Ceillac, Formas del Caos, 300m III/4

Els Alps ens esperen, tornem a la zona dels Ecrins, dos anys després, ens queda molta feina per fer, esperem que les condicions acompanyin. Sortim d'Alp a les 6h del matí, tenim per endavant 7h30' i 650km fins a Ceillac. Carreguem el cotxe fins a més no poder, portem el menjar de quatre dies, la roba i l'equip d'escalada, la roba i l'equip d'esquí de fons, la roba de recanvi... sort que només som dos, perquè sembla que marxem per 15 dies. Entre una cosa i l'altre, endreçant i minimitzant al màxim el número de bosses se'ns fan les 6h45', anem amb retard! Arribem a la Perxa, a aquestes hores no hi ha practicament trànsit, comencem el descens fins a Perpinyà on agafem l'autopista direcció Ax-en-Provence. Parem a una area de servei prop de Narbona, ens cal una bona dosi de cafeina, el cafè que fan aquí és horrible, almenys és calent. Compartim taula amb uns gendarmes que deuen estar fent el torn de nit, fan un cafè ràpid i marxen, nosaltres encara ens entretenim amb unes magdalenes amb xocolata. Amb l'estómac una mica més ple ens disposem a continuar, abans d'incorporar-nos a l'autopista, però, els gendarmes ens paren per fer-nos un control... quines cares que debem de fer! Arribem a Ax-en-Provence i tornem a agafar l'autopista ara direcció Gap, hi arribem tot i que hi ha un trencall abans que ens estalviaria 15', però aprofitem per dinar i comprar oscillococcinum a la farmàcia, més val prevenir que curar, son les 14h. Aquí fa caloreta, tot i que durant tot el viatge en cap moment hem passat dels 4º, al sol s'hi està be i decidim canviar-nos, ens fiquem la roba de gel i sortim direcció Ceillac, en una horeta hi arribem. Al parquing de Ceillac estem a -6.5º acabem d'agafar el material i tirem amunt, en 20' estem a peu de via.

El primer llarg el gel el trobem molt dur i trencadís, la linia que seguim no està picada i la progressió és lenta, per la ruta normal, més trepitjada, hi està pujant una parella, muntem reunió a la paret esquerra amb dos espits, el llarg és d'aproximadament 60m. El segon llarg l'obro jo, vaig pujant per varis ressalts, no son massa mantinguts ni prolongats, li faig un crit al Jordi perquè surti a l'ensamble, trobo reunió a la dreta i la monto, hem pujat uns 90m per gel durisim.

El tercer llarg ens porta a una reunió a un arbre i després de caminar per neu una estona arribem a un diedre, ja de nits d'uns 7-8m molt divertit.

Ja per acabar una columna de 10m sense picar que ens porta al camí de baixada, reunió a un arbre. La nit està molt oberta, aquí dalt la contaminació lumínica és pràcticament nula, el cel està molt estrellat, poques vegades l'hes vist així i durant el descens tots dos en disfrutem, en 20' arribem al cotxe. Hem trigat 2h45'. La temperatura ha baixat encara més, el cotxe marca -13.5º, ens canviem ràpid, fa fred, al parking no queda ningú, l'última ànima que hem vist ha sigut fa quasi dues hores i estava sobre una retrac acondicionant la pista d'esquí de fons. Fins a Vallouise tenim encara 45' així que truquem a la Natalie per informar-la que arribarem tard, això és França, aquí a les 20h els pobles estan deserts, estan tots sopats i apunt per anar a dormir... Arribem a la gite Baouti, tenim l'habitació nº1, descarreguem les bosses i anem directes al menjador-cuina, hem sigut previsors i portem el sopar fet, només cal escalfar-lo, una crema de carbassa, una amanida i uns talls de carn. Tenim un matrimoni francès que ens fa companyia, el motiu és el fill petit, està tant costipat que no pot dormir, li preparen un plat amb aigua molt calenta li afegeixen no se quina substància i ho tapen tot amb una tovallola, el plat i el cap del nen, si funciona els hi hauré de demanar la recepta, mai se sap!