Turó de l'Home i les Agudes desde Santa Fe

"si pogués escollir la vida que vulgués viure tornaria a escollir la mateixa" 

 Amb aquestes paraules feia la cloenda del dinar d'aniversari el meu avi als seus 90 anys, emocionat.
Noranta anys lluitant per tirar endavant un projecte de vida, una família, uns objectius. Moments difícils i d'altres de feliços, van forjar la seva personalitat, noble en essència, inteligent i entranyable, de caire familiar, son alguns dels trets que defineixen el meu avi, sempre vinculat al bosc i  la muntanya.

 Aquesta muntanya és la que avui pretenc recórrer, el Montseny, desde Santa Fe fins el Turó de l'Home i les Agudes, passant per boscos de faig, i d'avets (el més meridional d'Europa).

 El despertador sona a tres de set i a un quart de vuit ja estic al cotxe direcció Sant Celoni on agafo la carretera que em portarà a Santa Fe del Montseny, inici de la sortida.
Arribo una hora després i no puc evitar fer el tafaner per les intal.lacions i l'edifici del parc, tancat a aquesta hora, escortat per tres sequòies enormes.

 Agafo el camí, després corriol, traçat entre la carretera que puja al Coll de Sant Marçal i la Riera de Santa Ana que aigües avall alimenta el Pantà de Santa Fe. Un quilòmetre de pendent suau que em porta a la  confluència de la carretera i la riera i on s'ha habilitat un aparcament per a cotxes. Uns rètols indicadors em marquen el camí a seguir. Als pocs metres la font de Passavets i no massa lluny abans del primer revolt marcat un pou de neu, la neu es feia servir a l'estiu per la conservació d'aliments, del peix a les llotges dels pobles mariners, per combatre la febre, com anestèsic, per les cremades, per aturar hemorràgies, com refrescant de begudes i per fabricar gelats, Tot una indústria es va desenvolupar al voltant del gel que va tenir el seu esplendor voltants el segle XVIII venent a Barcelona, Mallorca, Cadis i arribant a Itàlia.

La tardor ha tapissat el camí d'una capa de fulles de tonalitats ocres i ha decorat els arbres amb d'altres de vermelles i grogues que contrasten amb el verd dels avets 

A mesura que vaig pujant la respiració augmenta d'intensitat i el vapor es barreja amb la olor de bosc i d'humitat. El camí va superant de forma progressiva el desnivell amb zigues zagues fins que es situa sota el Turó Gros, aquí pren la forma de la topografia de la muntanya.

Passo per davant d'un segon pou de gel, el pou del Comte,

 estic arribant al límit forestal, davant meu apareix el Turó de l'Home i a la seva esquerra el Puig de Sessolles, el camí em porta al coll entre els dos cims, aquí ja hi he estat, fa un mesos, amb la bicicleta de carretera, avui però segueixo pujant fins el cim.

A dalt l'observatori metereològic vestigi d'una època en que ciència i romanticisme es barrejen a la muntanya. Iniciativa d'Eduard Montserè és un dels observatoris més antics de Catalunya amb recull de dades desde 1921.

Desfaig part del camí i m'arribo al corriol senyalitzat com a G.R 5.2 ( variant del GR5 que uneix Sitjes-Montserrat i Canet de mar) als pocs metres una bifurcació dreta Santa Fe, esquerra les Agudes. El corriol no te cap complicació, arribo al coll de les Agudes, ja veig el cim, la creu el delata.

Desde aquí les vistes son infinites, Montserrat, les Guilleries, Collsacabra, el Pirineu, la plana vallesana, el mar...m'hi explaio una estona i començo a baixar. Desde el coll giro a l'esquerra tot seguint unes marques vermelles que retallen la muntanya amb un corriol directe que tot travessant pistes principals no triga en arribar al torrent i al proper aparcament on desfaig el camí fet fins el cotxe.

Una hora i mitja, 12km i 670m de desnivell per tancar el preciós bucle per la vall de Santa Fe, suficient per tornar a casa a temps per dinar amb la família i explicar-li l'excursió al meu avi.