Setmana Santa a Pirineus (4)

Ahir el trajecte després de l'"etapa" va ser curt, d'Argeles-Gazost fins a Luz Saint-Saveur, just als peus del Tourmalet o de Luz Ardiden i a només 18km d'Argeles. Així que arribem força d'hora el que ens permet buscar el millor lloc per a dormir i decidim aparcar al costat dels Bombers.

Avui començarem per Luz Ardiden, famosa pujada plena d'històries escrites durant el Tour de France d'anys passats i esperem que també d'anys veniders. És aquí on Perico Delgado al 85 va coronar primer, també Indurain ho faria 5 anys després i la emocionant victòria del 2003 amb Lance Armstrong com a protagonista que responent a l'atac d'Iban Mayo, s'enganxa amb la bossa d'un espectador i cauen tots dos, marxant Ulrich tot sol, i no només recupera la distància perduda sino que l'atac que posteriorment fa deixa tirats a Mayo i Ulrich arribant primer a Luz Ardiden.

http://www.belgiumkneewarmers.com/2007/02/lance-armstrong-climbs-luz-ardiden-2003.html

Nosaltres tenim com a públic unes quantes ovelles, el respectiu pastor i el parell de gossos border collie que l'acompanyen i per sort cap d'ells porta cap bossa de plàstic encara que la pudor que fa el mascle quasi ens tira al terra.

La pujada se'ns fa força còmode, en els 14km de pujada la pendent està voltant el 8-9% excepte els primers kilòmetres i els últims que és una mica més suau, però és quan passem el kilòmetre 6 que s'ens obre potser el port amb més "paelles" consecutives que recordi.










L'espectacle és més impresionant desde dalt



Fem les fotos de rigor,



i en veloç descens anem direcció a Gavarnie.
La carretera ja no és tan tranquila com les que estem acostumats a circular aquests dies, bona part del recorregut és en suau pujada fins que arribem al poble de Gavarnie on surt una carretera que puja al coll de Tentes. Desde Luz son 30km en els que superem 1500m de desnivell, 900 dels quals desde Gavarnie en 11km força mantinguts.





La neu però encara hi és present i a falta de 3 kilòmetres pel coll en barra el pas i fa impossible arribar-hi, és l'excusa per tornar-hi.
Anem baixant ja cap a Luz i és clar, demà canviem de zona, anem cap a la vall d'Aran, i no podem marxar sense pujar el Tourmalet, seria poc decorós per part nostra obviar-lo, tractar-lo com un més, així que no se'n parli més, pujarem fins on la neu o el temps ens ho permeti.

I és el temps el que ens fa girar cua, abans d'arribar a Bareges una tempesta ens deixa calats fins als ossos i una vegada hem creuat tot el poble de Bareges, sabent que a l'estació d'esquí la carretera estarà tancada per neu, girem cua, una altra vegada.... se'ns acumula la feina.

Al final però han sortit 106km i 3000m de desnivell i demà últim dia.