Carlit desde Porté

Avui si que som colla! El Tista i la Jaqueline, la Teresa i  el Pepe , en Guillem, la Marina i la Núria, la Carol, el Toni i el Catx.

Sortim de Puigcerdà passades les vuit direcció a Porté, deixem els cotxes a l'aparcament de terra a la tangent de la corba de 180º de la carretera que puja al Coll de Puimorents, són prop de les 9h quan comencem a caminar.

Aquest primer tram de sender va guanyant alçada progressivament, la calor però fa aparèixer les primeres gotes de suor. Entre nosaltres hi ha dos Sherpes, la Marina que porta una motxilla plena de tot tipus d'estris per a la Núria i en Guillem que porta a la Núria, tot i això segueixen el ritme sense més! 

Un pi jove a la dreta del camí ens indica el final de la pujada més forta i iniciem un tram molt més planer que ens durà fins la presa del Lanós.

Aquí dalt, a 2000m, la temperatura encara és força elevada, parem una estona per a fer un mossec prop del torrent que baixa de l'estany dels Forats i continuem muntanya amunt a bon ritme. El bosc dóna pas al prat alpí i algún que altre matoll. A part d'algun excursionista aïllat, ens fa companyia un grup de cavalls pastorant que ni s'inmuta al nostre pas.

Desde l'estany dels Forats se'ns desplega la cara nord del Carlit amb la seva impresionant canal-tartera central, desafiant desde aquest angle de visió.

El camí ben marcat i definit  no és tant descompost com sembla i ens deixa pujar sense perdre massa empenta, ben aviat arribem al cim, no estem sols ni de bon troç, la via normal és un bullici de gent!

D'aquí dalt les vistes semblen infinites

Foto de grup i tirem avall.

El descens per la tartera és molt còmode, tot lliscant pels trams amb més gruix de pedres, disfrutem de la baixada

i aprofitem per a refredar els peus!

  

 Un racó solitari i tranquil, bona gent i bones vistes.