Puigmal-Querabs-Nuria

El despertador sóna a les 5h, la nit ha sigut curta i el dormir no ha sigut tot el reparador que esperava, destorbat per les fortes tempestes que han caigut aquesta nit. M'he de trobar a les 9h30 a l'estació del cremallera de Queralbs amb l'Albert, l'Angel i la Sandra per pujar a Núria. Així doncs la idea és sortir desde l'estació d'esquí del Puigmal pujar el Puigmal baixar fins a Fontalba i fins a Queralbs per la pista. No tinc el temps controlat així que hauré d'anar jugant amb el ritme per a quadrar horaris. Esmorzo lleuger i surto de casa a les 5h40, passo per la frontera i els gendarmes em fan una prova d'alcoholèmia, a aquestes hores és de lo més normal. Conforme em vaig apropant a l'estació d'esquí la negra nit només es veu destorbada pels ocasionals llamps que dibuixen el perfil de les muntanyes a l'horitzó. És allà on he de començar a caminar, no faig marxa endarrera però no les tinc totes, moments de dúbtes, arribo a l'aparcament, estic a quasi 2000m i la foscor no em deixa veure pràcticament res, el vent però em ve d'esquena, bona senyal, la tempesta s'està allunyant. Surto a les 6h15' començo a bon ritme amb el frontal que m'ilumina tres metres davant meu vaig avançant per terreny conegut, arribo a la unió dels torrents i ara he de començar a pujar cap a la dreta, intento seguir les marques que m'indiquen el camí, la boira m'envolta. Estic més pendent de no perdre el camí que de cap altra cosa, no aconsegueixo identificar on soc, a mesura que vaig pujant el fred comença a ser més intens, vaig amb dues samarretes transpirables de màniga curta i el soft shell, a les cames porto les malles curtes i el compresport, al cap un buff i el frontal. Els pals em van ajudant a equilibrar-me enmig de la foscor, les mans però comencen a congelar-se. Vaig pujant i la boira em deixa veure el perfil d'un turó, deu ser aquest el Puigmal? arribo i no hi veig la creu, no veig res, la boira momentàniament em dóna una treva i em deixa veure més enllà dels 3 metres que estic acostumat, no reconeixo res. Darrera de cada turó n'apareix un altre, se'm generen molts dúbtes de si estic anant pel camí correcte, com a única guia el desdibuixat camí i el vent que em ve d'esquena i que em marca sempre la mateixa direcció, vaig be. Les mans cada vegada les tinc més fredes i el vent cada vegada és més fred, accelero el ritme, he de generar més calor. Arribo a la coma que està sota els peus del Puigmal, el camí em desvia cap a la dreta per buscar la carena, ara tinc el vent de costat i em va gelant la cara, accelero encara més i la lluna que ha aparescut per l'horitzó tot i no ser plena m'ilumina el que sembla que és la creu del cim, ja hi soc són poc més de les 7h, vaig be de temps, faig una foto i surto corrents muntanya avall, he de perdre alçada ràpidament per entrar en calor.

A mesura que vaig baixant em trobo la roca empolsinada de neu, aquesta nit ha nevat. Segueixo corrent fins que la pedra dóna pas a l'herba, tot baixant enmig de la boira passo pel costat d'un isard mascle enorme, s'em queda mirant, jo també però el creuament de mirades dura poc, m'he de concentrar a mirar el terra si no vull estimbar-me. el camí aquí és evident i ara ja tinc la companyia de les primeres llums del dia. Vaig baixant i entre la boira em sembla veure un unicorn, miro més detingudament i és un cavall, tot blanc, més avall em creuo amb la resta del grup. Arribo a Fontalba son les 8h del matí. Començo a baixar per la pista forestal i no trigo en cansar-me i busco alguna dreçera, vaig unint corbes i escorçant temps i distància a canvi però d'acabar amb els peus xops. Faig una última corba i sota meu veig Queralbs, ja hi soc, són les 9h10', vaig cap a l'estació del cremallera i allà espero a la resta de l'equip.

Sortim passades les 10h i pujem fins a Núria per camí, la boira torna a fer acte de presència i durant tota la pujada no ens deixa disfrutar de les vistes, però quan arribem a la creu d'en Riba de cop i volta s'obre una finestra de llum i se'ns presenta als nostres peus el santuari.

Ja tornem a ser a Núria tot recordant els vells temps, deixant-nos portar per l'atracció que ens genera aquest indret. Fem les visites de rigor als llocs més emblemàtics i anem a la zona de pique nique a menjar uns entrepans, comença a ploure. Plou sense treva i ho seguirà fent fins que arribem a Queralbs, abans però passem per taquilla i abonem els quasi 12€ del bitllet del cremallera.