Travessa integral de Montserrat

Els quatre dies que va durar la Senda de Camille varen donar per a molt, entre d'altres coses per a parlar de excursions futures, una d'elles, potser la més dessitjada, aquesta, la integral a Montserrat.

Portavem quasi tres mesos parlant-ne i no ha estat fins aquest pont que hem pogut coincidir tots tres. L'aventura comença dimecres per la tarda, els preparatius per a aquests quatre dies se m'acumulen i m'obliguen a sortir més tard del previst. Entrar a Barcelona de nit si no te la coneixes i fent cas al gps et pot fer parar boig. Aquesta nit soparem i dormirem a casa de l'Edu i la Gemma que ens preparen un sopar deliciós.

El despertador sona abans que el sol surti, recollim els improvitzats llits i comencem a parar taula per fer l'àpat més important de tots i ja amb la gana satisfeta sortim de la Barcelona que tot just es comença a despertar, amb dos cotxes, direcció la Vinya Nova on deixarem un d'ells, l'altre, a la sortida, a Can Maçana.

El dia ha sortit assoleiat tot i això les baixes temperatures i la humitat ens porten el fred al cos. Sortim a quarts d'onze. Comencem a escalfar motors trotant per la pista de la Roca Foradada, davant nostre i fent-li companyia la Cadireta.

Deixem el camí per agafar el Pr c-78 que ens durà fins La Portella. Just aquí, al coll, ens desviem cap a l'esquerra tot vorejant una sèrie d'agulles

 fins que arribem a un estret entre la Peluda i els Merlets, aquí trobem el primer pas equipat del dia.

El passem sense dificultats i continuem avançant seguint les marques blaves que ens van indicant el camí. Voregem el Dàtil i passem pel costat de les Bessones.

Arribem al segon pas equipat, aquest ja és més dret, una corda fixe ens facilita la progressió.

Les vistes des d'aquí son espectaculars, podem deduïr part del camí que farem.

El camí ens duu al Portell Estret. Fins ara ha estat un continu puja-baixa un trencacames en tota regla i a partir d'aquí continuarà amb la mateixa tònica. Desde el Portell, però, el camí gira en direcció Sud i ens regala un descens força prolongat fins a topar amb l'Agulla Barbé

Un petit tram de pujada i un altre de baixada, aquest més descompost.

A mesura que avancem anem trobant passos equipats, algun d'ells força divertit.

Les marques van canviant de color hem passat del blau al verd i al vermell. El que no canvia és lo espectacular de les vistes. 

L'agulla del Lloro ens fa variar el romb, cap al Sud, cap al Coll de Porc, un tram amb força passos equipats un d'ell molt interessant.

De Coll de Porc enllacem amb el Coll del Miracle recuperant el PR C-78 i d'aquesta manera deixem enrera la zona dels Frares Encantats per endinssar-nos als Ecos. Pocs metres després del coll del Miracle deixem el PR  per desviar-nos a l'esquerra i agafar el camí del Pas de l'Esfinx.

Anem passant per flanquejos que altre temps varen estar equipats amb una corda i que actualment ens obliguen a parar més atenció per a no relliscar.

l'Esfinx s'erigeix al Sud 

I el camí pren direcció Nord per tornar a girar cap al Sud tot vorejant la vall que s'obre davant nostre.

Mirem enrera bocabadats per les vistes, d'allà venim....

El camí segueix vorejant, a voltes per corriol a voltes per terreny rocós.

L'Agulla Estasen ens serveix de referència

Pel camí més trams de flanqueig per terreny rocós, 

que ens porten a la Miranda d'Ecos, abans però el pas equipat més exposat del dia, uns vuit metres de roca dreta i una cadena per a superar-los..

L'esforç val molt la pena, inoblidables moments corrent per la estreta carena que ens porta al cim.

De la Miranda d'Ecos anem fins prop del Portell de Migdia però per arribar-hi abans hem de superar la divertida Canal dels Micos.

El proper objectiu és el punt més alt de Montserrat, Sant Jeroni, per arribar-hi, però, l'única opció és baixar fins el Camell, tot seguint altre cop el PRC-78, i remuntar fins a Sant Jeroni passant per les Pinasses. Al cim les vistes son molt extenses que ens permeten disfrutar d'un llunyà Pirineu empolsinat.

Desfem el camí, passem pel costat de la Capella de Sant Jeroni i continuem baixant pel camí que va cap al Monestir, uns metres més avall agafem el corriol que ens ha de portar potser a l'agulla més emblemàtica de Montserrat, el Cavall Bernat.

El camí ens porta a l'últim cim d'aquesta travessa, l'Elefant

abans però hem de superar un pas força divertit.

El descens el fem a la idea,

passem per la miranda dels Ermitans, bones vistes del Monestir, agafem el PR C-19 i el deixem per pujar per un corriol que en curtes llaçades va remuntant per dins una vaguada força pendent fins a trobar el camí a Sant Jeroni. Desde aquest enllacem amb el camí de Sant Joan, tot passant pel costat de l'Ermita del mateix nom i atents d'agafar el corriol que surt d'una corba de 180º que en ràpid descens ens deixa al cami de la Vinya Nova.

Han sortit 17km i prop de 2000m de desnivell positius i segons el gps en unes quatre hores efectives.