Avui diumenge el dia s'ha aixecat inestable i no ha sigut fins les 10 que el temps m'ha donat una treva i he pogut sortir.
Es el primer dia que agafo la bici de muntanya i començo molt suau, seran un total de 20km de pujada amb 1000 m de desnivell. Tota la pujada es fa per pista forestal en bon estat. Fins a Angoustrina segueixo la carretera asfaltada i just abans de creuar el pont trenco a l'esquerra, on s'alternen trams asfaltats (els més pendents) amb trams de terra. Aquesta situació dura fins arribar a la unió de la pista que baixa de la tuberia que tenim a la nostra dreta, a partir d'aquí és tot terra.
Passo un pas canadenc i arribo a una planúria, des d'aquí podriem (girant a l'esquerra) baixar fins Dorres o Vilanova de les Escaldes i si girem a la dreta seguim pujant i arribem al indret anomenat Tres Fons, aquest és el destí.
Arribat a lloc, amago la bici (de fet no faria falta, no hi ha ni déu per aquest racó), em fico les bambes, em trec el casc i cap a munt;he de tirar de mapa perquè la zona no la coneixo, però el recorregut no te complicacions, la idea és arribar fins el llac que es troba als peus dels pics (bastant evident) i a partir d'aquí reorientar-se. Així ho faig i a mesura que vaig pujant, ja passat el llac, la boira comença a fer acte de presència i decideixo canviar els plans, en comptes de fer tota la volta al circ dels pics de coll roig, decideixo pujar al més oriental, per a facilitar-me el possible retorn si la boira acaba enganxant-se.
A pocs metres del cim, s'obre el cel i em deixa disfrutar de la tant desitjada vista, aconsegueixo veure tota la cresta fins el pic occidental, els estanys de les bulloses, el circ que formen els pics de les xemeneies i el seu llac, el lanos i pics de la grava, coma d'or i ... no em destorbo més i intento dibuixar la linia per on he de baixar abans que em torni a quedar a les "fosques".
El descens també és bastant evident, baixo fins el costat del llac i a partir d'aquí tinc suficients referències per anar rectificant si cal la direcció.
Per ara el temps s'està comportant, m'està donant una treva que aprofitaré més tard quan decideixo baixar per la trialera cap a Dorres.
Arribo a Tres fons, em canvio, agafo la bici i cap a Dorres. Es nota que és el primer dia que agafo la mountain, la tècnica no és la mateixa però em trobo bastant agust baixant per la trialera; ja a Escaldes em passa pel cap pujar cap a Bell-lloc, miro l'hora al mobil... ja porto 3h40, veig que tinc un sms, és Bea que haviem quedat per anar per la tarda a la vall d'Incles, retirada i cap a casa que m'espera un plat d'spaguetti carbonara, que me'ls he guanyat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada