Ahir després de fer un tomb pels carrers de Vielha, esquivant tota una munió de gent, de comprar quelcom per sopar i de donar-li a l'estómac alguna cosa calenta, anem a passar la nit a la boca Sud del túnel de Vielha, al aparcament de davant del Ospitau de Vielha.
El despertador com cada dia toca a tres de set, mirem per la finestra i al cel no hi ha ni un núvol, esmorzem tranquilament escoltant simon&garfunkel.
Comencem a caminar, acompanyats per un grup de francesos que van al capdavant, seguim el GR11 que s'endinsa per la vall de Conangles. Travessem un bosc de faig que desprèn certs aires de misteri, el còctel de colors és preciós.
A mesura que anem pujant es van obrint clarianes al bosc i la visió al nostre darrera és igualment espectacular amb els Pics de la Tallada i el Mulleres sota una capa de núvols cada vegada més gruixuda.
El corriol ens porta al final de la vall, ens barra el pas el Tuc de Conangles, i el GR comença a guanyar desnivell pel vessant amb àmplies llaçades.
En una d'elles deixem el GR i seguim rectes tot resseguint el relleu de la muntanya
El camí més desdibuixat en aquest tram ens porta al Estany Redon. El vent comença a ser fort i fred, ens amagem darrera una roca i fem un petit mos per recuperar forces i escollir el camí a seguir per pujar al Tuc deth Port de Vielha.
Voregem el llac a mitja alçada seguint el recorregut més lògic, a trams amb alguna fita que ens corrovora que anem en la bona direcció però sense camí marcat. Davant nostre veiem un coll herbat, intentarem conectar amb la carena més amunt per guanyar uns metres.
Dalt la carena el vent es torna insoportable, uns metres que es fan llargs però una vegada a dalt, les vistes compensen amb escreix.
No hi estem massa estona al cim i fiquem romb cap al Port de Vielha, pas natural de gent i bestiar abans de l'obertura del túnel. Aquí hi trobem un búnquer, un dels molts que es van construir després de la guerra civil, situats en punts estratègics permetien controlar una possible invasió estranjera. Formaven part de la anomenada Linia P formada per entre 4500 i 5000 búnquers escampats per tot el Pirineu. Durant el descens a part d'aquest en veurem dos més, un d'ells de ben aprop. info Linia P
El descens està en tot moment ben indicat, el vent sembla que ha afluixat bastant i els núvols comencen a agafar protagonisme així que no ens torbem durant la baixada.
L'arribada a la vall ens regala aquest espectacle de colors
Un centenar de metres més per a completar els prop de deu quilòmetres i tancar el bucle iniciat tres hores i mitja abans. Un recorregut per la història d'aquestes terres, per bells paratges, llacs idílics i una companya de fatigues a la alçada.
Una companya de fatigues encantada de poder compartir camins i paratges com aquests que conviden a badar, somiar i gaudir.
ResponEliminaPreparada per la pròxima!