Gorges de la Dourbie i de la Jonte (3)

El despertador sóna a les 6h30, no podia estar als peus del Mont Aigoual sense pujar-hi en bici, rememorant les cròniques de l'època que parlen de vencedors i vençuts amb un element comú el Tour de France. Surto a les 7h15 m'esperen 26km per superar els 865m de desnivell que em separen del cim, la temperatura és bona i no trigo en començar a treure'm roba, intento mantenir un ritme sostingut i les pendents suaus em permeten fer-ho. Arribo al coll de Perjuret i després d'un tram de baixada enfronto els quilòmetres més pendents de tota la pujada que em porten a un segon tram de pla-baixada que em deixa al trencall del cim.

El descens el faig per l'altra cara de forma que tanco el bucle que he iniciat a Meyrueis, al final 60km en dues horetes. Quan arribo a l'autocaravana ja tinc la família neguitosa esperant-me, així que em canvio ràpid i iniciem el que serà el tercer i últim dia per terres franceses, avui comencem visitant l'Abime de Bramabiau.

És aquí on neix l'espeleologia moderna, el seu creador Mr. Martel, descubridor d'infinitats de coves entre les que hi figura la fou de Bor. Seguim el recorregut marcat rebent les explicacions d'una guia, dins estem a menys de 10º.

Una vegada estem fora aprofitem per a dinar i fem via cap al següent destí, Saint Bauzille du Putois. I fent honor al nom del poble així és com les passem per trobar l'inici de la via. Deixem l'autocaravana en un sortint de la carretera just abans d'una corba a esquerres, ens equipem i anem a buscar el camí que surt enmig de la corba de la carretera. Pugem pel camí en tendència cap a la dreta i als dos minuts trenquem a la dreta per un corriol que voreja el vessant de la muntanya. Arriba un punt que veiem el rètol d'inici de via i ens dóna la benvinguda un tronc a mode de passarel.la.... L'equipament no té res a veure amb el de les vies que hem fet fins ara, tot i això és correcte. La via comença per uns corriols que hem d'anar seguint marcats amb un cercle verd i unes cordes de passamà que ens aniran guiant i ens conduiran fins la cova de Kikouli on trobem un simpàtic os que ens dóna la benvinguda.

Aquí iniciem el tram més divertit de la ferrada que transcorre íntegrament per l'interior de la cavitat, al mig del recorregut hi ha una obertura que ens porta a l'exterior i que de no sé quina forma comunica amb una tirolina que fa pinta de no ser massa segura ( el final de la mateixa és una roca, no hi ha amortiguació). Nosaltres però continuem pel segon tram dins la cova que ens porta a un nivell superior i a la sortida natural de la mateixa. Des d'aquí inciem un curt descens, arribem a un tram amb cordes de passamà amb tendència cap a la dreta i que ens porta a una segona "cavitat" més oberta que la primera i on la via va resseguint la pared inclús amb un pont nepalí.

Tal i com sortim a la dreta veiem unes cordes, hem de seguir però a l'esquerra on trobarem un cable que ens porta a la tercera part, la més difícil. Hem de tirar de força de braços i el component mental també conta, sota nostre 250m fins la carretera.

El descens tal i com arribem al coll seguint les cordes fixes cap a la dreta pel mig del bosc i en poc més de 15' arribem a la carretera i a l'autocaravana, el sol implacable ens conduiex directament a la nevera a buscar quelcom fresc. Ja tenim els deures fets, el que ve ara es repeteix a cada sortida, quilòmetres i quilòmetres d'asfalt que ens porten a casa.