diumenge, 2 de desembre del 2012

Teresina

Parlar de la Teresina és parlar d’una clàssica, és parlar d’una ferrada equipada amb uns criteris ben diferents als que podem trobar en altres vies igual de conegudes.

Bona part del recorregut el realitzem a peu tot seguint l’enginyós traçat que va enllaçant canals, parets i flanquejos per la roca per portar-nos, a través de la muntanya, al cim més alt de Montserrat.

Deixem el cotxe l'aparcament de l’ermita de Santa Cecilia , el dia és fred, molt fred per l’època en que estem, tot i això no ens fem enrera, creuem la carretera i tirem amunt.




Seguim el PR172 i les marques blaves que ens van guiant per la entortolligada aproximació fins el peu de la ferrada. A mesura que anem pujant se’ns obren dues canals, a l’esquerra la canal de Sant Jeroni i a la dreta la Canal del Mejillon, seguim per la de la dreta, superant algun curt pas equipat, per terreny molt desfet fins que trobem l’inici de la via indicat per una grapa serrada i una cadena…

A primer cop de vista ja ens n’adonem que l’equipació te uns quants anys, el cable de vida és més prim del que estem acostumats i les grapes poc abundants.

Un primer pas sota un bloc ens dona la benvinguda, aquest equipat amb grapes, poc abundants en tota la ferrada.


Seguim avançant per terreny “d’aventura” on es van intercanviant les cadenes amb el cable de vida com a principals elements per progressar .

Arribem a un pont de roca, el punt més aèri de la ferrada, que podem evitar pel pont tibetà.



Després de seguir progressant per cadenes arribem a un cim des d’on contemplem la paret de Santa Cecília i poc després arribem al cim de Santa Cecícia, amb vistes a Sant Jeroni.




Desde el cim iniciem el descens de la vertical paret equipada en gran part per grapes fins a trobar el camí que flanquejant ens ha de portar als peus de la xemeneia final.


 Aquesta és força descomposta i dreta, hem d’anar amb precaució perquè hi ha algún tram poc equipat.

A mesura que ens apropem al final de la ferrada, en la part superior de la xemeneia és on trobem la part més interessant amb passos equipats amb grapes entre ambdues parets.


Des d’aquí al cim per la carena ens separen cinc minuts, estem a Sant Jeroni, sota la atenta mirada de curiosos que es sorprenen en veure’ns arribar.





El descens el fem per les escales fins el Monestir.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada