Travessa del Cadí

Avui he fet allò que feia temps volia fer amb esquís, travessar de punta a punta el Cadí.
Després d'una trucada del Jordi ens decidim per fer-la, bona meteo i en principi bona neu.

Ahir varem deixar el cotxe d'en Jordi 500m més amunt de la unió de la pista de terra que surt poc després del poble d'Adraen amb la carretera general que va a Fórnols. En condicions normals haguéssim pogut pujar molt més, si més no fins la barrera que está a 7km de l'inici de la pista però després del temporal de vent tot aquest tram està bloquejat per arbres caiguts.

Aquest matí a les 7 he passat a recollir al Jordi per  Bellver i hem pujat fins prop de la barrera que hi ha a 1 quilòmetre de Coll de Pendís, hem arribat fins a una congesta que ens ha atrapat el cotxe, ens hem equipat amb bambes, botes i esquís a l'esquena i abandonant el cotxe a la seva sort hem començat la travessa a les 7:45 direcció Coll de Pendís.


La primera hora l'hem feta a peu, esquivant congestes tot esperant trobar més amunt continuïtat de neu. I la trobem.... a quaranta-cinc minuts del cim del Comabona.

Fem cim quan portem tres hores, ja estem a la carena, però lluny del que semblaria, aquesta no és planera, tot el vessant Sud del Cadí està format per una successió de fondalades i turonets que converteixen el recorregut en un continu puja-baixa.

Del cim traiem pells i ens deixem caure direcció cap a la serra Pedregosa, resseguint el curs del torrent fins a la base de la fondalada que ens portarà fins el pic de Costa Cabirolera passant pel previ coll, superant el segon desnivell més gran del dia. La neu és ràpida a aquestes hores del matí, com diu en Jordi, tens la sensació de viatjar, de desplaçar-te ràpid per la muntanya, d'avançar entre carenes i valls, de sentir-te lliure.

La pujada  fins el coll la trobem innivada, però al sortir a la carena toca ficar esquís a l'esquena i acabar de fer els últims metres a peu.

Des del cim les vistes al Pedraforca son impressionants, Rasos de Peguera, Port del Compte, Montserrat, Montseny...i girant el cap cap a l'altre costat el Pirineu.

Sense perdre molta alçada, intentant seguir la corba de nivell, anem flanquejant i acabem ficant pells i remuntant 50m de desnivell que ens portaran a la canal del Cristall, poc després la de l'Ordiguer i seguim flanquejant fins situar-nos uns metres per sota de la canal del Quer.

Remuntem fins el Vulturó, el punt més alt del Cadí i en llarg flanqueig, a voltes amb esquís a voltes a peu arribem fins la Torreta, a partir d'aquí el Cadí ja va perdent alçada.

Hem trigat dues hores i mitja en travessar-lo, estones a peu estones esquiant. A partir d'aquí, el descens fins a Adraen hi haurà més estones a peu que esquiant, tot desfent la pista que després de gairebé quinze quilòmetres ens portarà fins el cotxe.

Han sortit 37 quilòmetres i 2050m d'ascens i nou hores i mitja d'activitat, amb tot el recorregut innivat segurament es pot escurçar en dues hores el temps.