L'inici és progressiu i permet anar escalfant la musculatura, a mesura que m'apropo al pic la pendent es va acusant fins que arribem a la carena on trobo un petit descans. Desde el cim les vistes als propers cims andorrans son espectaculars, no m'hi estic massa estona, friso per començar la cresta que em durà en baixada fins el camí normal d'ascens al pic de Fontnegre, que sense ser complicada és divertida.
Desde el cim veig com el dia comença a néixer a Hospitalet, Ax les Termes i Tarascon.
Desde el camí en poca estona arribo al coll, veig el Puigpedrós, el Peiraforca i el roc Colom, la setmana passada els veia desde l'altre banda.
Arribo al pic de les Valletes i davant meu s'obre la planície que em portarà al Pic de Fonfreda, m'animo i arrenco a córrer, fa una temperatura ideal.
No trigo doncs a arribar al pic de Fonfreda inundat d'ovelles que m'han pres l'honor de ser el primer en arribar, sota meu la Cerdanya, si tingués vista d'àliga veuria casa dels meus pares, em conformo però amb ser on soc.
Avanço uns metres i començo a descendre per l'aresta pedregosa que em durà a la vall entre el pic de Fonfreda i el de l'Estanyó, no és un descens massa còmode ni ràpid de fer.
Ja a la vall interrompo el dinar d'una parella d'isards i començo a remuntar per l'altre vessant de muntanya. Desde el coll el descens fins a les pistes d'esquí està poc marcat i requereix de molta paciència, una vegada trepitjo terreny "net" arribar al cotxe és bufar i fer ampolles i tanco el bucle de 15km.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada