Volta al Cap de Creus

Una vegada més per l'Empordà. Aquesta terra s'ha convertit en poc temps en la meva segona pàtria, plena de contrasts, de colors, de records.

Avui el recorregut  que farem amb la btt recorrerà un dels espais més macos, aïllats i solitaris de la Costa Brava, resseguint la seva línia de costa a estones pel Camí de Ronda, aquest que algún dia vull fer sencer.

Sortim de Roses, la platja ens dóna la benvinguda amb una temperatura no massa freda per l'època en què estem.

Agafem el Camí de Ronda que va vorejant la línia de mar, la visió de tanta inmensitat ens fa reduïr el ritme per a poder-ne gaudir.

Aviat però no triguem a trobar alguna petita dificultat

Continuem avançant cap a Cadaqués deixant enrera Roses

Els rajos de sol van jugant amb els núvols i el mar, en un dia clar que ens mostra la silueta de les illes Medes al fons.

El camí s'ha transformat en pista i en progressiu ascens va guanyant en alçada i en vistes, impacta el contrast del mar en primer terme amb les muntanyes nevades del Pirineu a la llunyania

Passem el cap de Norfeu pedalant per la sinuosa pista que ressegueix la capriciosa orografia de la zona. Arribats al coll les vistes de Cadaqués ens fan badar una estona, uns moments on sembla que el temps no passi.

Iniciem el ràpid descens cap a  Cadaqués, té quelcom d'especial, potser no és el poble més bonic, ni te les millors platges però te un encant especial.

Ens retrobem amb el camí de Ronda, tot vorejant la línia de costa, ja en tenim un troç més.

El següent destí serà el Port de la Selva, deixem la línia de costa i ens endinsem muntanya endins per anar a buscar la pista que ens ha de portar a la Cala Tavallera

Desde el coll la veiem, la imatge és encisadora, desde aquí dalt la línia de costa es veu perfectement definida i podem albirar fins molt lluny, sortint rera sortint, el següent més difuminat que l'anterior, delimitats per una brillant aigua de mar.

Poca estona ens permetrà el corriol de baixada mantenir-nos sobre la bici, la majoria d'aquest tram el fem a peu

l'esforç paga la pena, aquesta és la cala més maca que he vist mai. Una pintada en una de les parets d'una petita edificació anexa, la defineix com a platja nudista.

És clar, després de baixar s'ha de pujar i també toca fer-ho a peu...

Per sort això no dura massa i tornem a agafar la pista que ens ha de dur fins al Port de la Selva, a la llunyania ja s'intueix alguna cosa

En un tres i no res arribem al Port de la Selva, parem a menjar quelcom i aprofitem per mirar el mapa, ja queda poquet, només hem de remuntar fins el coll de Sant Genís

Desde on les vistes enrogides per les últimes llums del dia ens permeten veure el golf de Roses com a regal de cloenda.

Del coll surt un corriol a trams tècnic però molt divertit que ens porta fins la carretera de Roses.

Cinc hores ens ha costat fer aquest espectacular bucle i completar els quasi 70 quilòmetres.