Travessa dels Alps (7)

Curta però plàcida nit al càmping de les Cluses que marca l'última etapa de la travessa.
Hem modificat el recorregut clàsic per incloure un parell de ports BIG, el port de la Ramaz i el de l'Encrenaz, tots dos a tocar.

Sortim direcció a Mieussy per carretera comarcal planera que ens permet anar escalfant les cames i a l'entrada del poble girem a la dreta per buscar la carretera que ens portarà al coll. Seran 14km al 7%, considerat doncs port de primera i sent famós per la pàjara que va agafar Lance Armstrong durant el Tour de France del 2010 acabant l'etapa a Morzine-Avoriaz.

És un port molt mantingut, es mou entre el 6-7% amb un parell de quilòmetres al 9.5% i a la zona dels túnels un al 10.5%.

Després dels túnels arribem a una zona més planera amb un hotelet que ens dona la benvinguda. La carretera surt al costat esquerra i es va endinsant per la vall amb pendents del 5% amb l'últim quilòmetre al 7.

Baixem una mica per a retrovar-nos amb en Taka, ell tampoc ha vist el rètol indicatiu del coll... així que seguim baixant tot buscant el trencall cap al segon port del dia el de l'Encrenaz.

La baixada per aquesta cara té un parell de quilòmetres que superen el 10% i just en aquests quilòmetres surt el desviament cap a l'Encrenaz.

És un port que no té massa història, les pendents suaus ens deixen disfrutar del paissatge i ens anem mentalitzant que l'aventura s'està acabant, aquest és l'últim dels ports que farem.
Ens ho agafem amb calma i quasi sense adonar-nos arribem al coll acompanyats d'un ciclista anglès que amablement s'ofereix a fer-nos unes fotos al coll.

El descens és interessant i divertit, també ràpid i en un tres i no res arribem a la vall, a partir d'aquí ens queden força quilòmetres de pla baixada per comarcal amb molt de trànsit i gens de voral que ens farà portar un ritme més alt del dessitjat per arribar lo abans possible a Thonon. Allà ens espera en Taka, al final de la nostra aventura, veiem ja el llac Leman, és enorme com també ho és la nostra satisfacció, objectiu aconseguit.

Ens fem unes fotos prop d'una escultura, tots tres, hem sigut els tres que hem aconseguit el repte, i el repte s'ha aconseguit gràcies a tots tres.

Seguim baixant uns centenars de metres fins arribar a la riba del llac, des d'aquí es veu enorme, el dia no és ventós i te unes onades gens despreciables, no me'l imagino durant un temporal. Aquí si, fem la foto oficial, de mar a llac.

Ocupem la resta del dia comprant queviures i buscant un càmping on passar la nit, tornem demà cap a casa.

A partir d'ara vindran dies de recordar les vivències que ens ha regalat cadascún dels ports, han sigut més de 700 quilòmetres d'asfalt, més de 20000m superats, infinitat de corbes, tot tipus de paissatges, llacs, embassaments, reptes aconseguits, ports mítics, tots tenen aquella atracció que, a posteriori, ens fa apreciar més un que l'altre, i entre tots ells el que ens ha captivat és....

81km 1700m