Selva de Irati

Després de devorar dues pizzes familiars y dues de mitjanes fiquem romb cap a l'alberg Mendilatz al costat d'Orbaiceta, en dues horetes hi arribem, de nit però. El gps ens juga una mala passada i ens porta a una casa rural d'Orbaiceta on una amable senyora ens explica com arribar a Mendilatz després però d'explicar-nos les ventatges del seu establiment sota les cares de pocs amics dels quatre. Per fi arribem, l'entorn deu ser espectacular, demà el veurem. Entrem a recepció i ens adrecen cap a l'edifici anex on tenim les habitacions, dues de dobles. És el típic edifici amb façanes blanques, dintells de fusta i sostre a dues aigues de teula taronja.

Passem bona nit, el cansament que arrosseguem ens permet descansar i començar el dia amb forces i ganes, que falta ens faran perquè està plovent. Tenim reservat l'esmorçar, és buffet però no està a l'alçada del de Tudela, quatre torrades amb confitura, una mica de fruita i un pa de pessic que estava en el punt de mira de tots els començals. Iniciem però la ruta amb la panxa plena direcció cap a Irati per davant quasi 70 quilòmetres i més de 1500m de desnivell Primera part del recorregut per pista que va resseguint el contorn de la presa de Irabia sense massa desnivell, el ritme és maco i no triguem a arribar a les cases de Irati on recordem amb cert aire de nostàlgia aquella dura travessa dels Pirineus del 97 i tot seguint les nostres passes però en sentit contrari continuem el recorregut ara però per asfalt.

després del tram d'asfalt tornem a pedalar per pista que ens portarà a l'estació d'esquí d'Abod, a tocar de la carretera que puja a Larrau desde Isaba.

A partir d'aquí comença el tram més espectacular, tot resseguint la carena de la serra d'Abodi, un continu puja-baixa, perfecte trencacames que compensa amb les espectaculars vistes a la vall, quan el fort vent obre alguna clariana entre la densa boira.