El despertador sóna a dos quarts de set però el cansament que porto a sobre no em deixa fer-li cas, cinc minuts més... obro els ulls a les vuit! Deu ser l'estiu o la calor o ambdúes coses però per les nits estic tan fresc i els despertars son d'arrossegar-se com un cuc.
Fico el pilot automàtic cap a Porté, deixo el cotxe a la corba de 180º de la carretera, no soc el primer, que
estrany.
Començo a pujar pel camí dels enginyers direcció a l'estany de Lanós a un ritme "responsable", avui serà la primera tirada llarga per la muntanya, començo a trotar un cop arribo al planell d'abans de la presa, m'ha costat una horeta i n'estic content. No fa massa calor, alguns núvols ho impedeixen i m'ajuden a racionar l'aigua, espero però que no plogui. En alçada tot va molt ràpid, deu fer vent, a veure que em trobo al cim.
Vorejo l'estany per l'esquerra, miro el mapa i decideixo pujar per la primera vall, amunt, direcció al Pic de Coma d'Or, quan supero el primer ressalt, intueixo el cim, em serveix com a referència. Segueixo pujant ara per la carena que em portarà fins el primer dels dos cims. Per arribar al segon cim he de grimpar per una aresta pedregosa amb una timba a l'esquerra gens despreciable. No el recordava aquest pas que sense ser difícil t'obliga a estar atent.
El Coma d'Or l'havia fet sempre desde la Coma d'en Gràcies, aquest vessant, és més interessant. Desde el cim domino el Lanós i els cims que l'envolten, les muntanyes de l'Ariege i alguns dels seus pobles, d'altres estan sumergits sota la boira. A la llunyania Pirineu.
Em decideixo a baixar direcció al Puigpedrós de Lanós, no hi he estat mai, em fa il.lusió. A mesura que vaig baixant les pendents comencen a ser més dretes, esquivo a dreta i esquerra els ressalts més drets. Arribo a una planella on hi ha montada una reunió amb una corda fixa.... però si no és tan dret! o potser si,
giro a dretes i esquivo la placa i anant fent zigues zagues arribo al coll.
Em giro i des d'aquí la visió al Coma d'Or és imponent.
Miro endavant i la visió de l'aresta tampoc té desperdici.
El vent acanalat és fort, no hi perdo temps i començo a grimpar per l'aresta, a voltes pujo pel vessant esquerra a voltes pel dret intentant evitar els passos més complexes. A pocs metres del cim una placa llisa em bloqueja el pas, me la miro un moment i la passo per l'esquerra, m'ho he passat teta. Avanço decidit cap al cim i de cop uns crits ensordidors em fan ficar els pels de punta i contesto amb la mateixa medicina, cridant, veig com una marmota surt escopetejada cap al no res, quina rebuda.
Començo a baixar per la tartera amb tendència a la dreta tot buscant el petit llac, i més tard el torrent de desgüas del mateix, em trobo amb alguna congesta de neu, aquesta zona ha de ser molt freda a l'hivern. Arribo al Lanós i desfaig el camí fet, ara però baixo trotant i tot i això se'm fa llarg, pels meus genolls també i em comencen a avisar, sort però que ja queda poc.
Han sortit 20km i 1600m de desnivell en segons el gps ( que no me'l acabo de creure ) 3h 15'
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada