Volta al Canigo (1)

Lo Canigó es una magnolia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la voltan,
per papallons los cisnes y les áligues.
Forman son cálzer escarides serres
que plateja l'hivern y l'estiu daura,
grandiós beyre hont beu olors l'estrella,
los ayres rellentor, los núvols aygua.
Les boscuries de pins son sos barbiços,
los Estanyols ses gotes de rosada,
y es son pistil aqueix palau aurífich,
somni d'aloja que del cel devalla.


Feia dies que ens voltava pel cap fer una volta d'un parell de dies amb els amics de "sempre", disposàvem però de no massa temps, així doncs el Canigó es presentava com la proposta més viable.

Sortim el mateix divendres per la tarda desde Puigcerdà amb la idea de pernoctar a l'àrea destinada a autocaravanes de Vernet les Bains, una plataforma de terra dividida en dos nivells ens acull juntament amb tres autocaravanes més, són les 23h30'.

El despertador sóna a les 6h30 hem de sortir d'hora que l'etapa d'avui és força llarga i tenim hora màxima d'arribada a la gite d'etape.

Fem un bon esmorçar, distribuïm els carros, les motxiles, omplim els camelbak's i montem les bicis, totes menys una. Ens falta una tanca del davant.!

Aprofitem la tanca del carro per ficar-la a la bici, son compatibles en longitud, ara però hem d'acoplar una tanca de darrera al carro... al final la solució ha estat aquesta:



Acabem sortint a les 9h30, dintre del que cap no és massa tard, comencem trepitjant asfalt fins el proper coll de Jou i ja des d'aquí per terra tot superant algun tram del 18% i on la pendent mitjana és elevada,











guanyem alçada ràpidament i arribem al refugi de Marialles, trobem força cotxes, des d'aquí surt una de les rutes per pujar al Canigó, la ruta llarga, la curta surt desde Cortalets.





A mesura que anem pujant el terreny es va tornant més descompost, el punt culminant és just abans d'una barrera de pedres que barren el pas on la pendent és molt acusada el terreny molt desfet i l'esforç per no posar peu a terre, enorme.





Passem la barrera rocallosa i continuem cap a munt, la carena es veu propera, el camí però es torna més botarut el que fa més complicada la progressió.

Encarem les últimes pendents herbrades per arribar a Pla Guillem tot sortint-nos de la traça, poc ciclable.







Aquest serà el punt més alt de la travessa, 2300m. Ens ha costat 3h30 arribar fins aquí.Un breu descens ens porta fins la collada del Vent i una breu pujada fins la Collada Verda.



Des de on arribem a la Collada de les Roques Blanques en baixada. Descens que es prolongarà fins a La Preste, primer per pista molt trencada que ens obliga a anar parant tot sovint per a relaxar les articulacions i després per asfalt ( a l'alçada de l'estació d'esquí nòrdic de Les Forquets) molt més respetuós amb el nostre esquelet.





Arribem a la Preste i per asfalt fem cap a Prats de Molló, lloc d'exili de polítics durant la guerra civil espanyola, entre ells Francesc Macià.
Busquem un raconet per dinar i canviem les bicis pels tappers.



Hi estem escassos 45', els núvols amenaçadors ens dónen el tret de sortida. Vorejem l'església tot pujant direcció al fort de Lagarde. El track però ens porta per corriols poc ciclables, comencen a caure les primeres gotes i hem d'estar a la gite abans de les 8h... Seguim el pla "b": carretera i manta.



Ens refugiem una estona dins les naus adjacents a l'església fins que s'espassa una mica la pluja i continuem, ara però per asfalt.

Anem de Prats de Molló fins un trencall que agafem a ma esquerra abans d'
Arles i que ens portarà fins a Montferrer tot superant una petita collada i tot continuant per carretera arribem a Corsavy.



Ara tan sols ens separen 13km de la gite, els primers quilòmetres força suaus i una vegada canviem de vessant de muntanya la cosa es comença a empinar una mica més. La carretera dibuixa llaçades curtes per a superar la pendent i passa al costat de la boca de l'antiga mina de ferro de Batere, nom que ha recuperat la gite d'etape on dormirem avui.



La gite ha aprofitat les antigues vivendes dels miners, més concretament dels italians, segons ens ha explicat un dels guardes. Va haver-hi espanyols, grecs, italians... inclús disposaven d'escola pels nens.

Hem arribat a temps, una dutxa ens separa del sopar que fent honor a les costums franceses el fem a poc més de les 8h. De primer un plat convinat amb esparregs, pa de fetge uns talls de pernil salat, formatge de cabra, tomaquets, pebrots i aguacate farcit, ens calma la gana. El segon, un bistec amb puré de patates ens acaba d'omplir i els postres en forma de natilles no els perdonem i anem a dormir cansats però tips i contents, demà serà un altre dia.


En Canigó tu ets presoner desde ara;
mes Canigó l'Olimp es de les gojes.-
Gentil, lligat per invisibles llaços,
va seguint la Encantada, que, traydora,
estrafá la figura de Griselda,
son caminar suau y sa veu dolça,
son mitj-riure de verge que somía,
son ayre de palmera que's gronxola,
sos rinxos de cabell esbulladiços,
son llabi coralí y galtes de rosa:
sobirana que deixa son imperi
y esclava's fa de qui l'amor li roba.