La Senda de Camille I

Avui em retrobo amb un vell/bell amic, l'Edu, hem deixat passar massa temps desde l'última "aventura" plegats al Marroc, cinc anys enrera (link marroc) , sincerament en tenia moltes ganes.
També em retrobo amb el Toni, conegut de les curses d'orientació, també fa uns quants anys d'allò.

Vaig baixar ahir a barcelona, aquesta nit l'he passada a casa de ma germana i d'aquesta manera podem sortir plegats l'Edu i jo i anar recuperant el temps perdut, tenim moltes coses de què parlar per fica-nos al dia. Hem quedat a les 7h per a poder estar a les 8h a Cervera on hem quedat amb el Toni que ve de Banyoles. Deixem el cotxe de l'Edu i continuem amb el del Toni.
He intentat fer la motxilla el més lleugera que he pogut, he agafat lo essencial: pantaló llarg, gore tex, folre polar, tèrmica llarga, dos pantalons curts, dues samarretes tècniques, gorro, guants, buff, tres mitjons, dos calçotets, frontal, compeed, crema hidratant i protectora, crema pels peus, tovallola i sabó, xancletes i algunes barretes i fruita per anar menjant. A més a la motxilla de 35l m'hi ha capigut el camelbag de 3l i els pals.

Tot i això pesa bastant, amb el camelbag buit se'n va als 7 quilos.
Sortim tots plegats desde Cervera ens esperen poc menys de quatre hores fins al Somport lloc escollit d'inici de la travessa, la calor comença a ser insoportable! Hora prevista d'arribada les 12h.

Deixem el cotxe al costat de l'alberg Aysa, ben be al coll, ens vestim de gala i carreguem les motxilles, després d'una ullada ràpida al mapa sortim direcció Arlet.

Aquests primers metres el camí segueix paral.lel a la carretera, a menor alçada, fins a trobar la cabane Racheu on canvia de direcció i es va endinsant progressivament dins un bosc de faig espectacular, el bosc de Sansanet,

on una pastora ens dóna la benvinguda i ens diu que més endavant podrem avançar el dens ramat d'ovelles que invaeixen el camí.

Per ara no hem vist ni una marca indicativa de la senda de Camille, s'ha d'anar llegint el mapa per a no saltar-se cap trencall i això precisament és el que ens va passar, pastora, ovelles, trencall.... Al final tot va quedar amb un "recte" a través del bosc i en pocs minuts ja tornàvem a estar sobre el camí. Per ara la baixada és la predominant.

Sortim del bosc i arribem a una zona de prats amb unes vistes espectaculars al Maspêtres i darrera seu el Mallo de Espelunguera,

 als pocs metres el camí comença a pujar amb molta pendent tot retallant les ziga zagues de la pista forestal que arriba a la Cabane D'Atsout i la Cabane Grosse.

Estem a 1600 metres i hem d'arribar als quasi 1900 del Col de Lapachouaou.
A mesura que anem guanyant metres al coll, ens anem acostant també a un comboi de tres burros amb alforjes i una família francesa que en fa l'us per al transport dels seus propis equipatges, una altra manera d'entendre la muntanya...

Desde el coll se'ns obre una vista espectacular, molt àmplia, la vall d'aspe als nostres peus, a l'Est el Pirineu, creiem veure el Mont Perdut i el Cilindre, el Vignemale i en primer terme, relativament aprop, l'inconfusible Midi d'Ossau que no ens deixarà de fer companyia en tota la travessa.

Continuem cap a l'Oest, passem per davant de les cabanes de Gourgue Sec i de Lurbe i remuntem uns metres fins arribar al coll que ens permetra canviar de vessant.

Les muntanyes aquí son impresionants parets de roca calcària desafiants. Sota nostre ja veiem el refugi d'Arlet amb l'Ibon del mateix nom, d'aigues transparents i .... hi ha gent nedant! una bona manera de fer baixar la temperatura.

Arribem al refugi i avisem que hem arribat, ens ensenyen els llits i ens diuen els horaris dels àpats, el sopar a les 19h i l'esmorzar a les 7h, très bien! un inconvenient, no hi ha dutxes...bé, sembla que hi ha consens, tots cap al llac.

I així van passant les hores, relaxats fent una capbussada en un llac de muntanya a dos mil metres, contemplant la posta de sol i assaborint aquests primers quilòmetres.

Toquen les set i ja tothom és a taula, sembla que hi ha gana. El primer plat, una sopa de verdures. Tot refugi com deu mana ha de servir de primer sopa. De segon ens porten un plat de cous cous, això pinta be, fins i tot ens deixen repetir, som els únics. I per a rematar una safata d'estofat de vedella amb llenties per a llepar-se els dits. Hem sopat com a salvatges, necessitem sortir a caminar per poder païr tot el que hem endrapat.

A mesura que el sol es va ponent els nostres ulls el van acompanyant, avui el dia ha sigut llarg, toca descansar, tasca complicada en una habitació de 45 persones i amb llits de metro vuitanta....

Les dades de l'etapa d'avui han estat aquestes.