Després d'una nit plàcida el dia es lleva clar, la boira roman al fons de la vall, les primeres llums del dia comencen a donar forma a les muntanyes i a reflexar-se en les aigües de la presa. El curt túnel pel que passa el camí es converteix en corriol
als pocs metres una cruïlla de camins, dreta refugi d'Anglos, nosaltres seguim les indicacions de pic de Vallibierna, tot vorejant el llac
Vint minuts després arribem a la cua de l'embassament, amb un nivell bastant baix d'aigua per l'època que estem, comencem a pujar en direcció a la cabana de Botornás seguint el GR11
arribem al llac de Botornás
A mesura que el sol va guanyant alçada va donant forma als cims, pedres i llacs i ens aporta una mica de calor
Arribem a un trencall, antany una pedra escrita s'encarregava d'informar-nos, avui un indicador de fusta fa la funció. Trenquem a l'esquerra seguint el G.R 11 ara per un corriol que en zigues zagues va superant un tram pendent i que ens porta a una zona més planera, a partir d'aquí deixem les indicacions de G.R i ens guiem per les fites de pedres i pel desdibuixat corriol que va resseguint el curs del torrent.
Trobem un primer llac, el corriol ressegueix el seu contorn
I és a partir del segón llac on comencem a guanyar alçada. Pel Sud els núvols comencen a desenvolupar-se i decidim accelerar una mica el ritme.
Arribem a un tercer llac més petit, de forma allargada, el travessem per l'esquerra i anem a buscar una zona de blocs, sense camí gaire definit, tot seguint les escasses fites i ja amb la mole del Pic de Vallibierna davant nostre, a la dreta la muralla dels pics Russel, Margalida, Tempestades i Aneto.
Una vegada superem el laberint de roques el camí torna a aparèixer i en llaçades curtes va superant els últims metres que ens separen del cim per terrent semidescompost.
Últims metres i arribem al primer tres mil del dia, el Pic de Vallibierna Est, un 3030m, el primer tresmil de la Txell, no ens hi aturem massa temps,
Uns metres més enllà veiem la silueta del Pico de Vallibierna (3067m) , el germà gran del que acabem de fer, avancem per cresta senzilla i en poc més de cinc minuts ens hi plantem, ja en tenim dos aquí si que ens hi estem una estona, assaborint les espectaculars vistes.
Per a completar la jornada i fer-nos amb el tercer tresmil cal superar un petit esperó, tant estret que no podem passar-hi drets, al primer cop de vista impresiona, el paso de caballo, i com be diu el nom una forma de passar-lo és així.
En pocs minuts ens plantem en el Pic de Culfreda (3062m) acompanyats per un gèlid vent
Iniciem el descens seguint les fites i arribem a un primer coll on a la dreta baixa una canal, nosaltres seguim per la carena que, primer per l'esquerra i després per la dreta, ens porta a la base d'aquesta mole de pedra.
Desde aquí, seguim les restes de corriol que sense perdre pràcticament alçada ens porta al coll de Llauset, que ens dona la benvinguda amb aquests característics colors.
El descens per aquest vessant és força còmode, a les vores del corriol petites acumulacions de pedretes ens fan més senzill el descens i en pocs minuts avancem un bon troç, al fons la presa de Llauset que ens espera.
Amb el punt d'arribada visible en tot moment ja només ens cal desfer el camí fins la autocaravana i disfrutar, mentres dinem, de les vistes que ens ofereix aquest preciós indret.
Han estat poc més de cinc hores i mitja voltant per una de les zones més maques i agraïdes del Pirineu, amb una companya de fatigues inmillorable que no ha dubtat ni un moment a l'hora de travessar el paso de caballo. M'ha fet especial il.lusió acompanyar-te en els teus primers tresmils, moltes felicitats Txell!
Una sortida increïble amb uns tresmils espectaculars!! Una molt bona estrena! Gràcies a tu pel suport i per donar-me la oportunitat d'assolir-los amb tant bona companyia!
ResponElimina