Sortim del Coll d'Ordino (1980), l'inici del recorregut passa per dintre d'un bosc de pins, per poc després donar pas a prats d'herba.

La pujada és d'aquelles que no arribes mai; una succesió de turonets et van donant aquesta sensació, fins que ja veus el cilindre de pedra que hi ha en el cim.
És una ascensió curta però dura per a les cames per les pendents fortes que acompanyen cadascún dels "avantcims" que anem trobant i avui en concret pel ritme que m'ha imposat la companya d'ascensió!!
Al cim (2718m) ens hi hem estat poca estona (amb el que ha costat pujar!!) perquè ha començat a pedregar. Hem fet la foto de rigor i cap a baix correns.

Hem acabat xops com ànecs però ha estat divertit!!

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada