Sortim de Puigcerdà a les vuit del matí, la companyia, inmillorable, en Toni Canyas. Després de tancar la porta de casa amb clau, sortim direcció l'estany de Passet, on aparcarem el cotxe 30 minuts després.
Al parquing no estem sols, cotxes francesos i d'altres amb matrícula espanyola acaben d'omplir les places.
El corriol surt en direcció Sud, tot creuant el torrent que baixa del Lanós i que en llaçades curtes al principi va superant ràpidament desnivell. Pugem per Comajoan, és una mica més llarg que el camí dels Enginyers però molt més maco, a trams protegit per murs de pedra ens recorda que al passat va ser pas frecuentat per traginers, pastors i caçadors.
El corriol surt en direcció Sud, tot creuant el torrent que baixa del Lanós i que en llaçades curtes al principi va superant ràpidament desnivell. Pugem per Comajoan, és una mica més llarg que el camí dels Enginyers però molt més maco, a trams protegit per murs de pedra ens recorda que al passat va ser pas frecuentat per traginers, pastors i caçadors.
Continuem pujant i arribem a Comajoan on unes marmotes ens reben a crits i no triguen a amagar-se, tampoc n'hi ha per tant!
Pocs metres després una parella d'isards fan el mateix.
Estem vorejant els contraforts de la Serra de les Xemeneies, continuem per camí ben marcat i no triguem a arribar a la cabana dels Enginyers, en runes, i des d'on veiem la resclosa del Lanós, el final del telefèric i diverses instal.lacions.
La resclosa en forma d'arc té una alçada de 45m i fou construida entre el 1957 i el 1960 per EDF, després de les queixes del regants de Cerdanya quan els francesos volien desviar l'aigua cap a les centrals elèctriques d'Hospitalet. Actualment la presa no té una sortida d'aigua visible, sino que a través d'una galeria subterrània de cinc quilòmetres aporta el caudal d'aigua necessàri al riu Querol.
La llegenda però encara li dona una volta de cargol, segons el costumari català :
"la reina de les goges de l'estany de Lanós té domini sobre els estanys del Cadí i del Canigó, i des dels de Sant Maurici fins a les Estunes de Banyoles, i li reten vassallatges les dones d'aigua d'aquests llacs."
De fades no en veiem però si unes enormes truites nedant pels voltants del llac.
La linia de núvols que està a pocs metres per sobre l'estany li dóna a aquest un aire misteriós, a estones sentim tronades i no triguem a iniciar el descens, ara pel camí dels Enginyers.
Passem per davant de les boques d'entrada de les mines de ferro, a l'alçada del camí, i en suau descens anem perdent alçada direcció al cotxe.
A mig camí decidim baixar fins l'estany de Fontviva i des d'aquí fins al cotxe.
Bon dia, estic interessat en anar a l'estany de Lanós per Comajoan, però no acabo de tenir clar quin és aquest camí i quin el dels Enginyers. El del GR-7 és el dels Enginyers, no? Per tant, el de Comajoan està senyalitzat? Moltes gràcies
ResponEliminaHola Arnau, el GR-7 és el dels Enginyers, que hi pots accedir-hi o be deixant el cotxe a una corba de 180º que fa la carretera que puja al coll de Puimorents o be remuntant pel vessant de forta pendent de l'aparcament. És des d'aquest aparcament d'on també surt el camí de Comajoan, per arribar-hi has de deixar la carretera que puja al Coll de Puimorents abans d'entrar a Porté, després de travessar un pont, a ma dreta s'inicia una carretereta que va esquivant els edificis i que es va endinssant cap al fons de la vall. Has de seguir aquesta carretera fins que s'acabi, en aquest punt han habilitat un aparcament, aquest és el punt de partida del camí de Comajoan. En la direcció en la que has vingut, veuràs que davant teu hi ha un edifici i a ma dreta tens el torrent que porta les aigües del Lanós, el sender s'inicia tot travessant el torrent. Està marcat i indicat no te pèrdua. Espero que el disfrutis!!
ResponElimina