restaurants-masies elaborar el seu propi vi, el txacolí, així que molt amablement ens regalen una ampolla a cadascún.
Marxem cap a casa ben servits i contents, però hem de solucionar el problema del pneumàtic, així que el millor serà quedar-nos per aquí aprop i esperar a demà a portar l'auto a un mecànic.
Com encara és prou d'hora recorrem un tram de la carretera de la costa, passem per Zarauz, Mundaka, tot perseguint la millor vista sobre la posta de sol, al final parem en una zona d'aparcament propera a la carretera i ja sense presses disfrutem d'aquest espectacle.





Amb les energies mig recarregades ens toca buscar lloc per a passar la nit, la zona escollida serà un aparcament d'autocaravanes que hem vist a la platja de Hondarribia.
En un primer moment pensem que és de pagament però la sorpresa és trobar-nos la zona de teòric peatge sense barreres, que bé! sopem i després per a païr el sopar ens donem un passeig per la platja tot contemplant el reflex de la lluna sobre el mar, quina llàstima que som tot homes en un moment tant romàntic!!!!

resum del dia 77km en 3h24' i uns 1000m de desnivell








Ens llevem d'hora i anem a buscar el mecànic, tasca no gens fàcil però al final ens sortim amb la nostra, resulta que tenim el pneumàtic dret deformat, així que canviem la roda per la de recanvi que és nova i problema solucionat.



Toca desfer el camí fet durant aquests 7 dies però aquesta vegada per l'autopista. Parem a l'àrea dels Pirineus, comprem una mica de pa i embutits i enganyem la gana durant una estona, mentres passegem pel monument al Tour de France i revivim els dies viscuts, els ports pujats...

Seguir llegint »

Travessa dels Pirineus (etapa 6)

Hondarribia se'ns resisteix, avui era el gran dia, però no tot anirà com estava previst. A aquestes alçades deixem l'alta muntanya per a endinsar-nos en la mitja muntanya, deixem les grans alçades i veiem molt aprop el nostre objectiu i encara que pugui semblar que tot el que ens queda ve de baixada, ens trovarem alguna sorpresa.
Estem contents però no tan eufòrics com en les primeres etapes, l'objectiu s'apropa i marca l'inici del final, en un costat de la balança l'alegria d'haver-ho conseguit, en l'altre la nostàlgia dels moments viscuts i la tristor de la fi d'aquests dies. Com diu en Eduard Punset, "la felicitat es trova a la sala d'espera de la felicitat" i és ben cert. Sort que tenim al Sr. Gautxiño que amb el Hacky ens va deleitant amb els seus malabarismes, i aconsegueix per uns moments evadir-nos dels nostres pensaments.

Aquesta nit, crec que cap de nosaltres hem dormit massa be, ja sigui per la bateria, ja sigui per d'altres coses. Una vegada ho tenim tot apunt, arriba el moment delicat, s'engegarà la autocaravana? la resposta és no. Així que la intentem engegar pendent avall i la sorpresa és que tampoc ho aconseguim!! Arribo al final de la rampa i allà em quedo, tirat com un cuc. M'intento arramblar el màxim possible a la part dreta de la carretera però no té vorals i el pitjor és el trànsit de cotxes! Truquem a la companyia, cap problema en 45' minuts arriba la grua. La grua per a què volem la grua, que ens porti una bateria i acabarem abans, no aconseguim fer-li entendre la situació així que esperem. Ja portem 45' esperant, anem en busca d'ajuda, trobem un pagès que, molt amable, ens apropa un tot terreny per a intentar-la engegar amb les pinces. No s'engega! ho tornem a intentar però no hi ha sort, deu estar tan descarregada que li cal més potència.
L'home se'n va al maleter del cotxe i treu uns cables que semblaven els cables de la llum d'una central elèctrica : " si amb això no s'engega..."
A la tercera la vençuda! ha reaccionat, ja la tenim funcionant! ara però el primordial és solucionar aquest problema lo abans possible i avui dissabte vol dir arribar a un poble suficientment gran com per a que tinguin aquest tipus de bateria abans de les 12h!
Sortim direcció St.Jean pied de port, hem de creuar 2 colls, els mateixos que ens tocava fer en bici, el coll de Bagargui i el de Burdincurutxeta. Triguem 1h15' en arribar. Just a les afores de St Jean a mà dreta un taller força gran, fa bona pinta. Aparquem i parem el motor... oh oh
Ens aten un home molt amable que també amablement ens ensenya com la bateria està fotuda i per tant s'ha de canviar i molt amablement s'encarrega ell d'anar-la a trobar a un taller conegut, que ell no la te en stock.
Ufff, passen 10 minuts i encara no ha vingut, què farem si no aconseguim una bateria nova? no podem abandonar a 100km del cantàbric!
Passa un quart d'hora i res de res. Com tenim més moral que l'Alcoyano, ens fiquem a estendre la roba per l'escala, els retrovisors, algun pal de fusta proper...
I entre mitjó i mitjó veiem arribar un renault a tot drap. És ell i porta la bateria.
És qüestió de 20 minuts que la tenim muntada pagada, hem recollit la roba i estem de camí, o més ben dit estem desfent el camí, anem cap a Larrau!!
Parem al coll de Bagargui, no cal que la autocaravana baixi fins a Larrau, mengem algo, ens canviem i comencem l'etapa del dia baixant un coll que moments després el tornarem a pujar.



Són les tres de la tarda i tot just comencem l'etapa d'avui, tenim clar que no arribarem fins a Hondarribia, així que ens fiquem com a objetiu la meitat del recorregut, arribarem fins al petit poblet d'Arizcun.
Sortim desde on ho vem deixar ahir el primer port del dia no ens deixa massa terreny per a escalfar, es tracta del coll de Bagargui, no és qualsevol cosa, les seves rampes i la continuïtat dels kilòmetres centrals fan treballar de valent les nostres cames, les pulsacions, no pugen.
Durant tota la pujada, és continu el degoteig de cotxes que pujen i baixen per la carretera, el rally està movent molta gent, un rally que es fa per les pistes forestals de la selva d'Iraty, si això es fes a Espanya...





Arribem al coll, i mentres ens relaxem fent posats per la foto ens trobem al mecànic que hores abans ens ha fet resucitar la autocaravana, tant amable com sempre, xerrem durant una estona i es despedeix amablement fins la propera.




El descens fins a Iraty Cize és relativament curt i als pocs metres ens desabriguem per a afrontar el curt però maco port de Burdincurutxeta. Com no pot ser d'altra manera fem la foto de rigor i després d'un llarg descens arribem fins a St Jean le Vieux, passem per davant del mecànic, naturalment és tancat, que just ens ha anat!




Ara ja per terreny més de contrarellotgista que d'escalador van avançant els kilòmetres passant per pobles com St. Etienne de Baigorry.



És precisament aquí on comencem el que serà l'últim coll del dia, el coll d'Ispegui, frontera natural amb Navarra.



És un coll per a disfrutar, no tenim pressa anem be de temps i en poc menys de 9 kilòmetres arribarem adalt;és un bon moment doncs per a evaluar el que ha sigut el dia i programar el dia de demà, l'arribada al mar.
Ens ha passat ràpid la pujada i ja ens trobem baixant, xino xano, parant a fer fotos i disfrutant del paissatge.




Arribem a Arizcun i no ens costa trobar "l'apartamentet", ens canviem, i ràpidament anem a comprar pa abans que ens tenquin, necessitem aquestes calories extra cosa que ens fa convertir en uns adictes al pa!

Després d'un tomb pel poble ens fem amb dues barres de mig (que per cert una d'elles quasi be no arriba a la taula), sopem i acabem d'organitzar el que serà el dia de demà.



El resum del dia : 70km en 3h27' i 1634m


Veure Larrau-Arizcun mapa ampliat

Seguir llegint »

Travessa dels Pirineus (etapa 5)

Aquesta nit hem dormit com a nens, l'única cosa que ha destorvat el nostre profund son ha sigut la alarma que a dos quarts de vuit ens ha despertat (al final han sigut les vuit,jeje) ni tan sols la pluja constant que tota la nit ha anat caient ens ha aconseguit inmutar. Avui el dia és d'aquells per a disfrutar, son pocs kilòmetres, està pensat per a recuperar després de l'etapa d'ahir, però la pluja no te intenció de parar i el que hauria de ser una excursió es pot convertir en l'etapa més dura de tota la travessa.

Estem en terres de sa majestat la Quebrantahuesos, sortint de Laruns anem direcció al Marie Blanque, per la cara contrària per on passa la cursa, i anem a buscar el coll d'Ichere, coll de Labays i el final d'etapa l'hem fixat a Larrau, poc menys de 100km que s'ens faran molt durs.

Com cada matí (ja ens ho sabem de memòria) seguim la rutina de cada dia, avui però amb menys presses que de costum, tot esperant que deixi de ploure per a poder sortir.
El temps però no te cap intenció de fer-nos aquest favor i després de demorar més del compte la sortida, donem el cop de cap i amb tota la roba a sobre sortim, son les 10.
Desde Laruns fins a Bielle, la carretera té tendncia a baixar però el ritme no és massa ràpid, l'asfalt és ben moll i aquests primers moments són potser els més incòmodes, primer comencem pels peus, després l'aigua comença a mullar la part dels bessons per continuar amb la resta de la cama.
Arribem a Bielle i agafem el trencall que ens portarà fins al Marie Blanque; aquest port no l'hem fet mai de pujada per aquesta cara, però en la memòria ens queda el descens que uns mesos abans feiem per aquest vessant i no el recordem molt dur.
Ens sobta doncs les primeres rampes que trobem un cop deixem el poble, són al més pur estil Marie Blanque que coneixem de la Quebrantahuesos, tenim sort però que una vegada hem arribat a les campes la pendent suavitza molt.






Durant tota la pujada la pluja ens ha estat acompanyant i la intensitat ha anat "in crescendo", estem xops!
En arribar al coll fem la foto del rètol (aquesta vegada obviem la foto d'equip)




el vent aquí dalt és molt fort i acompanyat per la pluja fa que no ens ho pensem dues vegades i comencem a baixar, serà un descens que ens farà patir de valent, debem estar prop dels 10 graus i la sensació es veu aumentada amb les ràfegues de vent. Arribem a Escot, tenim peus, mans i cara congelats però no podem parar, anem a buscar la carretera general fins a trobar el trencall cap al coll d'Ichere.



El coll d'Ichere és el gran desconegut del dia, a priori, el perfil no sembla massa complicat però, com va passar amb el port de Balés, els primers 2 kilòmetres va convinant trams planers amb rampes de segurament dos dígits; la resta del coll ja te més continuitat però amb tot i això ja no hi som a temps d'entrar en calor i ens espera una altra baixada que ens tornarà a minar la moral.
Hi ha algún moment de "baixon" de dir prou! però l'un per l'altre ens anem fent forts i aconseguim deixar de banda aquests pensaments i tirar endavant, que ens espera l'insòlit coll de Labays.
El trencall cap al coll de Labays l'agafem a Lourdios-Ichere, hi ha un rètol que ens ho indica. Des d'aquí 20km per davant que ens portaràn fins la carretera que puja al coll de la Pierre St. Martin i que ens permetrà canviar de vall.

En el mateix trencall veiem el perfil del coll: "sembla que al mig hi ha un tram més dur, però no sembla massa complicat". Hem memoritzat dos kilòmetres el 7 i el 14 on el pendent mig del kilòmetre és de l'11% la resta no ens preocupa.











Com no pots dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat, el recorregut ens depara unes quantes sorpreses, tots aquests kilòmetres al 4-5% de mitjana ens vénen amanits per unes rampes curtes però molt dures, hem aconseguit després de 5 dies i de l'experiència de port de Bales i altres, a identificar quan hi ha gat amagat. Cada vegada que identifiquem el patró ens mirem i ens fiquem a riure, no es farà espera molt la temuda rampa! (son molt bromistes per aquestes contrades).
Xino xano anem pujant, el temps ens ha donat una mica de treva, està tapat però per uns moments no plou, aprofitem per a fer alguna foto i de seguida arribem a la cruïlla amb la carretera que puja a la Pierra St. Martin, aquest tram de tobogans ens portarà després de 5km fins el Soudet, coll de Suscousse i baixar per la vall de St. Engrace.



Aquest últim descens ja no se'ns fa tan dur, la pujada al Labays ha aconseguit fer-nos entrar en calor; ara ens resta un tram planer-pujada que ens portarà fins l'alberg de Laugibar on afrontarem els 3 primers kilòmetres del port de Larrau que ens portaran fins el poble de Larrau, lloc d'encontre amb en Bruno. Son tres kilòmetres exigents aquí no hi han rampes sorpresa, no hi ha descansos, son tres kilòmetres molt continus.
Un cop a Larrau no ens costa trobar a en Bruno, el delata la caixa de sabates amb la que ha vingut fins aquí; avui però la seva estimada "gautxeta", més en concret la bateria del motor, ha dit prou i no la podem engegar, la encarem carretera avall, fiquem tercera deixem anar l'embragatge i ho aconseguim. Pràcticament sense haver descansat posem rumb a un taller mecànic, estem al cul del mon i som a divendres (dissabte i diumenge tot tancat perquè fan un rally de cotxes a Iraty!) anem justos de temps, arribem a un taller a les 19h15, és França, fa 15' que han tancat.
Passarem la nit en un sobreample de la carretera que comunica Larrau amb el coll de Bagargui per si demà fes falta engegar-la costes avall.
Demà la idea és arribar a Hondarribia però estem dubtant de com solucionar el tema bateria. Anem a dormir, demà serà un altre dia.

Avui han sigut 93 km en 5h17' i 2500m


Veure Laruns-Larrau mapa ampliat

Seguir llegint »