Bardenas Reales

Com "lo prometido es deuda" aquí ens trovem tots quatre dins el seat ibiza de l'Angel maquejat per a l'ocasió amb una baca i quatre bicis a sobre amb temporal de vent camí de Tudela, allà ens esperen els de l'hotel Ñ de Tudela. Tot comença a dos quarts de set de la tarda del divendres, per davant quatre teòriques hores i mitja. Sortim amb una mica de retard degut a la dificultat d'encabir quatre bicis i quatre rodes a la baca del cotxe. Toquen les set de la tarda i en pocs minuts estem de camí, circulant direcció Lleida apunt d'agafar l'autopista cap a Saragossa. Aquí ja el vent es fa notar i no podem abusar de la velocitat per retallar-li minuts a la son i preservem l'integritat de les bicicletes. La nit però encara ens te reservada una sorpresa. Son dos quarts d'onze i parem a l'àrea de descans dels Monegros a sopar. Uns tappers d'arroç, tonyina, blat de moro, fets per la sogra per la mare o per un mateix fan el fet i ens acaben de donar les forces necessàries per arribar a Tudela... abans però de l'últim mossec una educada anglesa ens demana ajuda, han omplert el dipòsit d'un cotxe de gasoil amb gasolina... han parlat amb el de la benzinera però "is a little stupid". Així doncs intentem buscar una manguera per buidar el dipòsit, a cap de les dues benzineres en tenien ni al restaurant ni al bar ni a una casual autocaravana....plan B: trucar a la grua, parlar amb el seguro i demanar un taxi cap a Pamplona. Durant aquesta estona ens dóna temps de parlar amb ells, una d'elles és de Nova York, l'altre russa, de Namíbia és un d'ells y l'altre anglès. Volen anar a fer muntanya a la Vall d'Aran, al gps però hi ha escrit Pamplona ¿? això de les noves tecnologies....al final quatre abraçades uns mails el taxi cap a Lleida i a l'endemà cap a Vielha. És mitja nit i estem als Monegros i no anem a cap festival de música, arribariem d'hora, anem cap a Tudela i demà toca pedalar. Arribem a dos quarts de dues a l'hotel, una dona ens obre les portes i ens agafa les dades, fan la fotocòpia del dni del Toni i me'l dona a mi, és massa tard per saber qui és qui. L'habitació és molt confortable, entrem i només ens dona temps de veure els dos llits individuals i el de matrimoni de dos per dos, apaguem les llums però, l'última imatge que es resisteix a marxar de la nostra retina és Pamplona. El despertador sóna a les 8h, temps suficient per a prendre una reparadora dutxa i vestir-se de ciclista. "Els esmorçars a partir de les 8h30'" Dieta mediterrània: suc de taronja natural, gall d'indi, tortitas de blat de moro, fruita, pa integral, oli d'oliva.... uns bons xoriços, baicon, revoltijo, croissants, pa de pessic, napolitanes xocolata desfeta.... ufff que dures es faran les bardenes... Amb una panxa de vuit mesos i el disfraç de ciclista ben arrapat anem a pagar l'hotel davant les mirades d'estupefacció dels clients de l'establiment i fiquem romb cap a Arguedas on comencem la ruta. Sortim del poble direcció Oest i aviat l'asfalt es converteix en pista que no deixarem durant força estona.

A mesura que ens anem endinsant a les Bardenes i ens allunyem de les zones habitades, el paissatge comença a transformar-se, apareixen formes curioses esculpides pels elements.

Voregem el camp de tir i deixem la pista principal per agafar un sender que ens portarà al Raillon, després però de superar algun rampot important i els efectes del fortíssim vent.

No triguem a baixar de les alçades per a buscar recer al laberint de caòtiques formes que amaga el territori.

Seguim per sender aquesta vegada més estret que en zig zag va esquivant els obstacles o les zones cultivades.

Corba rera corba, una pujada que va seguida d'una baixada, tot un seguit de tobogans que son tan sols l'aperitiu del que ens espera, el " paso del ciervo". L'inici és espectacular, la pendent s'accentúa i el terreny més terrós ens obliga a tirar el cul endarrera, anem resseguint les capricioses formes que l'aigua ha anat erosionant, triguem menys d'un minut en baixar però, serà de les cinc hores que triguem a fer la ruta, el tram que no se'ns borrarà de la retina durant molt de temps.

Seguim direcció nord amb la imatge del descens encara present tot vorejant les formacións que acabem de travessar. Tornem a agafar pista forestal que ens porta a l'extrem més nord de la ruta, tot travessant algun camp llaurat (em pregunto d'on deuen treure l'aigua per regar).

Afrontem la última pujada del dia, algun tram força pendent, que ens portarà a l'altiplà de Lentiscar a on avançats uns centenars de metres canviem de direcció, afortunadament ara amb el vent a favor.

Ens dirigim ja en baixada cap al Castillo de Peñaflor

El vorejem i continuem el camí direcció cap a, potser de l'element més característic de Bardenas, el Castil de Tierra,

Desde aquest al cotxe és un simple tràmit per una carretera asfaltada amb alguna pujada però majoritàriament baixada que ens portarà a tancar el bucle a Arguedas Han sigut 83km i un desnivell de 580m